Elinks

Òpera. Ariane et Barbe-Bleue, de Dukas

Any:
0000
Categories:
Altres
Generes:
Música
Descripció:
Durada: 1 h 11 minuts. - Mida: 678 MB - Primera part (Actes I i II) Durada: 54 minuts. - Mida: 515 MB - Segona part (Acte III)

Òpera, amb música de Paul Dukas Llibret de Maurice Maeterlinck basat en el conte de Perrault. Des del Gran Teatre del Liceu

Repartiment: Ariane ............. Jeanne-Michèle Charbonnet La nodrissa ............. Patricia Bardon Barba Blava ............. José van Dam Tres camperols ............. Pierpaolo Palloni ............. Xavi Martínez ............. Dimitar Darlev Les 5 dones de Barba Blava ............. Selysette: Gemma Coma-Alabert ............. Ygraine: Beatriz Jiménez ............. Melisande: Elena Copons ............. Bellangère: Salomé Haller ............. Alladine: Alba Valldaura . . Escenografia ............. Christian Schmidt Il?luminació ............. Jürgen Hoffmann Vestuari ............. Christian Schmidt Direcció d’escena ............. Claus Guth Direcció musical ............. Stéphane Denève

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Director del cor: José Luis Basso

Co-producció del Gran Teatre del Liceu i Opernhaus Zürich

Ariane et Barbe-Bleue es va estrenar a l'Òpera Comique de París el 10 de maig de 1907 amb l'esposa de Maeterlinck, Georgette Leblanc , en el paper principal. És de destacar que a la representació que va tenir lloc al Volksoper de Viena el 2 d'abril de 1908 van assistir Arnold Schoenberg i els seus deixebles Alban Berg i Anton Webern els quals van expressar la seva admiració per la música. Altres representacions van tenir lloc a Brussel?les (1909), Nova York i Milà (1911), Buenos Aires (1912) , Madrid (1913), i no va arribar al Covent Garden de Londres fins al 1937. Posteriorment l’obra ha estat molt poc representada.

Acte I Ariana està destinada a ser la sisena esposa de Barba-Blava. Quan ella i la seva nodrissa arriben al castell són rebudes (fora d’escena) per un cor de camperols que clamen per la mort de Barba-Blava a que atribueixen l’assassinat de les seves ex-esposes. Ariana està convençuda que encara viuen. Barba-Blava li ha donat set claus que corresponen a les càmeres del seu tresor: les sis de plata està autoritzada a utilitzar-les, però té prohibit utilitzar la setena, d’or. Ariane diu que aquesta és l'única clau que importa i buscarà la setena porta, mentre que la nodrissa obre les altres. En obrir la primera porta una cascada de joies i altres tresors es vessa, la segona porta revela una "pluja de safirs", la tercera, un "diluvi de perles", la quarta, una "cascada de maragdes", la cinquena, "un torrent de robins", i la sisena, un "allau de gegants diamants”.

Ariane, malgrat les advertències de la seva nodrissa, obre la setena . Al principi no revela res més que foscor, però tot seguit, sons ofegats provinents de la llunyania es va propagant per la sala. Són les veus de les ex-esposes de Barba-Blava. La nodrissa està aterrida i tracta de tancar la porta però és incapaç de moure's a mesura que les veus es van acostant. Finalment Barba-Blava entra a la sala i diu a Ariane que la conseqüència de la seva desobediència és l'abandonament de la felicitat que li ha ofert.

Ella respon : "La felicitat que vull no pot viure en l’ombra”. Barba-Blava l’agafa pel braç i tracta de arrossegar-la cap a la porta setena. Aleshores, els pagesos furiosos trenquen les finestres i entren a la sala per fer front a Barba-Blava, que treu la seva espasa per defensar-se. Però Ariane calma la multitud tot dient : “Ell no m’ha fet cap mal” .

Acte II La setena porta es va tancar darrere d'Ariane i la nodrissa. Elles exploren la foscor amb l'ajuda d'un llum i troben les altres esposes amagades , vestides amb parracs i terroritzades, però vives. Ariane les abraça i diu que ha arribat fins allí per alliberar-les però les gotes d'aigua de la volta apaguen el llum i tot es sumeix en la foscor. Ariane, però, percep una feble font de llum i s’hi adreça a les palpentes cap a ella : es tracta d’una vidriera coberta de brutícia.

Prenent una pedra, trenca els vidres d'un en un i el llum inunda l’escena. Les dones la segueixen i poden escoltar el so del mar, el vent en els arbres i el cant dels ocells. Ariane els diu que no tinguin por i que segueixin pujant pels esglaons de pedra que condueixen cap al món exterior.

Acte III Les defenses del castell han impedit que les esposes puguin escapar i es troben a la sala, felices, però, sempre i quan estiguin amb Ariane. Arriba Barba-Blava greument ferit i lligat de mans pels camperols que l’entreguen a Ariane perquè prengui venjança. Ariane els dona les gràcies i els hi demana que abandonin el castell. Aleshores les cinc dones tenen cura de les ferides de Barba-Blava i Ariane aixecant el punyal es limita a tallar les lligadures de Barba-Blava.

Ariane se’n va per sempre sense que ell l’hagi pogut fer seva. Les altres dones romanen al costat de Barba-Blava, disposades a seguir patint, tal com sembla que és el destí de la dona al costat de l’home.
Font T Format Nom Idioma Any Afegit
DVB 0 Òpera. Ariane et Barbe-Bleue, de Dukas 0000 2012-07-19 00:05:02

Última actualització Thursday 28th of June 2018 01:03:32 AM.