És una visió corprenedora: centenars, milers, desenes de milers de peixos, ocells o insectes movent-se ràpid com un llamp i com si obeïssin una ordre. En realitat, però, no hi ha cap ordre, ni cap pilot, ni cap cervell que mogui les cordes. És el mateix eixam que actua com un col?lectiu i és capaç de mostrar un comportament que excedeix amb escreix les habilitats dels individus que el formen. Es tracta d'una forma d'intel?ligència que és radicalment diferent de la nostra: la "intel?ligència de l'eixam". Per a nosaltres, els humans, aquesta classe d'intel?ligència ens resulta estranya, però en podríem aprendre molt.
Científics de tot el món miren de descobrir-ne el secret. No són només biòlegs: ara, a la recerca, també s'hi han afegit enginyers i ciberneticistes. La idea és traslladar el comportament dels eixams a les màquines. En el futur es podrien emprar eixams de robots, autònoms i amb autocontrol, en el camp de la investigació i l'exploració espacial o bé per a operacions del cos humà. Sigui com sigui, els humans tenim més en comú amb els eixams del que pensem.
Mitjançant un experiment s'investiga si les persones ens deixem guiar en el procés de presa de decisions per la dinàmica col?lectiva i si realment som més llestes quan ens ajuntem. Farem un viatge pel món misteriós i complex dels eixams i, alhora, per les diferents fonts d'intel·ligència.
