Sèries

L'Eulàlia Padrós i Pi, aconsellada per una amiga, decideix rellogar dues habitacions del pis "4t. 2a", on viu, i on va nèixer. L'èxit no es fa esperar.

Tot i que l'Eulàlia està satisfeta de tenir companyia a casa, recela que els rellogats que hi té transgredeixin el sentit de l'ordre que ella mateixa s'ha imposat. En aquest aspecte és inflexible.

Vulguis o no, quan un rellogat (més que res dispeser) emmalalteix, patim com si fos de la nostra família. L'Eulàlia es desviu perquè l'Albert ha agafat una malaltia tradicional.

Un intrús sembla haver trastocat l'harmonia vivencial del 4t. 2a. Tots faran els possibles per preservar la Nati de les males companyies.

L'Eulàlia, més per confusió que per cap altra cosa, és seleccionada per concursar a la TV. Tots els del 4t 2a li donaran suport incondicional.

L'Albert no ha estat gaire bon estudiant i li imparteixen classes particulars. Per aquest afer, ningú més indicat que l'enginyer D. Sebastià Clot i Ginesta, amic de la casa.

La Nati ha fet un viatge per veure els seus pares a Puerto Lumbreras. Com que és la nineta dels seus ulls de tots plegats li preparen una rebuda a "tuttiple".

"Recomanacions, sí; recomanacions, no". Heus ací el dilema!... Tots els del 4t. 2a tenen un debat sobre si és licit o no que l¿Albert, a l¿hora crítica de fer els exàmens s¿aculli a les recomanacions que li brinden.

Quan s'està habituat a pagar un llogues molt baix, si se'ns afegeix la possibilitat de comprar el pis que tenim llogat; l'hem de comprar o no, malgrat que, fets els comptes, no ens acabin de sortir els números? L'Eulàlia fa aquesta consulta a la gent que, quotidianament, es mou per casa.

Una rosa groga amb pigments vermells i un petó simpàtic llançat amb la mà per un vigilant de la plaça del mercat, desencadenen el "drama" que viurà la Quimeta.

Quan un fill ha suspès els exàmens i triga a tornar a casa, a un pare no li queda altre remei que prendre mesures. El pare de l'Albert viatja de Palau-saverdera a Barcelona per tal de rescatar el seu fill de les urpes de la gran ciutat.

A qui no li ha passat mai de sentir-se solidari amb un desvalgut? La Nati així ho entén i se solidaritza amb les facècies d'una xicota de Burgos que no han acceptat el cos de ball de Cala Sila.

Arriba un temps que la placidesa que les persones han sentit, en conviure temporalment amb d'altres persones, es veu estroncada per un necessari comiat. La gent del 4t. 2a ho experimenta així.