Elinks

L'explosió volcànica més gran de la història de la humanitat. Som a l'any 1883, a Krakatoa, una illa situada en el rosari d'illes que actualment formen Indonèsia. Krakatoa és una illa volcànica on no és estrany veure senyals de fum o petites erupcions de tant en tant. A la primavera de 1883, el volcà principal de l'illa va començar a expulsar fum i lava, però l'activitat no va durar gaire temps i la majoria de població es va tranquil·litzar. No semblava que la Terra hagués de tremolar gaire més del que ja feia habitualment en aquella zona.

"Cronos" emet la segona part del documental sobre el volcà Krakatoa 26 i 27 d'agost del 1883. En quatre grans explosions, l'illa de Krakatoa mig desapareixerà i el soroll del volcà se sentirà fins i tot a França, a l'altra punta del món.

26 i 27 d'agost del 1883. Durant bona part de l'any, el volcà Krakatoa, que dóna nom a l'illa indonèsia on està situat, ha donat mostres d'activitat volcànica. Però els habitants de la zona estan relativament acostumats al brogit de la Terra...

Però aquells dos dies de l'estiu, el volcà esclatarà literalment. En quatre grans explosions, l'illa de Krakatoa mig desapareixerà i el soroll del volcà se sentirà fins i tot a França, a l'altra punta del món. Les quatre grans explosions provocaran quatre grans tsunamis de fins a 30 metres d'alçada, com una casa de 10 pisos, que colpejaran la zona, més o menys al mateix lloc que va ser devastat en el tsunami del 2004.

Aquest dilluns "Cronos" els porta aquesta reconstrucció de les explosions i de la desaparició de Krakatoa. Anirem al moment àlgid, a aquells dies d'agost en què la terra es va estremir i que el mar va passar per sobre de les illes de la zona. Un documental històric espectacular.

A "Cronos", ens traslladem a fa més d'un segle, al 18 d'abril de 1906, a San Francisco, a la costa oest dels Estats Units. Un gran terratrèmol d'una intensitat propera al 8 de l'escala de Richter va colpejar la ciutat amb l'epicentre del sisme només tres quilòmetres al sud del centre de la població. San Francisco, que en aquell moment era la ciutat més poblada dels Estats Units, va ser pràcticament destruïda en pocs segons. Aquest desastre va tenir lloc en un moment en què els mitjans de comunicació començaven a enlairar-se. Per primera vegada, imatges de les cases enfonsades i d'una ciutat en ruïnes van anar arribant a tot arreu del món i van ser reproduïdes pels diaris i revistes de tot arreu. "Cronos" els ofereix un documental que reconstrueix, a través dels testimonis directes, aquells dies terribles. Ho viurem en la pell dels qui ho van patir directament i en van deixar testimoni escrit o gràfic. No tots els supervivents es van comportar heroicament. La mesquinesa també es va fer notar en aquell moment. Un "Cronos" humà i perfectament documentat. Un treball apassionant.

San Francisco, 18 d'abril de 1906. Un terratrèmol devastador acaba de destruir la ciutat. Però quan sembla que res pitjor no pot passar, comencen a esclatar incendis arreu de la ciutat. Les canonades de gas, rebentades, han calat foc a les cases caigudes, però també propietaris sense escrúpols cremen les propietats per tal de cobrar les assegurances.

Qui va inventar la penicilina? Alexander Fleming és la resposta, no? Doncs no exactament. La penicil·lina va ser el primer antibiòtic utilitzat sistemàticament per tractar les infeccions bacterianes. Abans de la penicil·lina, qualsevol ferida podia dur molt fàcilment a una infecció i de la infecció, sovint se'n derivava la mort. Fleming, el 1928 va descobrir de manera casual la penicil·lina, però no va saber treure partit del descobriment.

Ens trobem a principis dels anys quaranta, quan tot just acaba d'esclatar la Segona Guerra Mundial. Un investigador escocès, Alexander Fleming, el 1928 havia trobat casualment que uns fongs produeixen un antibiòtic, la penicil·lina, que pot tenir propietats terapèutiques per evitar la infecció bacteriana de les ferides. Però no serà fins que un metge australià, el doctor Florey i el seu equip investiguin aquell antibiòtic, que la penicil·lina es convertirà potser en el fàrmac que ha salvat més vides de tota la història.

Quins homes tan diferents, oi? L'un, l'alt i de nas prominent, és el general francès Charles de Gaulle i l'altre és el flamant nou primer ministre britànic, Sir Winston Churchill. S'acaben de conéixer en unes circumstàncies ben complicades: França ha estat envaïda per l'Alemanya de Hitler i, clarament, està sent derrotada. Els dos homes són ben diferents: De Gaulle, tret del gust pel tabac, és sobri, sense sentit de l'humor, seriós... A Churchill també li agrada el tabac i el wiskhy i fer migdiades i riure i ballar... Malgrat les diferències, tots dos s'entendran molt bé. Tant el francès com l'anglès estan determinats a resistir sense rendir-se contra l'agressor nazi. Però, tant a la Gran Bretanya com a França, n'hi ha molts que prefereixen la rendició i la submissió a Hitler. Churchill i De Gaulle, doncs, no ho tenen fàcil per mantenir la lluita.

Aquests dos homes estan a punt de prendre una decisió històrica. Som al juny de 1940, la Wehrmacht alemanya ha envaït França i el nou govern del mariscal Petain està disposat a rendir-se i deixar sol el seu aliat, la Gran Bretanya. Però un general ficat en política, Charles de Gaulle, no hi està d'acord i amb el suport del primer ministre britànic, Winston Churchill, vol continuar la resistència. La situació no és fàcil. El ministre d'Afers Estrangers britànic, Lord Halifax, vol arribar a un acord amb Hitler i De Gaulle, en aquests moments, està perseguit per les autoritats franceses. Però la voluntat fèrria dels dos homes, de personalitats totalment diferents, aconseguirà mantenir la flama de la lluita contra el nazisme. Es un moment decisiu, quan una emissió de ràdio des de la BBC determinarà el futur de la Segona Guerra Mundial.

Som al juliol del 1976. Un grup armat ha capturat un avió d'Air France i l'ha desviat cap a Uganda, on el general Idi Amin Dada mana i beneeix l'acció. Els terroristes amenacen de matar tots els jueus de l'avió, més d'un centenar, si no s'alliberen presos palestins tant a Israel com a altres països. La situació és terrible i l'amenaça és ben real. Només fa quatre anys del segrest i assassinat d'atletes israelians als Jocs Olímpics de Munic.

Pablo Escobar, traficant de drogues, cap del càrtel de Medellín, a Colòmbia. Durant molts anys va ser considerat el criminal més perseguit del món. Se li van atribuir més de 5.000 assassinats i en el moment culminant del seu poder era un dels homes més rics de la Terra.