Documentals

Els "mecaniqueros" de l'Havana són com empresaris en un país plenament socialista. Proposen tota mena d'idees estrambòtiques que, tanmateix, acaben tenint èxit. Obren restaurants al menjador de casa els pares o comercialitzen interruptors fets amb tubs de desodorant vells. Clandestins però amb molta traça, els "mecaniqueros" operen sempre al marge de la legalitat.

Al Caire s'ha muntat una ciutat sobre una ciutat, un lloc on la vida al carrer es reflecteix ben amunt, a la "ciutat del cel" com l'anomenen els seus residents. A causa de la gran falta d'habitatge en condicions, les teulades del nucli antic del Caire s'han convertit en un desgavell de barraques que formen carrerons i places diminutes.

El matrimoni Sarangerel i Badbold recorren el sud-oest del desert del Gobi amb els seus 54 camells, 26 vaques i 230 ovelles i cabres. En aquest entorn inhòspit, les necessitats dels animals determinen el plantejament diari. La vida quotidiana de la parella consisteix en llet de camell, sang de cabra, llana, greix i suor animal, així com en el còctel d'olors que produeixen entre tots.

A l'illa de Christmas, situada al bell mig del Oceà Pacífic, cada any es produeix un fet impressionant, els crancs de terra, a l'època de les pluges, surten dels boscos i se'n van cap a la vora de la mar a reproduïr-se, d'aquest fenòmen en surten milions de petites cries de cranc, que tornen cap al bosc. Una mica al revés del que fan les tortugues marines. L'onada de milers de crancs és un fenòmen que controlen les autoritats de l'illa, prohibint el trànsit de vehicles pels llocs on passen i controlant en tot moment que ningú els faci mal. Uns biòlegs ens expliquen com ho fan. Aquests crancs s'assemblen a una navalla oberta muntada sobre vuit potes: de la mida d'un plat, coberts amb una armadura vermella i armats com gladiadors. Els crancs vermells són especialment tranquils ... i rars. Excepte a l'illa de Christmas en l'Oceà Índic, on pul?lulen. S'hi compten no menys de 120 milions d'individus! El científic britànic Steve Morris ha tractat de seguir-ne sis d'ells durant un mes. Amb l'ajuda d'un transmissor fixat a la closca dels crustacis, busca entendre com troben el seu camí de tornada des de la selva fins la costa on van cada any per la temporada de reproducció. Un perillós viatge a través de roques costerudes, camps, camins i jardins, en els que desafien cotxes, crancs gegants famolencs, formigues verinoses...

A Cambodja durant el monsó, els pescadors del llac Tonle Sap capturen prop de 50.000 serps aquàtiques per dia .. A la temporada dels monsons, les aigües del llac Tonle Sap, el major llac d'aigua dolça al sud-est d'Àsia, inunden els boscos i camps dels voltants. Aquest és el moment en què els pescadors cambodjans deixen els seus pobles flotants per caçar amb xarxes, serps d'aigua que viuen per milers en els pantans. Cada any, en capturen fins a set milions, que són llançades com a menjar als cocodrils de les granges de cria. Com a resultat, moltes subespècies de serps estan en perill. El documental va seguir a una família que durant dies fa el seguiment de les serps als pantans.

Tshering Chhoden, una jove bhutanesa de 25 anys, es prepara per competir amb els arquers de tots els països seleccionats per als Jocs Olímpics d'Atenes. Ella és l'única dona que practica aquest esport al seu país.

Bhutan, país de l'Himàlaia envoltat de glaceres que s'eleven fins a set mil metres d'altitud, el tir amb arc és una disciplina tradicional i exclusivament masculina. Cada poble té el seu campió, i gairebé tots els homes practiquen aquest art heretat un passat guerrer. Durant les competicions contra equips de pobles veïns, les dones són relegades a un paper de suport. No obstant això, hi ha una excepció: es diu Tshering Chhoden, té 25 anys i viu al poble de Rhadi a la frontera amb la Xina. Té totes les possibilitats de ser seleccionada per defensar els colors de Bhutan en els Jocs Olímpics d'Atenes - la qual cosa no li ha impedit ser exclosa de les competicions al seu país.

Perquè la modernització i l'obertura del país, que es va iniciar als anys 60, avança lentament. El rei Wangchuk i els seus ministres controlen sempre l'accés a l'electricitat i la televisió així com l'acolliment de turistes. La industrialització també és seguida de prop, ja que no ha de ser a costa del medi ambient, ultraprotegit. Tshering Chhoden, la dona arquer simbolitza una curiosa barreja de tradició i modernitat. Descobrim el seu dia a dia, el seu entrenament amb un entrenador professional i equips moderns, però el seu entorn, està regit per un sistema gairebé feudal, on les creences i costums governen la vida de cadascú.

Al desert del sultanat d'Oman, gairebé mai hi plou i no hi ha cap riu o llac natural. No obstant això, els seus habitants han aconseguit fer prosperar grans extensions àrides i fer créixer una flor d'un color rosa lluminós, la rosa dels camps. Aquest miracle no seria possible sense l'aflaj, un gegantí sistema de canals, rescloses i cursos d'aigua que té més de 1500 anys. És el Wakil que assegura el manteniment del sistema de reg - un privilegi que es transmet de pares a fills. D'aquests "guardians de l'aigua" depèn la supervivència dels pobles de muntanya del Sultanat. Aquest documental va a visitar el Wakil Suleyman Al Riyami a la seva fortalesa.

La Polinèsia Francesa. Les illes Marqueses estan situades a la part septentrional de la Polinèsia Francesa. Són un conjunt d'illes minúscules que estan tan allunyades de qualsevol continent que els habitants solien dir que els seus veïns més propers eren els déus. I tanmateix la seva cultura, tradicions i idioma s'han estès per tot el Pacífic sud.

Nui Ngoc Island és el nom d'una ciutat flotant al mig de la badia de Ha Long. 300 persones viuen en un poblat de cases que suren. Durant diverses generacions, la majoria de famílies s'han guanyat la vida com a pescadors. Rarament posen els peus en terra ferma i és que el poble ja els ofereix tot el que necessiten: hi ha perruquers, un "supermercat", una escola i una benzinera.

Llaunes convertides en llums o regadores, motors transformats en cassoles... A Dakar, barris sencers viuen del reciclatge de residus. La misèria està darrere d'un negoci en plena expansió: el reciclatge. Amb una mica d'imaginació, fan coses noves amb el que altres han rebutjat. És així que llaunes velles es transformen en cotxes de joguina, en llums o maletins o que les càpsules d'ampolles esdevenen cistells, o els pneumàtics es converteixen en galledes...

La majoria de les vegades els objectes creats són utilitaris i destinats als pobres. Però de vegades les joguines i mobles fets amb reciclat es venen a Europa com a producte d'artesania africana ... Malick Mbaye i Alassane Diop han muntat un petit taller anomenat Soweto Village, on fabriquen tant maletes com regadores. Gràcies al fax de la botiga de telèfons propera, fins i tot reben comandes directament d'Europa!

La majoria dels "recicladors" guanyen just per sobreviure. No obstant això, aquesta activitat és una de les poques que permeten guanyar una mica de diners, una ONG proposa des de fa algun temps formar els nens i adolescents en l'ofici de la recuperació.

Un parell de taulers i quatre rodes de coixinets de boles determinen les seves vides. En una caixa de sabó feta per ells mateixos, els balineros van per les muntanyes més altes i els passos més perillosos de Colòmbia per anar on els necessitin. Sense aquests homes, els conductors de camions que transporten els seus productes a través del pas, sovint fracassarien. "Gent del planeta" mostra la vida dels balineros al pas de la Línia 5, acompanyats d'un conductor de camió de Buenaventura, la principal ciutat portuària de la costa del Pacífic de Colòmbia.