Documentals

Durada: 83 minuts. - Mida: 869 MB

El film segueix el viatge d'un grup de nens que travessen Mèxic camí dels Estats Units en trens de mercaderies sense res més que el seu coratge i l'esperança que allà trobaran el pare, la mare, la família, uns estudis o feina. El viatge, però, els pot costar la vida.

Els principals protagonistes del documental són en Kevin, de catorze anys, i en Fito, de tretze, dos amics de la infantesa que han crescut en un poble d'Hondures. En Kevin vol ajudar econòmicament la mare, que amb prou feines guanya per comprar menjar. En Fito somia amb una família que l'adopti, ja que la seva mare el va abandonar i des de llavors viu amb l'àvia. Pel camí cap als Estats Units troben dos nois mexicans amb qui compartiran part del trajecte: en Jairo, de catorze anys, que viu sol al carrer des que un any abans assassinessin la seva mare, i en Yurico, de disset anys, que en fa quinze que viu al carrer. Va emprendre el viatge per allunyar-se de les drogues i perquè li agradaria trobar una família que l'adoptés. Paral?lelament, en el documental se segueixen les històries d'altres menors que volen trobar-se amb els pares als Estats Units: el Jose, un nen salvadoreny de deu anys, l'Olga i el Freddy, hondurenys de només nou anys, i el Juan Carlos, un guatemalenc de tretze anys que és detingut i deportat al seu país.

Viatgen a la intempèrie sobre els trens de mercaderies. Han d'evitar caure a terra, adormir-se o topar amb un túnel. Qualsevol d'aquests accidents podria ser mortal. Però aquest no és pas l'únic perill que han d'afrontar. Durant el camí, tot i que no apareix en el documental, poden ser víctimes d'actes violents, de xarxes de segrestadors, d'agents de policia corruptes, de lladres o del mateix entorn. Molts no superen la difícil prova de travessar el desert i no arriben mai al seu destí. És el cas del mexicà Eloy, de tretze anys, i el seu cosí Rosario, de setze. Van trobar els seus cossos al desert mesos després que marxessin de casa. En el cas del Rosario van ser necessàries proves d'ADN per confirmar la seva identitat i poder repatriar el cos.

La realització del documental es va allargar sis anys, amb èpoques en què el rodatge s'aturava durant mesos o s'havia de començar de nou buscant altres personatges. La intenció de Rebecca Cammisa amb el retrat realista i proper d'aquests nens era conscienciar el públic de les condicions de la immigració infantil i donar a entendre les raons que els motiven a fer aquest viatge sols. "Molts nens emigrants busquen els seus familiars. Per tant és un repte aconseguir lleis perquè es puguin trobar amb els seus pares sense perill", sentencia la directora. "I amb molta esperança que aquest documental serveixi com a catalitzador per promoure un diàleg per crear una reforma migratòria més humana als Estats Units".