Pel·lícules
Carles, príncep de Viana
- Any:
- 2001
- Categories:
- Pel·lícula, TVmovie, Producció Catalana, ProgramaTV
- Generes:
- Drama, Història
- Descripció:
- Durada: 1 h 46 min. Mida: 969 MB
DIRECCIÓ: Silvia Quer.
INTÈRPRETS: David Selvas, Josep M. Pou, Ramon Madaula, Marc Cartes, Julio Manrique,Irene Montalà, Manel Barceló, Belén Fabra, Eduard Farelo, Joan Borràs.
Barcelona, 28 de març del 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d'íncògnit a Barcelona després d'un exili de 10 anys, de pas cap a les Terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li havia estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquests 10 anys, Carles s'ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicília, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l'havia fet anar amb enganys. Durant l'absència del príncep, Joan de Trastàmara s'ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la corona d'Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons. A Barcelona, però, el destí del príncep agafarà un gir inesperat.
La ciutat, dividida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a "fill primer nat" del monarca enmig de l'esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l'oportunitat que ha estat esperant durant 10 anys d'exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament "primogènit de tots els seus regnes" en la línia de successió. La notícia de l'arribada de Carles no es farà esperar a la cort d'Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.
Després d'una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l'allunya més del tron. Carles no s'hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta amb el govern de Barcelona, rep els ambaixadors de Castella en missió secreta i prepara els seus pròxims moviments. La sobtada invitació del rei Joan II al seu fill perquè assisteixi a les Corts, que se celebren a ciutat de Lleida, interferirà hàbilment en les maquinacions del príncep.
Lleida, 2 de desembre de 1460. El príncep decideix respondre a la provocació i desafiar el seu pare acudint a la reial vila. Carles se sent protegit per la immunitat diplomàtica que li atorguen les Corts Catalanes. En entrar a Lleida, el poble es bolca en la rebuda del príncep i Carles gaudeix immensament d'aquesta victòria enfront del seu pare. El que Carles, enganyat pels bons auguris, no s'imagina és que la ciutat de Lleida, si bé el rebrà com a príncep, el veurà marxar com un proscrit. Juan Carrillo ha fet arribar a mans de la reina Joana una comprometedora carta que el vincula a un matrimoni secret amb Isabel de Castella, germana del rei Enric de Castella i mortal enemic de Joan II. Amb tan poderosa informació, la reina instigarà l'autoritari monarca a fer detenir el seu fill Carles i a desposseir-lo de tots els seus drets, per acostar així una mica més el seu fill, l'infant Ferran, al tron. L'endemà d'entrar a Lleida i de ser rebut pel seu pare en una tensa i sumptuosa cerimònia, Carles de Viana és arrestat sota l'acusació de conspirar per assassinar Joan II i arrabassar-li el tron.
L'enfrontament terrible i brutal que pare i fill viuran directament trobarà el seu paral?lel en la lluita que les Corts i l'Església catalanes lliuraran contra les astutes i poderoses intrigues dels fidels cortesans de Joan II. Passaran tres mesos, durant el quals el príncep presoner serà traslladat a diverses fortaleses. Carles viurà un infern. Sempre amb la por de ser enverinat, interrogat, ferit, sacrificat en qualsevol moment o circumstància a voluntat del monarca o dels seus nombrosos i obscurs enemics.
