Sèries

Diuen que és el millor publicitari hispanoamericà del segle XX i l'home que més ha influït en el sector. Josep Puigbó conversa amb Lluís Bassat.

Pilarín Bayés (1941), ninotaire. Dibuixar és la seva vida. Hi somia sovint i necessita fer-ho a tothora, fins i tot quan no treballa.

La majoria el coneix per la seva carrera política, però va revolucionar el panorama tecnològic i informàtic a principis dels anys 60 en fabricar el primer ordinador de l'Estat.

Amb més de dues-centes obres originals compostes, el compositor Josep Maria Mestres Quadreny (1929) és el més destacat representant de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del segle vint. Pioner de la música aleatòria i electroacústica, va incorporar noves tècniques de composició i per l'ús dels instruments, i va ser el primer a fer servir l'ordinador per crear música. Encara avui les seves obres es distingeixen per un esperit de renovació permanent del llenguatge musical i la subversió constant dels seus gèneres. El seu camp d'exploració és molt ampli i comprèn des d'obres interpretades únicament pel públic (Self Service, 1974) fins a les peces amb ordinador (Ibèmia, 1969).

Joana Biarnés (1935-2018), fotoperiodista. Aquesta sàvia va ser coneguda per haver-se colat a l'habitació dels Beatles d'un conegut hotel de Barcelona l'any 1965 i per ser la primera dona fotoperiodista de tot l'estat. Acostumada a vèncer els prejudicis d'una època marcada pel franquisme, cal agrair-li el fet d'haver obert el camí a totes les dones que més tard van voler dedicar-se també al fotoperiodisme al nostre país. Audaç, rigorosa i amb una gran capacitat per captar l'instant i les emocions, Joana Biarnés va triomfar com a reportera gràfica, immortalitzant amb la seva càmera a grans figures del panorama nacional i internacional. Després se'n va anar a viure a Eivissa i va muntar un restaurant.

Quan estudiava, els seus companys li deien Massot i Pelayo. Més endavant, quan va entrar a Montserrat, el monjo savi. Escriptor i editor, Josep Massot (1941) ha publicat més de 80 llibres sobre llengua, literatura i història catalanes. Parla gairebé totes les llengües romàniques, a més de l'anglès i l'alemany, i és el conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Des del 1971 dirigeix Publicacions de l'Abadia de Montserrat, l'editorial més antiga d'Europa, i des del 1995, també la revista Serra d'Or.

Poeta, director de teatre i dramaturg, traductor i professor, Lluís Solà (Vic, 1940) és sobretot un activista cultural i un lluitador per la llibertat individual i col·lectiva. Membre fundador i director de la revista de poesia "Reduccions", confessa que els qui va néixer pels volts del 1940 se saben massa bé els mals que ocasiona la constricció sostinguda de la llibertat. Potser per això durant els anys 70 va dirigir la implantació de l'assignatura de llengua catalana a tots els centres d'ensenyament de la comarca d'Osona. Convençut que la llengua i la cultura són elements constitutius de la mateixa condició humana, és a dir, el diàleg amb la llibertat, no ha deixat mai de defensar-les. Va fundar i dirigir el Centre d'Osona de l'Institut del Teatre i el Centre Dramàtic d'Osona. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil o Yuzaki Zeami i ha portat a escena muntatges poètics sobre l'obra de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Home d'infinites paraules, la seva "Poesia completa" li va merèixer el Premi de la Crítica Catalana 2017, el Premi Josep Maria Llompart 2017 i el Premi Lletra d'Or 2017. Darrerament ha publicat l'assaig "Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016)".

L'actriu Carme Sansa (1943) és una dona capaç d'interpretar amb solidesa tots els papers de l'auca. Ha fet cabaret, teatre, televisió, i també cinema, sense deixar mai de banda el seu compromís amb la llengua i el país, i la lluita activa pels drets de les dones. Formada a l' Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, des de final dels anys seixanta ha estat una de les actrius més assídues de l'escena catalana. Ha interpretat obres molt diverses, d'autors com Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, i ha estat sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat, Calixto Bieito o Xavier Albertí, entre altres. I amb Joan Pera i Joan Capri va triomfar en una de les primeres sèries televisives en català. L'any 1978 va rebre el premi Sebastià Gasch per la seva dedicació al music-hall català i, posteriorment, el premi Margarida Xirgu (1991), el premi de la Crítica Teatral de Barcelona en dues ocasions (1994 i 1996) i el premi Nacional de Cultura (2012).

Pianista, compositor i arranjador, Francesc Burrull (1934) és un dels músics més versàtils del país. Amant confés del jazz i dels ritmes llatins, va saber acompanyar els joves de la Nova Cançó i, com a bon culer, va xalar posant a to l'himne del Barça.

Professora d'història contemporània i esposa del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán, Anna Sallés (1940) és una dona compromesa que ha denunciat l'autoritarisme i la repressió sempre que ho ha considerat necessari.

Albert Vidal (1946). Sempre disposat a anar més enllà, s'ha enterrat viu diverses vegades, ha compartit gàbia amb espècies del zoo, ha dirigit un cor en una presó d'alta seguretat de Mongòlia i ha dansat a l'aire amb una gran excavadora.

Metgessa, feminista i ciutadana compromesa en la política, Carme Valls fa molts anys que fa pedagogia perquè, també en medicina, s'adopti la perspectiva de gènere.

Feliu Formosa (1934). De mirada irònica i somriure murri, ha dedicat la vida a les lletres i la cultura. Tot i que sobretot se'l coneix pel seus poemes, es considera, per damunt de tot, un home de teatre.