Pel·lícules

DURADA: 101 minuts. - MIDA: 856MB [H265]

País: França. Direcció: Mark Osborne. Guió: Irena Brignull, Bob Persichetti. Novela: Antoine de Saint Exupéry. Música: Richard Harvey, Hans Zimmer.

El Petit Príncep és una pel·lícula de dibuixos animats francesa realitzada per Mark Osborne, adaptació del llibre d'Antoine de Saint-Exupéry.[1] Es va estrenar el 22 de maig de 2015 al 68º Festival de Cinema de Cannes en una projecció fora de competició, seguit d'un llançament ample a França el 29 de juliol per Paramount Pictures. Netflix, més tard, va adquirir els drets de distribució als Estats Units i el va llançar el 5 d'agost de l'any 2016, aquest mateix any va rebre el premi César al millor film d'animació.[2]

La pel·lícula combina dues tècniques d'animació: imatges gràfiques (per ordinador) i animació en volum (imatge a imatge).

Sinopsi: Instigada per la seva mare extremadament ocupada i organitzada, una jove es prepara per poder entrar a una escola reconeguda pel món dels adults: lAcadémie Werth. El seu veí, un vell aviador li explicarà una anècdota que va viure durant una estada al desert del Sàhara.

A causa d'un aterratge forçat, l'aviador, d'una manera inesperada, coneix el Petit Príncep, un personatge amb una vida molt peculiar que atreu ràpidament al protagonista. De manera que, dia rere dia, li va revelant aspectes de la seva trajectòria personal.

El Petit Príncep ve d'un petit asteroide. Allà se sentia molt sol, motiu pel qual va decidir abandonar el seu planeta i anar per altres en busca d'amistats. En cadascun dels planetes habita una personalitat diferent; un vanitós, un bevedor, un home de negocis, un fanaler, un geògraf i quan entra al planeta terra coneix a l'aviador, que també patia la soledat, i coneix altres personatges, un dels quals aprèn que l'essencial és invisible als ulls.

Opinió personal: Una de les pel·licules d'animació més ben fetes que he vist últimament. Realment m'ha emocionat, una delícia per nens i adults.