Sèries

Antoni Ros Marbà (1937) és un compositor singular i està considerat un dels millors directors d'orquestra que ha donat el nostre país. De fet, ha estat el mestre de tots. Ha dirigit algunes de les formacions més reconegudes d'arreu del món i encara ha tingut temps per fer pedagogia de l'ofici que l'apassiona. Ha estat director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, director musical de l'Orquesta Nacional de España, director titular de la Nederlands Kamer Orkest, i de la Real Filharmonía de Galicia. També ha estat director musical del Teatro Real de Madrid, la Sinfónica de Madrid, l'Orquesta de RTVE i la Joven Orquesta Nacional de España. A més, ha dirigit la Filharmònica de Berlín i algunes de les orquestres més importants d'Europa.

Geògrafa, especialista en demografia.

Sociòleg i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans

​​Malgrat que volia ser metge, Carme Riera (1948) és una de les personalitats més rellevants de la literatura catalana actual. Enyorada de Mallorca, aquesta sàvia escriptora lluita per mantenir la qualitat de l'educació i la literatura. És autora de contes i novel·les, així com d'assaig i crítica literària. La rebel·lia, la independència i el compromís moral s'han plasmat en la seva obra des d'aquell recull de narracions tan llunyà, Te deix, amor, la mar com a penyora. Viu entre Barcelona, on és catedràtica de Literatura Espanyola, i Mallorca, on té les seves arrels. Ocupa la lletra n de la Real Academia Española. Crítica amb l'educació, considera que l'escola no ensenya ni a llegir ni a comprendre els textos, i que la literatura en general, i la catalana en particular, pot tenir els dies comptats.

​​Aquest savi farmacèutic i filantrop ha dedicat la seva vida a la salut i a l'art. Antoni Vila Casas (1930) ha estat un dels pioners de la indústria farmacèutica a casa nostra i a través de la seva fundació, ha posat a l'abast de tothom una de les col·leccions privades d'art contemporani més importants del país. Considera que al llarg de la seva vida ha tingut cops de sort, i avui, gràcies a la seva activitat empresarial, es pot dedicar en cos i ànima a la Fundació Vila Casas. Repartida en diversos edificis emblemàtics a Barcelona, Palafrugell i Torroella de Montgrí, la fundació conté més de 3.000 obres d'artistes catalans contemporanis i el seu lema és tradició, llengua i cultura.

Aquesta sàvia sociòloga ha investigat el comportament de la societat i n'ha fet diversos retrats. Marina Subirats (1943) és doctora en Filosofia per la UB, diplomada en Sociologia a París i catedràtica de la UAB. Considera que l'educació, més que informació, ha de donar criteris per saber anar pel món i eines per ser crítics. La seva investigació l'ha dedicat a l'educació, el gènere i l'estructura social a Catalunya, però també ha tingut temps per a la política i per lluitar per la igualtat d'oportunitats. Ha estat directora de l'Instituto de la Mujer, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i és autora, entre d'altres, dels llibres "Barcelona, de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI", "Forjar un hombre, moldear una mujer" o "Mujeres y hombres, ¿un amor imposible?".​​

​​Aquest savi escriptor ha passat moltes hores llegint i traduint els clàssics, que l'han influenciat molt en la seva vida. Joan Francesc Mira (1939) ha sabut conservar la memòria dels records i mantenir el seu compromís social, polític i cultural des del País Valencià. Està considerat i reconegut com la millor expressió de la literatura valenciana de l'últim mig segle. Escriptor, antropòleg, professor de grec i cultura clàssica, traductor, activista polític i cultural..., diu que la memòria és la substància de l'existència. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2004, Borja Papa ha estat la seva obra més venuda. Nacionalista d'esquerres, és un ciutadà compromès, al capdavant d'Acció Cultural del País Valencià.

Aquest savi pintor, que es reconeix tocat per la tramuntat, és un artista resident a Cadaqués que construeix maniquins amb pedres del Cap de Creus, i després els pinta al seu taller, en un univers molt personal. Antoni Pitxot (1934) està considerat el guardià de la memòria de Dalí, de qui va ser amic, confident i col·laborador. Va acompanyar-lo tant en l'aventura del seu Teatre-Museu, que dirigeix des de la seva creació, com en els seus últims moments. De família de músics, va penjar els estudis de ben jove per dedicar la seva vida a la pintura. Avui és acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

Aquesta sàvia activista ha fet de la voluntat de servei la causa més important de la seva vida, des de múltiples iniciatives socials i des de la política. Catòlica i d'esquerres, Núria Gispert (1936) ha estat sempre una dona compromesa. La seva trajectòria vital, tan marcada pel compromís social, l'ha portada a participar en la política municipal, l'activisme veïnal i cívic, i en moltes iniciatives de caràcter solidari. Va formar part del comitè central del PSUC i va ser regidora a l'Ajuntament de Barcelona, primer pel PSUC i després pel PSC. Però el seu vessant més públic ha estat a Càritas, primer com a directora a Barcelona i després com a presidenta de Càritas Espanya.

Aquest savi economista, que ha estat també conseller de la Generalitat i rector de la UB, es reconeix com un pessimista actiu i és crític amb la gestió de la política, l'economia i la universitat. Josep Maria Bricall (1936) és economista però també ha consagrat part de la seva vida a la universitat i, durant un temps, també a la política, com a conseller de Governació del primer govern Tarradellas. Va ser rector de la Universitat de Barcelona de 1986 a 1994 i, després, va presidir la Conferència de Rectors Europeus. Doctor en Dret i en Ciències Econòmiques, també ha estat professor a ESADE i catedràtic a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat de Barcelona.

Aquest savi historiador és un dels primers i més destacats deixebles de Jaume Vicens Vives. Especialista en demografia, la llibertat de pensament de Jordi Nadal (1929) el fa ser un professor molt crític amb tot el sistema educatiu. La seva exigència intel·lectual, la seva independència de criteri i el seu compromís social l'han convertit en un historiador de referència sobre població i industrialització, tant a Catalunya com a Espanya. Entre altres obres, és autor del llibre El fracaso de la revolución industrial en España 1814-1913. Ha estat catedràtic a la Universitat de València, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. A més, és doctor Honoris Causa per les universitats de París XIII, Almeria, Pompeu Fabra i UdG, a la qual ha donat la seva biblioteca.

Aquest savi filòsof i escriptor, amb una visió musical de la vida, ha aconseguit trobar una partitura pròpia. Ha escrit la novel·la d'ell mateix i ha encapçalat la defensa pel dret a una mort digna. Salvador Pàniker (1927) és un home singular, tant pels seus orígens com per la seva carrera i la seva actitud davant de la vida... i la mort. Se sent, sobretot, filòsof més que no pas enginyer industrial. Però és un escriptor d'èxit que no se n'ha estat mai de plasmar en els seus nombrosos llibres allò que pensa i allò en què creu. No s'identifica amb cap religió, sinó que es considera un agnòstic místic, amb oïda per a la transcendència.