Documentals

El precedent immediat de la CIA va ser l'Office of Strategic Services, l'OSS, creat el 1942 per atendre les necessitats d'espionatge exterior derivades de la Segona Guerra Mundial. Acabada aquesta, el 1945 Harry Truman va dissoldre l'OSS, però dos anys després, el 18 de setembre del 1947, les exigències de la Guerra Freda naixent van portar el mateix president a crear la CIA, en detriment de l'FBI i amb una modesta plantilla inicial de 35 persones.

El segon capítol de la sèrie que estem dedicant a la història de la CIA cobreix el període cronològic 1977-1989 i porta per títol "Les il?lusions perdudes". Per a una organització amb les finalitats i els mètodes de la CIA, conviure amb la voluntat de transparència i el moralisme ingenu de la política exterior del president Jimmy Carter no podia ser fàcil. I no ho va ser. Carter va nomenar nou director l'almirall Stansfield Turner, i aquest procedí a una dràstica reducció de mitjans i d'efectius.

Completem la sèrie franco-quebequesa sobre la història de la CIA amb el tercer capítol, dedicat a la dècada 1990-2001 i que porta per títol "Una guerra n'engendra una altra". En efecte, contra la tesi dels optimistes que deien que la fi de la Guerra Freda donaria pas a un nou paisatge mundial pacífic i democràtic, resultà que la llarga confrontació entre l'Est i l'Oest havia estat també un principi ordenador de la política internacional, i que la seva fi generava més aviat un desordre multipolar. El primer indici, i el primer gran error d'avaluació comès per la CIA en la nova etapa, va ser la invasió iraquiana de Kuwait, l'estiu del 1990, arrodonit amb la decisió de George Bush pare de no enderrocar Sadam Hussein.