Direcció: Francesc Llobet
Guió: Valentí Gómez
Productors: Oriol Ivern i Maria Rosa Caixach Productors executius: Tono Folguera, Joan Llobet Productor executivu TVC: Jordi Ambròs Producció delegada TVC: Ruth Llòria Director de fotografia: Carles Mestres Directora de producció: Mariona Claveria Assessorament històric i de guió: Josep Maria Benítez SL Recerca bibliogràfica i fotografies: Cesc Llobet
Muntatge: Carles Romeu
Música: Benet Casablancas.
Una figura com la del pare Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Vallès, 2003) no apareix gaire sovint. Ara bé, la comunitat internacional en la qual es movia (món de la història, món de la cultura, món de l'espiritualitat, món de l'Església, món de les societats civils) l'apreciava, i en feia l'ús més adequat, del seu saber: el considerava d'un gran nivell intel?lectual. Tot això, juntament amb el seu humorisme transcendental, justifiquen el títol del documental: "Miquel Batllori, l'agudesa d'un savi".
Historiador de la cultura, jesuïta atípic, com a ell li agradava anomenar-se, és autor d'una obra completa de 23 volums en català. Va viure en nombrosos indrets: Gandia, Avigliana (Torí), San Remo, Madrid, Palma, Roma (des del 1947), Barcelona, Sant Cugat del Vallès... Va viatjar per tot el món i sempre va ser un defensor valuós i subtil de la cultura catalana.
Guardonat amb premis com ara la Creu de Sant Jordi, el Príncep d'Astúries o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va ser doctor "honoris causa" per onze universitats dels països de parla catalana; va formar part, com a membre numerari, de la Reial Acadèmia de la Història (Madrid); també de nombroses institucions acadèmiques catalanes, espanyoles i internacionals, i va ser professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana, a Roma, fins que es va jubilar.
És conegut arreu pel seu important i extens treball com a historiador de la cultura. Ja des de petit va voler dedicar-se a ser "historiador de la cultura", un estudi històric de la cultura que va conjuminar amb la seva vocació de servei a un bé superior: el servei a Déu, d'on ve la seva vocació de jesuïta. I aquest treball de recerca el va desenvolupar amb una metodologia que implicava una gran curiositat intel?lectual, passió per la documentació ("els documents s'han d'analitzar críticament"), gran dedicació a la cultura catalana (fruit n'és el llibre "Vuit segles de cultura catalana a Europa") i un sentit genial del fet d'estudiar: anar al fons i a les causes de les coses. Al final de la seva vida segurament es va convertir, com bé suggereix el que és probablement el seu més fidel seguidor, l'historiador i també jesuïta Josep Maria Benítez i Riera, en un "historiògraf de la historiografia".
"Miquel Batllori, l'agudesa d'un savi" (2012), un documental de Cromosoma i Caixach Audiovisual en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb la col?laboració de l'ICEC, Jesuïtes de Catalunya i Abadia de Montserrat.
