Elinks

Ďpera - L'incoronazione di Poppea (Gran Teatre del Liceu)

Any:
0000
Categories:
Producciˇ Catalana, Altres
Generes:
M˙sica
Descripciˇ:
Primera part (Pr˛leg i Acte I) - Durada: 1 h 26 minuts. - Mida: 752 MB

L’INCORONAZIONE DI POPPEA Ďpera, amb m˙sica de Claudio Monteverdi Llibret de Gian Francesco Busenello DVBrip x lopere. V.O. en italiÓ - subtÝtols en catalÓ

Repartiment:

Nerone (castrato, tenor o mezzo-soprano) ............. Sarah Connolly Ottone (contratenor) ............. Jordi DomŔnech SŔneca (baix) ............. Franz-Josef Selig Liberto / Soldat / C˛nsol (tenor) ............. Francisco Vas Soldat / C˛nsol / Lucano / Familiar de SŔneca (tenor) ............. Guy de Mey Trib˙ / Lictor / Familiar de SŔneca / Mercuri (tenor) ............. Josep Miquel Ramon Trib˙ (baix) ............. Marc Pujol Valletto (barÝton) ............. William Berger Ottavia (mezzo-soprano) ............. Maite Beaumont Poppea (soprano) ............. Miah Persson Drusilla (soprano) ............. Ruth Rosique Damisel?la / La Virtut / Cor d’Amors (mezzo-soprano) ............. Judith van Wanroij Dida de l’emperadriu / Arnalta / Familiar de SŔneca (contralt) ............. Dominique Visse La Fortuna / Pal?les / Venus (mezzo-soprano) ............. Marisa Marti Amor (soprano) ............. Olatz Saitua

Escenografia ............. Paul Steinberg Il?luminaciˇ ............. Pat Collins Vestuari ............. Buki Shiff Direcciˇ d’escena ............. David Alden Direcciˇ musical ............. Harry Bicket

Orquestra Barroca del Gran Teatre del Liceu Coproducciˇ: Bayerische Staatsoper (Munic) / Welsh National Opera (Cardiff)

Drama musical en tres actes de Claudio Monteverdi amb llibret del poeta i empresari veneciÓ Gian Francesco Busenello (1598-1659). Basat en Annals de TÓcit, Els dotze CŔsars de Suetoni. Hist˛ria romana de Dio Cassius i Octavia del pseudo-SŔneca La temÓtica de la trama reflecteix un canvi important que arribarÓ a fer-se literÓriament can˛nic a l’˛pera pels volts de 1640: l’allunyament progressiu dels relats mitol˛gics ?tot i l’apariciˇ obligada de divinitats com Cupidell? per entrar en temes hist˛rics i personatges de l’antiguitat com Nerˇ i SŔneca. Paral?lelament, l’˛pera aposta cada vegada mÚs per escenes de diÓleg i comenša a variar l’estructura encarcarada d’Óries consecutives. L’incoronazione di Poppea, la darrera del compositor, s’estrenÓ al Teatro SS. Giovanni e Paolo de VenŔcia a principis de 1643.

L'hero´na Ús Sabina Popea, segona esposa de l'emperador romÓ Nerˇ. Drama mÚs amoral que no pas immoral, celebra la vict˛ria de la passiˇ i de l'ambiciˇ, i presenta una varietat i complexitat molt grans tant en la psicologia dels personatges com en els recursos musicals, per˛ sense defugir la ironia i el sarcasme, en un conjunt que integra, de manera trÓgica i c˛mica, sentiments i afectes, crueltat i sensualitat.

L'incoronazione di Poppea, Primera part (Pr˛leg i Acte I)

Pr˛leg A l’esfera celeste. Les deesses rivals Fortuna i Virtut (Fortuna i Virt¨) s’intercanvien retrets i es disputen la seva supremacia entre els mortals. Arriba Cupidell (Amore) per posar pau a la disputa. Tal com mostrarÓ la narraciˇ dels fets que s’esdevindrÓ tot seguit, Ús ell qui governa el destÝ dels homes i qui controla la seva virtut.

Acte I Als afores del palau de Poppea, de bon matÝ. Tot i haver estat abandonat per Poppea, Ottone ronda el seu palau rememorant la passiˇ que encara el tÚ lligat. Veient la guÓrdia de l’emperador a la porta de l’edifici, Ottone assumeix que Nerˇ Ús dins, dormint tranquil?lament als brašos de Poppea. Commoguts pel seu lament, els soldats es queixen de les desventures que els provoca la nit. Maleeixen els dos amants i comenten els nombrosos escÓndols de la cort i l’estat precari en quŔ es troba l’Imperi RomÓ amb el mandat de Nerˇ.

Apareixen l’emperador i Poppea; tots dos s’imaginen, tendrament, ben lluny d’aquell palau. Els acompanya la seva confessora, Arnalta. Poppea manifesta obertament el seu desig d’esdevenir emperadriu i destronar l’emperadriu Ottavia, a qui Nerˇ somnia repudiar. Arnalta aconsella a Poppea de no refiar-se gaire de Nerˇ, ja que els prÝnceps sempre atenen nomÚs als seus propis interessos. Per˛ Poppea mantÚ la seva fe en Cupidell i la deessa Fortuna; Arnalta, desconsolada, creu que la seva patrona ha perdut el nord.

Als apartaments imperials, Ottavia lamenta el seu destÝ, lligat inexorablement als capricis de Nerˇ. La seva criada li aconsella venjar-se; cal que es busqui un amant, i aixÝ pagar-li amb la mateixa moneda. Per˛ Ottavia vol mantenir-se innocent, malgrat cˇrrer el risc de viure en un dol perpetu. Arriba el fil˛sof SŔneca que li aconsella mantenir-se constant, per˛ ella ho rebutja; darrere aquest consell nomÚs hi ha la vanitat tÝpica dels fil˛sofs. Conscient que Nerˇ vol desfer-se d’ella, se’n va a pregar al temple.

Un cop sol, SŔneca medita sobre la futilitat del luxe i del poder. De sobte, apareix la deessa Pallade i l’avisa de la seva mort imminent que li serÓ oportunament anticipada pel dÚu Mercuri. SŔneca accepta el seu destÝ. Entra Nerˇ i confessa al fil˛sof el seu desig de repudiar la seva dona. SŔneca l’intenta convŔncer de l’escassa valentia moral de la seva decisiˇ. Per˛ Nerˇ no estÓ per hist˛ries ni consells; farÓ all˛ que vulgui, per aix˛ mana. Un cop torna Poppea, els dos amants canten de nou els plaers de la nit passada; Nerˇ, embriagat de la seva bellesa, li promet novament el tro. Poppea insinua, al seu torn, que SŔneca ha estat vanagloriant-se de tenir molta influŔncia en els designis de l’emperador. Pres d’ira, Nerˇ mana matar al fil˛sof i marxa.

Ottone ha estat observant els amants i intenta parlar amb Poppea que, irritada, ratifica la decisiˇ d’abandonar-lo. Arnalta els escolta i sent molta compassiˇ pel jove. Ottone sap que si Poppea arriba a la corona, la seva vida correrÓ perill; per aix˛ ordirÓ una trama contra el seu ascens al poder. Ottone decideix confessar el seu amor a Drusilla, una antiga pretendent a qui ell mateix havia rebutjat en nom de Poppea. Sorpresa per aquest canvi tan sobtat, Drusilla l’accepta amb not˛ria alegria.

Acte II Jardins de la vil?la de SŔneca, als afores de Roma. SŔneca passeja tranquil pel seu jardÝ. El dÚu Mercuri l’informa que ha de morir. Fidel als preceptes de l’esto´cisme, SŔneca, amb modŔstia, agraeix als dÚus el do de la vida i es disposa a complir les ordres. Quan Mercuri se’n va, arriba Liberto ?el capitÓ de la guÓrdia de Nerˇ? i confirma la notÝcia al fil˛sof. SŔneca es prepara per afrontar el seu destÝ, tot i l’oposiciˇ dels seus servents que li preguen que escapi. El pensador no els escolta i demana que li preparin un bany on es tallarÓ les venes. Novament al palau imperial de Roma, Nerˇ acaba de ser informat de la mort de SŔneca. L’emperador troba el poeta Lucano, amb qui canta un apassionat elogi de Poppea. Ottavia, per la seva banda, segueix maleint el destÝ que l’assola. Mentre, Ottone s’enfada amb si mateix per haver-li desitjat mal a Poppea. Ottavia li acaba ordenant que mati Poppea. Per evitar sospites, s’haurÓ de vestir de dona; Ottone marxa profundament torbat, per˛ promet obeir els designis de la seva emperadriu. Mentrestant, veiem Drusilla cantant les promeses d’amor d’Ottone, davant la burla d’un dels seus patges. Apareix Ottone i li confessa a Drusilla la seva comesa; tambÚ li demana ajuda per disfressar-se. Poppea, al seu jardÝ, resa a Cupidell i li suplica que la uneixi aviat a Nerˇ, mentre celebra la mort de SŔneca. Arnalta l’acompanya cantant-li una canšˇ que la fa endormiscar-se. Apareix Cupidell per protegir-la i s’amaga ben a prop. Ottone entra al jardÝ disfressat de Drusilla. Quan Ús a punt de matar-la, Cupidell intervÚ per fer-lo canviar d’opiniˇ. Poppea es desperta i Ottone s’escapa rÓpidament, perseguit per Arnalta i la seva cort. Cupidell afirma que defensarÓ Poppea fins que aquesta es converteixi en emperadriu.

Acte III Inconscient del que ha passat, Drusilla espera la mort de Poppea i la seva uniˇ amb Ottone. Per˛ Arnalta, seguida d’uns soldats, la captura. Ella defensa la seva innocŔncia davant de Nerˇ, per˛ afirma ?per encobrir Ottone? que volia matar Poppea per l’antiga enemistat que tenien. Nerˇ la sentencia a mort, per˛ Ottone ?que ha sentit tota la conversa? afirma ser-ne el responsable i haver estat indu´t per Ottavia. Nerˇ acaba condemnant Ottone a l’exili i li confisca els tÝtols nobiliaris i totes les riqueses. Tot seguit, l’emperador decreta el repudi a Ottavia, que serÓ abandonada a la deriva en un vaixell. Nerˇ jura a Poppea que es casarÓ amb ella aquell mateix dia. Ottavia, absolutament desconsolada, diu adÚu als seus amics i famÝlia. Al palau imperial, Nerˇ convida Poppea a ascendir al tro. La rodegen c˛nsols de Roma i membres del poder judicial. Tot descendint del cel, Cupidell corona Poppea com a deessa de la bellesa terrenal. Els amants reafirmen la seva passiˇ en un duet, acompanyats per Venus, les GrÓcies i un cor d’Óngels.
Font Format Nom Idioma Any Afegit
DVB Ďpera - L'incoronazione di Poppea 0000 2011-08-06 10:31:51

┌ltima actualitzaciˇ Thursday 28th of June 2018 01:03:32 AM.