Elinks

Segle XX - 2011

Font:
DVB+DVB
Codec video:
XviD, 1321 kbps, 704x396, Qf: 0,190 – 48% Test compressibilitat,
Codec audio:
MP3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo
Nom Format Muntador Audio Mida Clicks Afegit
Segle XX - El Japó, l'emperador i l'exèrcit
Durada: 1 h 03 minuts. - Mida: 715 MB

Idiomes: català-francès.

Es tracta d'un interessant documental, amb testimonis i excepcionals materials d'arxiu, sobre la qüestió de la memòria històrica japonesa al voltant de la Segona Guerra Mundial.

A Alemanya i a Itàlia, el fet que els règims derrotats en aquell conflicte (el nazi i el feixista) desapareguessin del tot el 1945 va permetre transferir-los el gros de les culpes i passar pàgina. La responsabilitat pels horrors de la guerra la tenien Hitler i Mussolini amb els seus respectius seqüaços, i punt.

Però al Japó la cosa era molt més complicada, perquè l'aventura colonial i militar que acabà tràgicament a Hiroshima i Nagasaki havia estat impulsada pel règim constitucional i parlamentari configurat a finals del segle XIX i presidit per la figura de l'emperador. Un emperador -des del 1926, Hiro Hito- no pas protocol?lari, sinó responsable últim de la conducció de la guerra i font màxima de la legitimitat del sistema.

Justament per això, el setembre de 1945, el nou virrei americà del Japó, el general Douglas MacArthur, va creure que si la immensa autoritat imperial havia servit per fer la guerra, ara podia ser molt útil per fer acceptar la capitulació i possibilitar la transformació del sistema polític japonès. D'aquí la decisió de mantenir l'emperador en el tron, però convertint-lo ara en símbol de les reformes democratitzadores. Així, les atrocitats comeses per l'exèrcit japonès durant la guerra seran imputades al general Tojo i els altres jerarques condemnats el 1948 en el procés de Tokio mentre el Tenno, l'emperador, resta lliure de culpa amb l'argument que els militars el van enganyar.

Això sí, segons l'article 9 de la Constitució de 1946, el nou Japó postbèl?lic renuncia a la guerra i es prohibeix tenir forces armades. Naturalment, aquest conjunt d'ambigüitats i contradiccions han fet que un sector considerable de la societat japonesa -l'exemple més famós va ser el del poeta suïcida Yukio Mishima- no acceptés mai la desmilitarització del país ni la pèrdua del poder polític de l'emperador. Però a més, i paradoxalment, des del 1953 la Guerra Freda va fer que fossin els mateixos Estats Units els promotors d'un cert rearmament, concretat en les anomenades Forces d'Autodefensa del Japó.

A dia d'avui, i com d'altra banda correspon a una de les primeres potències econòmiques del planeta, aquestes Forces d'Autodefensa constitueixen el cinquè exèrcit i la cinquena marina de guerra del món, però la seva existència i el seu paper continuen suscitant al país del sol naixent un viu debat social i polític.
avi lopere 882 2011-10-20 00:26:22

Última actualització Thursday 28th of June 2018 01:03:32 AM.