Documentals

El juny de 1940 les tropes alemanyes entren a París. França es parteix en dues zones dividides per la línia de demarcació. Al nord, la França ocupada; al sud, la França lliure sota el règim col·laboracionista de Vichy. Milers de refugiats jueus, que fugen dels països centreeuropeus ocupats pels nazis, miren d'anar cap al sud. Nina Mitrani, jueva d'origen polonès que actualment viu a Barcelona, en aquella època vivia a París. Va fugir cap al sud, aconseguint travessar la línia de demarcació després de superar molts perills. Ja prop dels Pirineus, decideix passar la frontera entre Espanya i França amb l'ajut d'un guia. Un cop a territori català, es queda sola a la muntanya i vaga tres dies i tres nits perduda enmig del bosc. Finalment arribarà a una zona habitada: el poble de Rabós d'Empordà. La família Papo també es veu obligada a marxar de França. El cònsol espanyol a París, el senyor Rolland, els aconsegueix papers per viatjar en tren. Travessen la frontera per Hendaia. Per Hendaia és per on entre la comitiva de Hienrich Himmler a Espanya l'any 1940. El líder de les temibles SS visita diferents localitats, i fa parada a Barcelona i el Monestir de Montserrat. Els pares Alexandre Olivar i Gregori Estrada recorden la visita que van viure quan eren molt joves. La historiadora Katrin Himmler, néta neboda del jerarca nazi, ens parla de la figura del seu familiar. Werner Barasch, jueu alemany, marxa d'Alemanya amb l'auge del nazisme als anys 30. Comença un llarg periple que el porta a Itàlia, Suïssa i finalment a França, on el tanquen a diversos camps de presoners. Quan el traslladen a Argelers, aprofita per escapar-se i passa la frontera pels Pirineus. A Catalunya el detindran i acabarà pres a Figueres. Aquí començarà una època de trasllats per diferents presons del país. La Joint, organització d'ajuda als refugiats jueus nascuda durant la Primera Guerra Mundial, envia els jueus portuguesos Joel i Samuel Sequerra a Barcelona, per tenir cura dels jueus que es troben a Espanya, en la seva fugida cap al sud. Les activitats clandestines d'aquests germans bessons estaran plenes de perills.

L'any 1942 les tropes alemanyes arriben a la frontera entre Espanya i França. Els refugiats que s'havien ocultat a la Catalunya Nord es veuen en l'obligació de passar la frontera clandestinament. Les muntanyes són terreny de resistents francesos, republicans que combaten el feixisme i els membres del maquis. Prenen gran importància les xarxes d'evasió a través dels Pirineus. Es recuperen els soldats i pilots aliats abatuts en territori enemic i se'ls ajuda a passar d'amagat la frontera per arribar fins al consolat britànic a Barcelona. Molts jueus també són acompanyats per guies o passadors fins a l'altra banda de la frontera. L'objectiu és arribar a Lisboa, des d'on es podran embarcar cap a Amèrica.

Al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix s'hi estableixen les famílies dels treballadors i enginyers arribats de l'estranger. S'hi crea una colònia alemanya, que rep una important influència del nazisme. Alguns dels nens de la colònia estudien al Col·legi Alemany de Barcelona. Allà comparteixen aules amb nens catalans, de famílies que admiren l'organització de l'estat alemany. Jordi Pujol i Esther Tusquets expliquen la seva experiència com a alumnes d'aquest col·legi.