Altres

Òpera - Aida, de Verdi

Font:
TV+TV
Codec video:
XviD, 1364 kbps, 688x418, Qf: 0,190 – 77% Test compressibilitat
Codec audio:
MP3, 192 kbps, 48 kHz, Cbr, Estèreo (VOSC)
Nom Format Muntador Audio Mida Clicks Afegit
Òpera - Aida, de Verdi - Acte 1er
Acte 1er Durada: 47 minuts. - Mida: 520 MB ................ Acte 2on Durada: 47 minuts. - Mida: 522 MB ................ Acte 3er Durada: 37 minuts. - Mida: 413 MB ................ Acte 4rt Durada: 43 minuts. - Mida: 470 MB

V.O. en italià Sub. en català

Òpera, amb música de Giuseppe Verdi Llibret d'Antonio Ghislanzoni Des del Gran Teatre del Liceu

Repartiment: Aïda, una princesa etíop (soprano) ............. Daniela Dessi El rei d'Egipte (baix) ............. Stefano Palatchi Amneris, filla del rei (mezzosoprano) ............. Elisabetta Fiorillo Radames, capità de la guàrdia (tenor) ............. Fabio Armiliato Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton) ............. Joan Pons Ramfis, gran sacerdot (baix) ............. Roberto Scandiuzzi Un missatger (tenor) ............. Josep Fadó Veu d'una gran sacerdotessa (soprano) ............. Anna Nebot

Escenografia (de 1945) ............. Josep Mestres Cabanes (1898-1990), restaurada per Jordi Castells Il·luminació ............. Albert Faura Coreografia ............. Ramon Oller (Companyia Metros) Vestuari ............. Teatro Massimo di Palermo Direcció d’escena ............. José Antonio Gutiérrez Direcció del cor ............. José Luis Basso Direcció musical ............. M. Ángel Gómez Martínez

Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Producció del Gran Teatre del Liceu i Opus Arte, en co·laboració amb BBC Worldwide.

"Una nit al Liceu" ofereix l’òpera en quatre actes, Aïda, de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. És l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu amb 442 representacions.

Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el públic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d'aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La guerra Francoprussiana va ser la causa d'aquest ajornament. Aïda va ser rebuda amb una gran acceptació pel públic i, de fet, continua essent un clàssic dels repertoris operístics

Argument Aïda, una princesa etíop, és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radamès, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al rei. Per complicar la trama, la filla del rei, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.

Acte I

Quadre 1 Una sala del palau reial, a Memfis. Després d'un breu preludi, el Gran Sacerdot Ramfis confessa al jove capità Radamès que l'exèrcit etíop es disposa a envair la vall del Nil i amenaça Tebes. També li diu que la deessa Isis ja ha designat aquell que comandarà l'exèrcit egipci per aturar l'enemic. En restar sol, Radamès somia a ser el cap i vèncer l'agressor. Així podrà, també, demanar en recompensa Aïda, l'esclava etíop d'Amneris, filla del rei. Radamès estima secretament Aïda, però ignora que aquesta és filla del rei d'Etiòpia, Amonasro. Enamorada de Radamès, entra Amneris, seguida d'Aïda. Davant el rubor d'aquesta en veure Radamès, Amneris endevina el sentiment que existeix entre els dos joves. Gelosa, pregunta a la seva esclava per conèixer la veritat, i després l'amenaça. Un missatger duu una terrible notícia: la ciutat sagrada de Tebes es troba amenaçada per l'exèrcit etíop, comandat pel temible Amonasro. "Mon pare!" crida Aïda, però ningú no la sent enmig del trasbals. D'acord amb l'elecció de la deessa Isis, el rei designa Radamès per dirigir l'exèrcit egipci. Amneris clama a Radamès que torni vencedor, crit repetit per tots els presents, incloent-hi Aïda. En restar a soles, aquesta es reprotxa a si mateixa d'haver desitjat la victòria de Radamès, sinònim de desfeta per a son pare i per a la seva pàtria.

Quadre 2 El temple de Vulcà, a Memfis. Després dels càntics i danses dels sacerdots i les sacerdotesses, Ramfis invoca el déu Ptah i lliura solemnement a Radamès el gladius sagrat, emblema del seu comandament.

Acte II

Quadre 1 Els apartaments d'Amneris, a Tebes. Amneris espera amb impaciència el retorn de Radamès. Ni tan sols la dansa dels petits esclaus moros aconsegueix distreure-la dels seus pensaments. La seva gelosia reviscola amb l'aparició d'Aïda. Volent esbrinar si vertaderament la seua esclava estima Radamès, li anuncia brutalment la mort d'aquest. La desesperació d'Aïda és eloqüent. Amneris li revela llavors que es tractava d'una mentida, Radamès és viu, i després deixa esclatar la seva fúria davant l'alegria de l'esclava. L'eco llunyà d'una fanfàrria de trompetes, anunciant el retorn de l'exèrcit egipci, posa fi a l'enfrontament entre les dues dones.

Quadre 2 La gran plaça de Tebes. El poble saluda calorosament l'arribada del sobirà acompanyat d'Amneris, Ramfis i Aïda. Precedides per les trompetes, les tropes egípcies desfilen davant del rei. La desfilada acaba amb l'arribada de Radamès, portat en triomf. El rei ret homenatge al salvador de la pàtria i es compromet a complir els seus desitjos. Radamès, primer de tot, demana que siguin duts els presoners. Aïda reconeix son pare entre els captius. A mitja veu, Amonasro li ordena que no reveli la seva identitat, i després implora la clemència dels vencedors. Rep l'ajuda de Radamès, qui demana l'alliberament dels presoners. Complint la seva promesa, el rei allibera els captius, malgrat l'advertiment de Ramfis, i concedeix la mà de la seva filla al cap victoriós. Alhora que Amneris deixa esclatar la seva joia, Radamès i Aïda es mostren desesperats, mentre que Amonasro rumia la seva venjança.

Acte III

La ribera del Nil, prop del temple d'Isis. Acompanyada de Ramfis, Amneris ve a invocar la protecció de la deessa Isis davant les seves esposalles amb Radamès. Ella penetra al temple, seguida del gran sacerdot. Per altra banda, Aïda espera Radamès, qui l'ha citada al mateix lloc. Aïda evoca amb nostàlgia els records del seu país natal, quan és interrompuda per l'arribada d'Amonasro, que s'ha assabentat del secret de la seva filla i pretèn treure'n profit. En efecte, els etíops han reiniciat el combat i es disposen a enfrontar-se de nou a l'exèrcit egipci conduït per Radamès. Atiant la gelosia d'Aïda, tot i fent-li somiar amb el retorn a la pàtria, Amonasro intenta convèncer la seva filla d'utilitzar la seva influència sobre Radamès perquè aquest reveli la ruta que seguirà el seu exèrcit. Davant el refús horroritzat d'Aïda, Amonasro maleeix la seva filla, renega d'ella i la qualifica d'esclava dels faraons. Angoixada, Aïda acaba cedint. En sentir l'arribada de Radamès, Amonasro s'amaga. Radamès renova les seves declaracions d'amor i Aïda li demana de fugir amb ella a Etiòpia. Davant els dubtes de Radamès, Aïda li declara fredament que ell no l'estima, que ell ha d'unir-se a Amneris! Aleshores, oblidant la seva pàtria i el seu deure, Radamès decideix seguir Aïda. Fingint temor, Aïda li pregunta quin camí prendre per evitar l'exèrcit egipci. Caient al parany, Radamès indica que les tropes egípcies passaran pels congostos de Napata. Sortint del seu amagatall, des del qual ho ha escoltat tot, Amonasro revela la seva vertadera identitat a un Radamès estupefacte. Amneris, qui també ha sorprès la conversa, acusa Radamès de traïció. Amonasro es precipita a apunyalar-la, però Radamès li ho impedeix i, després d'haver cobert la fugida d'Aïda i de son pare, es lliura a Ramfis.

Acte IV

Quadre 1 Una sala del palau reial de Memfis. Amneris tem per la vida de Radamès, a qui encara estima malgrat la seva traïció. Fa portar el presoner i li promet d'obtenir la seva clemència si ell justifica el seu capteniment i es compromet a no reveure mai més Aïda. Radamès hi refusa, i els guàrdies el condueixen al soterrani on serà jutjat pels sacerdots. Una vegada sola, Amneris escolta la veu de Ramfis demanar, per tres vegades, una disculpa a l'acusat. Havent servat silenci, Radamès és condemnat a mort, aparedat viu a la cripta, càstig reservat als traïdors. Després d'haver suplicat en va als sacerdots, Amneris els maleeix abans de sortir desesperada.

Quadre 2 L'interior del temple de Vulcà i la cripta. Radamès lamenta la seva sort. No tornarà mai més a veure Aïda. De sobte, un gemec crida la seva atenció. És Aïda, qui s'ha introduït a la cripta per morir-hi amb l'home a qui estima. Aïda i Radamès uneixen les seves veus en un darrer duo d'amor, mentre que Amneris implora la pau eterna per a Radamès, enmig d'un cor de lloances adreçades al déu Ptah.
avi lopere 755 2011-06-04 11:14:40
Òpera - Aida, de Verdi - Acte 2on
Acte 1er Durada: 47 minuts. - Mida: 520 MB ................ Acte 2on Durada: 47 minuts. - Mida: 522 MB ................ Acte 3er Durada: 37 minuts. - Mida: 413 MB ................ Acte 4rt Durada: 43 minuts. - Mida: 470 MB

V.O. en italià Sub. en català

Òpera, amb música de Giuseppe Verdi Llibret d'Antonio Ghislanzoni Des del Gran Teatre del Liceu

Repartiment: Aïda, una princesa etíop (soprano) ............. Daniela Dessi El rei d'Egipte (baix) ............. Stefano Palatchi Amneris, filla del rei (mezzosoprano) ............. Elisabetta Fiorillo Radames, capità de la guàrdia (tenor) ............. Fabio Armiliato Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton) ............. Joan Pons Ramfis, gran sacerdot (baix) ............. Roberto Scandiuzzi Un missatger (tenor) ............. Josep Fadó Veu d'una gran sacerdotessa (soprano) ............. Anna Nebot

Escenografia (de 1945) ............. Josep Mestres Cabanes (1898-1990), restaurada per Jordi Castells Il·luminació ............. Albert Faura Coreografia ............. Ramon Oller (Companyia Metros) Vestuari ............. Teatro Massimo di Palermo Direcció d’escena ............. José Antonio Gutiérrez Direcció del cor ............. José Luis Basso Direcció musical ............. M. Ángel Gómez Martínez

Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Producció del Gran Teatre del Liceu i Opus Arte, en co·laboració amb BBC Worldwide.

"Una nit al Liceu" ofereix l’òpera en quatre actes, Aïda, de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. És l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu amb 442 representacions.

Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el públic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d'aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La guerra Francoprussiana va ser la causa d'aquest ajornament. Aïda va ser rebuda amb una gran acceptació pel públic i, de fet, continua essent un clàssic dels repertoris operístics

Argument Aïda, una princesa etíop, és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radamès, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al rei. Per complicar la trama, la filla del rei, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.

Acte I

Quadre 1 Una sala del palau reial, a Memfis. Després d'un breu preludi, el Gran Sacerdot Ramfis confessa al jove capità Radamès que l'exèrcit etíop es disposa a envair la vall del Nil i amenaça Tebes. També li diu que la deessa Isis ja ha designat aquell que comandarà l'exèrcit egipci per aturar l'enemic. En restar sol, Radamès somia a ser el cap i vèncer l'agressor. Així podrà, també, demanar en recompensa Aïda, l'esclava etíop d'Amneris, filla del rei. Radamès estima secretament Aïda, però ignora que aquesta és filla del rei d'Etiòpia, Amonasro. Enamorada de Radamès, entra Amneris, seguida d'Aïda. Davant el rubor d'aquesta en veure Radamès, Amneris endevina el sentiment que existeix entre els dos joves. Gelosa, pregunta a la seva esclava per conèixer la veritat, i després l'amenaça. Un missatger duu una terrible notícia: la ciutat sagrada de Tebes es troba amenaçada per l'exèrcit etíop, comandat pel temible Amonasro. "Mon pare!" crida Aïda, però ningú no la sent enmig del trasbals. D'acord amb l'elecció de la deessa Isis, el rei designa Radamès per dirigir l'exèrcit egipci. Amneris clama a Radamès que torni vencedor, crit repetit per tots els presents, incloent-hi Aïda. En restar a soles, aquesta es reprotxa a si mateixa d'haver desitjat la victòria de Radamès, sinònim de desfeta per a son pare i per a la seva pàtria.

Quadre 2 El temple de Vulcà, a Memfis. Després dels càntics i danses dels sacerdots i les sacerdotesses, Ramfis invoca el déu Ptah i lliura solemnement a Radamès el gladius sagrat, emblema del seu comandament.

Acte II

Quadre 1 Els apartaments d'Amneris, a Tebes. Amneris espera amb impaciència el retorn de Radamès. Ni tan sols la dansa dels petits esclaus moros aconsegueix distreure-la dels seus pensaments. La seva gelosia reviscola amb l'aparició d'Aïda. Volent esbrinar si vertaderament la seua esclava estima Radamès, li anuncia brutalment la mort d'aquest. La desesperació d'Aïda és eloqüent. Amneris li revela llavors que es tractava d'una mentida, Radamès és viu, i després deixa esclatar la seva fúria davant l'alegria de l'esclava. L'eco llunyà d'una fanfàrria de trompetes, anunciant el retorn de l'exèrcit egipci, posa fi a l'enfrontament entre les dues dones.

Quadre 2 La gran plaça de Tebes. El poble saluda calorosament l'arribada del sobirà acompanyat d'Amneris, Ramfis i Aïda. Precedides per les trompetes, les tropes egípcies desfilen davant del rei. La desfilada acaba amb l'arribada de Radamès, portat en triomf. El rei ret homenatge al salvador de la pàtria i es compromet a complir els seus desitjos. Radamès, primer de tot, demana que siguin duts els presoners. Aïda reconeix son pare entre els captius. A mitja veu, Amonasro li ordena que no reveli la seva identitat, i després implora la clemència dels vencedors. Rep l'ajuda de Radamès, qui demana l'alliberament dels presoners. Complint la seva promesa, el rei allibera els captius, malgrat l'advertiment de Ramfis, i concedeix la mà de la seva filla al cap victoriós. Alhora que Amneris deixa esclatar la seva joia, Radamès i Aïda es mostren desesperats, mentre que Amonasro rumia la seva venjança.

Acte III

La ribera del Nil, prop del temple d'Isis. Acompanyada de Ramfis, Amneris ve a invocar la protecció de la deessa Isis davant les seves esposalles amb Radamès. Ella penetra al temple, seguida del gran sacerdot. Per altra banda, Aïda espera Radamès, qui l'ha citada al mateix lloc. Aïda evoca amb nostàlgia els records del seu país natal, quan és interrompuda per l'arribada d'Amonasro, que s'ha assabentat del secret de la seva filla i pretèn treure'n profit. En efecte, els etíops han reiniciat el combat i es disposen a enfrontar-se de nou a l'exèrcit egipci conduït per Radamès. Atiant la gelosia d'Aïda, tot i fent-li somiar amb el retorn a la pàtria, Amonasro intenta convèncer la seva filla d'utilitzar la seva influència sobre Radamès perquè aquest reveli la ruta que seguirà el seu exèrcit. Davant el refús horroritzat d'Aïda, Amonasro maleeix la seva filla, renega d'ella i la qualifica d'esclava dels faraons. Angoixada, Aïda acaba cedint. En sentir l'arribada de Radamès, Amonasro s'amaga. Radamès renova les seves declaracions d'amor i Aïda li demana de fugir amb ella a Etiòpia. Davant els dubtes de Radamès, Aïda li declara fredament que ell no l'estima, que ell ha d'unir-se a Amneris! Aleshores, oblidant la seva pàtria i el seu deure, Radamès decideix seguir Aïda. Fingint temor, Aïda li pregunta quin camí prendre per evitar l'exèrcit egipci. Caient al parany, Radamès indica que les tropes egípcies passaran pels congostos de Napata. Sortint del seu amagatall, des del qual ho ha escoltat tot, Amonasro revela la seva vertadera identitat a un Radamès estupefacte. Amneris, qui també ha sorprès la conversa, acusa Radamès de traïció. Amonasro es precipita a apunyalar-la, però Radamès li ho impedeix i, després d'haver cobert la fugida d'Aïda i de son pare, es lliura a Ramfis.

Acte IV

Quadre 1 Una sala del palau reial de Memfis. Amneris tem per la vida de Radamès, a qui encara estima malgrat la seva traïció. Fa portar el presoner i li promet d'obtenir la seva clemència si ell justifica el seu capteniment i es compromet a no reveure mai més Aïda. Radamès hi refusa, i els guàrdies el condueixen al soterrani on serà jutjat pels sacerdots. Una vegada sola, Amneris escolta la veu de Ramfis demanar, per tres vegades, una disculpa a l'acusat. Havent servat silenci, Radamès és condemnat a mort, aparedat viu a la cripta, càstig reservat als traïdors. Després d'haver suplicat en va als sacerdots, Amneris els maleeix abans de sortir desesperada.

Quadre 2 L'interior del temple de Vulcà i la cripta. Radamès lamenta la seva sort. No tornarà mai més a veure Aïda. De sobte, un gemec crida la seva atenció. És Aïda, qui s'ha introduït a la cripta per morir-hi amb l'home a qui estima. Aïda i Radamès uneixen les seves veus en un darrer duo d'amor, mentre que Amneris implora la pau eterna per a Radamès, enmig d'un cor de lloances adreçades al déu Ptah.
avi lopere 744 2011-06-04 11:14:48
Òpera - Aida, de Verdi - Acte 3er
Acte 1er Durada: 47 minuts. - Mida: 520 MB ................ Acte 2on Durada: 47 minuts. - Mida: 522 MB ................ Acte 3er Durada: 37 minuts. - Mida: 413 MB ................ Acte 4rt Durada: 43 minuts. - Mida: 470 MB

V.O. en italià Sub. en català

Òpera, amb música de Giuseppe Verdi Llibret d'Antonio Ghislanzoni Des del Gran Teatre del Liceu

Repartiment: Aïda, una princesa etíop (soprano) ............. Daniela Dessi El rei d'Egipte (baix) ............. Stefano Palatchi Amneris, filla del rei (mezzosoprano) ............. Elisabetta Fiorillo Radames, capità de la guàrdia (tenor) ............. Fabio Armiliato Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton) ............. Joan Pons Ramfis, gran sacerdot (baix) ............. Roberto Scandiuzzi Un missatger (tenor) ............. Josep Fadó Veu d'una gran sacerdotessa (soprano) ............. Anna Nebot

Escenografia (de 1945) ............. Josep Mestres Cabanes (1898-1990), restaurada per Jordi Castells Il·luminació ............. Albert Faura Coreografia ............. Ramon Oller (Companyia Metros) Vestuari ............. Teatro Massimo di Palermo Direcció d’escena ............. José Antonio Gutiérrez Direcció del cor ............. José Luis Basso Direcció musical ............. M. Ángel Gómez Martínez

Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Producció del Gran Teatre del Liceu i Opus Arte, en co·laboració amb BBC Worldwide.

"Una nit al Liceu" ofereix l’òpera en quatre actes, Aïda, de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. És l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu amb 442 representacions.

Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el públic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d'aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La guerra Francoprussiana va ser la causa d'aquest ajornament. Aïda va ser rebuda amb una gran acceptació pel públic i, de fet, continua essent un clàssic dels repertoris operístics

Argument Aïda, una princesa etíop, és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radamès, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al rei. Per complicar la trama, la filla del rei, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.

Acte I

Quadre 1 Una sala del palau reial, a Memfis. Després d'un breu preludi, el Gran Sacerdot Ramfis confessa al jove capità Radamès que l'exèrcit etíop es disposa a envair la vall del Nil i amenaça Tebes. També li diu que la deessa Isis ja ha designat aquell que comandarà l'exèrcit egipci per aturar l'enemic. En restar sol, Radamès somia a ser el cap i vèncer l'agressor. Així podrà, també, demanar en recompensa Aïda, l'esclava etíop d'Amneris, filla del rei. Radamès estima secretament Aïda, però ignora que aquesta és filla del rei d'Etiòpia, Amonasro. Enamorada de Radamès, entra Amneris, seguida d'Aïda. Davant el rubor d'aquesta en veure Radamès, Amneris endevina el sentiment que existeix entre els dos joves. Gelosa, pregunta a la seva esclava per conèixer la veritat, i després l'amenaça. Un missatger duu una terrible notícia: la ciutat sagrada de Tebes es troba amenaçada per l'exèrcit etíop, comandat pel temible Amonasro. "Mon pare!" crida Aïda, però ningú no la sent enmig del trasbals. D'acord amb l'elecció de la deessa Isis, el rei designa Radamès per dirigir l'exèrcit egipci. Amneris clama a Radamès que torni vencedor, crit repetit per tots els presents, incloent-hi Aïda. En restar a soles, aquesta es reprotxa a si mateixa d'haver desitjat la victòria de Radamès, sinònim de desfeta per a son pare i per a la seva pàtria.

Quadre 2 El temple de Vulcà, a Memfis. Després dels càntics i danses dels sacerdots i les sacerdotesses, Ramfis invoca el déu Ptah i lliura solemnement a Radamès el gladius sagrat, emblema del seu comandament.

Acte II

Quadre 1 Els apartaments d'Amneris, a Tebes. Amneris espera amb impaciència el retorn de Radamès. Ni tan sols la dansa dels petits esclaus moros aconsegueix distreure-la dels seus pensaments. La seva gelosia reviscola amb l'aparició d'Aïda. Volent esbrinar si vertaderament la seua esclava estima Radamès, li anuncia brutalment la mort d'aquest. La desesperació d'Aïda és eloqüent. Amneris li revela llavors que es tractava d'una mentida, Radamès és viu, i després deixa esclatar la seva fúria davant l'alegria de l'esclava. L'eco llunyà d'una fanfàrria de trompetes, anunciant el retorn de l'exèrcit egipci, posa fi a l'enfrontament entre les dues dones.

Quadre 2 La gran plaça de Tebes. El poble saluda calorosament l'arribada del sobirà acompanyat d'Amneris, Ramfis i Aïda. Precedides per les trompetes, les tropes egípcies desfilen davant del rei. La desfilada acaba amb l'arribada de Radamès, portat en triomf. El rei ret homenatge al salvador de la pàtria i es compromet a complir els seus desitjos. Radamès, primer de tot, demana que siguin duts els presoners. Aïda reconeix son pare entre els captius. A mitja veu, Amonasro li ordena que no reveli la seva identitat, i després implora la clemència dels vencedors. Rep l'ajuda de Radamès, qui demana l'alliberament dels presoners. Complint la seva promesa, el rei allibera els captius, malgrat l'advertiment de Ramfis, i concedeix la mà de la seva filla al cap victoriós. Alhora que Amneris deixa esclatar la seva joia, Radamès i Aïda es mostren desesperats, mentre que Amonasro rumia la seva venjança.

Acte III

La ribera del Nil, prop del temple d'Isis. Acompanyada de Ramfis, Amneris ve a invocar la protecció de la deessa Isis davant les seves esposalles amb Radamès. Ella penetra al temple, seguida del gran sacerdot. Per altra banda, Aïda espera Radamès, qui l'ha citada al mateix lloc. Aïda evoca amb nostàlgia els records del seu país natal, quan és interrompuda per l'arribada d'Amonasro, que s'ha assabentat del secret de la seva filla i pretèn treure'n profit. En efecte, els etíops han reiniciat el combat i es disposen a enfrontar-se de nou a l'exèrcit egipci conduït per Radamès. Atiant la gelosia d'Aïda, tot i fent-li somiar amb el retorn a la pàtria, Amonasro intenta convèncer la seva filla d'utilitzar la seva influència sobre Radamès perquè aquest reveli la ruta que seguirà el seu exèrcit. Davant el refús horroritzat d'Aïda, Amonasro maleeix la seva filla, renega d'ella i la qualifica d'esclava dels faraons. Angoixada, Aïda acaba cedint. En sentir l'arribada de Radamès, Amonasro s'amaga. Radamès renova les seves declaracions d'amor i Aïda li demana de fugir amb ella a Etiòpia. Davant els dubtes de Radamès, Aïda li declara fredament que ell no l'estima, que ell ha d'unir-se a Amneris! Aleshores, oblidant la seva pàtria i el seu deure, Radamès decideix seguir Aïda. Fingint temor, Aïda li pregunta quin camí prendre per evitar l'exèrcit egipci. Caient al parany, Radamès indica que les tropes egípcies passaran pels congostos de Napata. Sortint del seu amagatall, des del qual ho ha escoltat tot, Amonasro revela la seva vertadera identitat a un Radamès estupefacte. Amneris, qui també ha sorprès la conversa, acusa Radamès de traïció. Amonasro es precipita a apunyalar-la, però Radamès li ho impedeix i, després d'haver cobert la fugida d'Aïda i de son pare, es lliura a Ramfis.

Acte IV

Quadre 1 Una sala del palau reial de Memfis. Amneris tem per la vida de Radamès, a qui encara estima malgrat la seva traïció. Fa portar el presoner i li promet d'obtenir la seva clemència si ell justifica el seu capteniment i es compromet a no reveure mai més Aïda. Radamès hi refusa, i els guàrdies el condueixen al soterrani on serà jutjat pels sacerdots. Una vegada sola, Amneris escolta la veu de Ramfis demanar, per tres vegades, una disculpa a l'acusat. Havent servat silenci, Radamès és condemnat a mort, aparedat viu a la cripta, càstig reservat als traïdors. Després d'haver suplicat en va als sacerdots, Amneris els maleeix abans de sortir desesperada.

Quadre 2 L'interior del temple de Vulcà i la cripta. Radamès lamenta la seva sort. No tornarà mai més a veure Aïda. De sobte, un gemec crida la seva atenció. És Aïda, qui s'ha introduït a la cripta per morir-hi amb l'home a qui estima. Aïda i Radamès uneixen les seves veus en un darrer duo d'amor, mentre que Amneris implora la pau eterna per a Radamès, enmig d'un cor de lloances adreçades al déu Ptah.
avi lopere 739 2011-06-04 11:14:57
Òpera - Aida, de Verdi - Acte 4rt
Acte 1er Durada: 47 minuts. - Mida: 520 MB ................ Acte 2on Durada: 47 minuts. - Mida: 522 MB ................ Acte 3er Durada: 37 minuts. - Mida: 413 MB ................ Acte 4rt Durada: 43 minuts. - Mida: 470 MB

V.O. en italià Sub. en català

Òpera, amb música de Giuseppe Verdi Llibret d'Antonio Ghislanzoni Des del Gran Teatre del Liceu

Repartiment: Aïda, una princesa etíop (soprano) ............. Daniela Dessi El rei d'Egipte (baix) ............. Stefano Palatchi Amneris, filla del rei (mezzosoprano) ............. Elisabetta Fiorillo Radames, capità de la guàrdia (tenor) ............. Fabio Armiliato Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton) ............. Joan Pons Ramfis, gran sacerdot (baix) ............. Roberto Scandiuzzi Un missatger (tenor) ............. Josep Fadó Veu d'una gran sacerdotessa (soprano) ............. Anna Nebot

Escenografia (de 1945) ............. Josep Mestres Cabanes (1898-1990), restaurada per Jordi Castells Il·luminació ............. Albert Faura Coreografia ............. Ramon Oller (Companyia Metros) Vestuari ............. Teatro Massimo di Palermo Direcció d’escena ............. José Antonio Gutiérrez Direcció del cor ............. José Luis Basso Direcció musical ............. M. Ángel Gómez Martínez

Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Producció del Gran Teatre del Liceu i Opus Arte, en co·laboració amb BBC Worldwide.

"Una nit al Liceu" ofereix l’òpera en quatre actes, Aïda, de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. És l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu amb 442 representacions.

Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el públic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d'aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La guerra Francoprussiana va ser la causa d'aquest ajornament. Aïda va ser rebuda amb una gran acceptació pel públic i, de fet, continua essent un clàssic dels repertoris operístics

Argument Aïda, una princesa etíop, és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radamès, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al rei. Per complicar la trama, la filla del rei, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.

Acte I

Quadre 1 Una sala del palau reial, a Memfis. Després d'un breu preludi, el Gran Sacerdot Ramfis confessa al jove capità Radamès que l'exèrcit etíop es disposa a envair la vall del Nil i amenaça Tebes. També li diu que la deessa Isis ja ha designat aquell que comandarà l'exèrcit egipci per aturar l'enemic. En restar sol, Radamès somia a ser el cap i vèncer l'agressor. Així podrà, també, demanar en recompensa Aïda, l'esclava etíop d'Amneris, filla del rei. Radamès estima secretament Aïda, però ignora que aquesta és filla del rei d'Etiòpia, Amonasro. Enamorada de Radamès, entra Amneris, seguida d'Aïda. Davant el rubor d'aquesta en veure Radamès, Amneris endevina el sentiment que existeix entre els dos joves. Gelosa, pregunta a la seva esclava per conèixer la veritat, i després l'amenaça. Un missatger duu una terrible notícia: la ciutat sagrada de Tebes es troba amenaçada per l'exèrcit etíop, comandat pel temible Amonasro. "Mon pare!" crida Aïda, però ningú no la sent enmig del trasbals. D'acord amb l'elecció de la deessa Isis, el rei designa Radamès per dirigir l'exèrcit egipci. Amneris clama a Radamès que torni vencedor, crit repetit per tots els presents, incloent-hi Aïda. En restar a soles, aquesta es reprotxa a si mateixa d'haver desitjat la victòria de Radamès, sinònim de desfeta per a son pare i per a la seva pàtria.

Quadre 2 El temple de Vulcà, a Memfis. Després dels càntics i danses dels sacerdots i les sacerdotesses, Ramfis invoca el déu Ptah i lliura solemnement a Radamès el gladius sagrat, emblema del seu comandament.

Acte II

Quadre 1 Els apartaments d'Amneris, a Tebes. Amneris espera amb impaciència el retorn de Radamès. Ni tan sols la dansa dels petits esclaus moros aconsegueix distreure-la dels seus pensaments. La seva gelosia reviscola amb l'aparició d'Aïda. Volent esbrinar si vertaderament la seua esclava estima Radamès, li anuncia brutalment la mort d'aquest. La desesperació d'Aïda és eloqüent. Amneris li revela llavors que es tractava d'una mentida, Radamès és viu, i després deixa esclatar la seva fúria davant l'alegria de l'esclava. L'eco llunyà d'una fanfàrria de trompetes, anunciant el retorn de l'exèrcit egipci, posa fi a l'enfrontament entre les dues dones.

Quadre 2 La gran plaça de Tebes. El poble saluda calorosament l'arribada del sobirà acompanyat d'Amneris, Ramfis i Aïda. Precedides per les trompetes, les tropes egípcies desfilen davant del rei. La desfilada acaba amb l'arribada de Radamès, portat en triomf. El rei ret homenatge al salvador de la pàtria i es compromet a complir els seus desitjos. Radamès, primer de tot, demana que siguin duts els presoners. Aïda reconeix son pare entre els captius. A mitja veu, Amonasro li ordena que no reveli la seva identitat, i després implora la clemència dels vencedors. Rep l'ajuda de Radamès, qui demana l'alliberament dels presoners. Complint la seva promesa, el rei allibera els captius, malgrat l'advertiment de Ramfis, i concedeix la mà de la seva filla al cap victoriós. Alhora que Amneris deixa esclatar la seva joia, Radamès i Aïda es mostren desesperats, mentre que Amonasro rumia la seva venjança.

Acte III

La ribera del Nil, prop del temple d'Isis. Acompanyada de Ramfis, Amneris ve a invocar la protecció de la deessa Isis davant les seves esposalles amb Radamès. Ella penetra al temple, seguida del gran sacerdot. Per altra banda, Aïda espera Radamès, qui l'ha citada al mateix lloc. Aïda evoca amb nostàlgia els records del seu país natal, quan és interrompuda per l'arribada d'Amonasro, que s'ha assabentat del secret de la seva filla i pretèn treure'n profit. En efecte, els etíops han reiniciat el combat i es disposen a enfrontar-se de nou a l'exèrcit egipci conduït per Radamès. Atiant la gelosia d'Aïda, tot i fent-li somiar amb el retorn a la pàtria, Amonasro intenta convèncer la seva filla d'utilitzar la seva influència sobre Radamès perquè aquest reveli la ruta que seguirà el seu exèrcit. Davant el refús horroritzat d'Aïda, Amonasro maleeix la seva filla, renega d'ella i la qualifica d'esclava dels faraons. Angoixada, Aïda acaba cedint. En sentir l'arribada de Radamès, Amonasro s'amaga. Radamès renova les seves declaracions d'amor i Aïda li demana de fugir amb ella a Etiòpia. Davant els dubtes de Radamès, Aïda li declara fredament que ell no l'estima, que ell ha d'unir-se a Amneris! Aleshores, oblidant la seva pàtria i el seu deure, Radamès decideix seguir Aïda. Fingint temor, Aïda li pregunta quin camí prendre per evitar l'exèrcit egipci. Caient al parany, Radamès indica que les tropes egípcies passaran pels congostos de Napata. Sortint del seu amagatall, des del qual ho ha escoltat tot, Amonasro revela la seva vertadera identitat a un Radamès estupefacte. Amneris, qui també ha sorprès la conversa, acusa Radamès de traïció. Amonasro es precipita a apunyalar-la, però Radamès li ho impedeix i, després d'haver cobert la fugida d'Aïda i de son pare, es lliura a Ramfis.

Acte IV

Quadre 1 Una sala del palau reial de Memfis. Amneris tem per la vida de Radamès, a qui encara estima malgrat la seva traïció. Fa portar el presoner i li promet d'obtenir la seva clemència si ell justifica el seu capteniment i es compromet a no reveure mai més Aïda. Radamès hi refusa, i els guàrdies el condueixen al soterrani on serà jutjat pels sacerdots. Una vegada sola, Amneris escolta la veu de Ramfis demanar, per tres vegades, una disculpa a l'acusat. Havent servat silenci, Radamès és condemnat a mort, aparedat viu a la cripta, càstig reservat als traïdors. Després d'haver suplicat en va als sacerdots, Amneris els maleeix abans de sortir desesperada.

Quadre 2 L'interior del temple de Vulcà i la cripta. Radamès lamenta la seva sort. No tornarà mai més a veure Aïda. De sobte, un gemec crida la seva atenció. És Aïda, qui s'ha introduït a la cripta per morir-hi amb l'home a qui estima. Aïda i Radamès uneixen les seves veus en un darrer duo d'amor, mentre que Amneris implora la pau eterna per a Radamès, enmig d'un cor de lloances adreçades al déu Ptah.
avi lopere 742 2011-06-04 11:15:09

Última actualització Thursday 28th of June 2018 01:03:32 AM.