Elinks

El 1945, la justícia francesa mira d'aclarir si el Daniel Larcher i el Servier es mereixen la pena de mort. Pel judici hi aniran passant tots els fantasmes de la guerra: les víctimes, les injustícies, les traïcions. L'Antoine arriba a Villeneuve per casar-se amb la Geneviève i troba que la situació és ben difícil pels antics membres de la Resistència. El Gustave no para de ficar-se en problemes, cada cop més grossos.

La Jeannine ha d'afrontar el comitè de depuració de què forma part el Raymond. Per la seva banda, la Suzanne, amb l'ajuda del Loriot, intenta redreçar el Gustave transmetent-li els valors i les idees del seu pare, i li regala un quadern de notes del Marcel. Al judici, davant d'una gran expectació, el Heinrich Müller declara que el Daniel Larcher no era un informador, sinó un simple humanista inútil.

Els comunistes volen dedicar un carrer de Villeneuve al Marcel Larcher, un dels seus herois més valorats de la Resistència, però es troben amb l'oposició velada de les altres forces polítiques. Per les noves eleccions a l'alcaldia, la Jeannine proposa el seu exmarit, el Raymond Schwartz, com a alcaldable ideal, ja que el Bériot ha sofert un desgast molt important i ja no és un bon candidat. D'altra banda, el Bériot, amargat i amb set de venjança, prohibeix a la Lucienne que en privat li dirigeixi la paraula i que treballi de mestra a l'escola. Mentrestant, continua el judici contra el Servier i el Daniel Larcher.

Empès per la Jeannine, el Raymond ha acceptat de ser el candidat gaullista a l'alcaldia de Villeneuve. Ara ha de convèncer l'Antoine per organitzar una cerimònia en memòria dels quatre membres del maquis que es van sacrificar per salvar tota la resta. Mentrestant, el Daniel Larcher confessa davant del tribunal que va redactar la llista d'ostatges amb el Servier, i després demana a l'Hortense que vagi a veure el Marchetti i que el convenci perquè testifiqui al judici.

Els embolics del Gustave es compliquen encara més, el Loriot ja no sap com sortir-se'n. El judici del Larcher i del Servier s'acaba i queda pendent de sentència. La Rita va a veure el Marchetti a la presó. L'Hortense s'obsessiona cada vegada més amb els veïns. El Raymond i l'Antoine van a la celebració dels quatre maquis però no s'hi senten gaire a gust.

Comunistes i gaullistes fan els seus respectius actes commemoratius. Mentre el Raymond, amb poca convicció, es presenta oficialment com a candidat a l'alcaldia, el Gustave, fill del Marcel Larcher, descobreix la necessitat del compromís polític. Al final del judici arriba el veredicte, que condemna a mort el Servier i a la indignitat nacional el Larcher, tot i que se li permet exercir la medicina per l'escassetat de metges que pateix França. A la presó, la Rita ajuda el Jean a posar fi a la seva vida.

Desembre de 1945. La situació a la fàbrica del Raymond Schwartz és molt tensa. Els treballadors estan cansats i els presoners alemanys no fan gaire per ajudar-los. Però el Raymond no vol donar gaire importància als problemes laborals. Té a sobre la segona volta de les eleccions i s'hi vol dedicar de ple. L'Anselme i els seus companys amenacen amb una vaga. Per la seva banda, l'Hortense no acaba de recuperar-se. No aconsegueix sentir afecte pel Tequiero i té por que el Daniel la interni en una institució psiquiàtrica.

A la serradora, els treballadors i les treballadores decideixen fer vaga. L'Hortense se sent cada cop pitjor i la visita d'una jueva per parlar-li de la Sarah, empitjora la situació a casa, amb el Daniel. La Geneviève i l'Antoine es plantegen produir llet al mas. L'any 2000, l'Antoine pateix un atac de cor i el Daniel explica al Tequiero com el van adoptar.

El Daniel acompanya l'Hortense a un centre psiquiàtric on se li diagnostica una demència paranoide i hi queda ingressada. Al local del Partit Comunista, l'Edmond i el seu equip preparen les eleccions. El Gustave tem que la Léonor, que ha perdut uns fullets, quedi exclosa per la comissió disciplinària. Els treballadors de la fàbrica continuen fent vaga i la Jeannine hi vol enviar els antiavalots per controlar la situació. Mentrestant, el Jules cau malalt, sense sospitar que l'ha enverinat la Lucienne.

L'Hortense torna en si després de la sessió d'electroxocs i es troba lligada al llit. En un control rutinari en una estació, la policia deté el Jérôme, que demana ajuda al Loriot. Com que es nega a ajudar-lo, el Jérôme el delata a l'Henri de Kervern com a còmplice del Gustave en l'assassinat del soldat americà. Mentrestant, al local del Partit Comunista, els militants celebren l'alliberament del Max, que va estar en un camp de concentració nazi. El Bériot continua molt malalt, sense sospitar que la Lucienne li ha enverinat el vi.

Els treballadors de la serraria Schwartz continuen en vaga. Però, representats per la Suzanne i l'Amélie negocien unes noves condicions amb el Raymond, tot i l'oposició de la Jeannine. El prefecte De Kervern ja té a punt els CRS per actuar i desallotjar la fàbrica. El pare Emmanuele va a veure la Lucienne a casa seva, preocupat per la misteriosa malaltia del Bériot. El Gustave, amenaçat per les denúncies del Jerôme, decideix exiliar-se. I l'Hortense intenta escapar-se del psiquiàtric, on està ingressada.

Després de la intervenció de les CRS, el Raymond veu perdudes les eleccions i anuncia que vol tancar la serradora. La Suzanne, dolguda per la mort de l'Anselme, s'alegra de retrobar el Max però descobreix que l'Edmond va manipular els vaguistes. El Raymond va a buscar l'Amélie a casa seva i veu que l'Hubert li ha pegat. Per la seva banda, el Daniel s'adona que l'Hortense li deia la veritat i intenta treure-la de l'hospital.