Elinks

La primavera torna una altra vegada i la Heidi i l'avi tornen a la cabana a les muntanyes després de passar l'hivern al poble. La Heidi no ha deixat d'escriure cartes a la seva amiga per convidar-la a la muntanya, i la Clara, que no ha oblidat la promesa del seu pare, comença una vaga de fam per obligar la senyora Rottenmeier a trucar al seu pare perquè torni del seu viatge de negocis. A la seva arribada, el senyor Sesemann és una mica reticent a enviar la Clara a les muntanyes.

Finalment arriba el doctor Klassen, i la Heidi, tot i que al principi se sent una mica decebuda perquè esperava que també arribés la seva amiga Clara, es prepara per fer una bona presentació dels llocs meravellosos on viu, amb l'objectiu d'impressionar-lo i convèncer-lo que la Clara hi pugui anar. El doctor Klassen queda emocionat per aquell paradís, però aviat es fa evident que la Clara i la seva cadira de rodes podrien acabar sent molt perilloses.

La Heidi rep una carta de la Clara en la qual li anuncia la seva arribada, però la notícia que la senyora Rottenmeier l'acompanyarà és com un gerro d'aigua freda. Cada dia l'avi baixa al poble a arreglar la casa, mentre que la Heidi es queda a la cabana per fer-se càrrec de les petites tasques domèstiques. El dia de l'arribada de la Clara, un carruatge entra al poble, i crea confusió entre els nens. La Heidi corre a saludar la Clara, i la presenta immediatament al seu avi. La senyora Rottenmeier intueix des del principi que li costarà acomodar-s'hi, sobretot quan fa un crit que confon en Pere amb un os. Després de sopar, la Heidi i la Clara s'adormen aviat perquè l'endemà pujaran d'hora a la cabana.

La Clara està emocionada de pujar a la cabana i veure la bellesa de la muntanya que la Heidi li ha descrit tantes vegades. Tot està a punt per pujar als cims: la senyora Rottenmeier ha contractat dos homes amb una cadira per a la Clara, mentre que la institutriu es veu obligada a muntar a cavall. A la muntanya, la Clara se sent molt bé i menja amb gana, cosa que mai ha passat a Frankfurt. A la posta de sol els pagesos tornen a recollir la Clara i la senyora Rottenmeier per portar-les de tornada al poble, però a la Clara li agradaria dormir a la cabana amb la Heidi i, per primera vegada, aconsegueix imposar-se a la mestressa. La senyora Rottenmeier accepta de mala gana els desitjos de la Clara, i diu que hi anirà i tornarà cada matí per assegurar-se que tot vagi bé.

La Clara es desperta d'hora al matí i assisteix al seu primer alba a les muntanyes. Així comença un nou dia de meravelles per a la Clara, que finalment pot jeure als prats i collir flors. No obstant això, la senyora Rottenmeier arriba des del poble i, després de tant d'esforç, no perd l'oportunitat de recordar-li que ha d'estudiar el que havia promès a Frankfurt. En Pere està una mica gelós de la Clara perquè monopolitza l'atenció de la Heidi, que ja no pot anar a pasturar.

En Pere carrega la Clara i la condueix cap al prat, acompanyat per la Heidi i la senyora Rottenmeier; per a la nena, tot és com un somni i els tres nois passen un dia meravellós, malgrat l'extrema negativitat de la senyora Rottenmeier. La Clara, tot i haver viscut un dia preciós, està molt trista perquè s'adona que és una càrrega per als seus amics, que es veuen forçats a transportar-la amb esforç per tot arreu.

En Pere arriba amb una cadira que permet transportar la Clara amb més comoditat. Els nois tornen a pujar al prat, aquesta vegada molt més fàcil i sense la senyora Rottenmeier, però una sobtada tempesta obliga l'ama de claus a posar-se pantalons per pujar al prat amb l'avi i assegurar-se que els nois estiguin bé. L'endemà, la Clara va a veure l'àvia d'en Pere i llegeix alguns poemes del llibre que havia llegit i memoritzat quan era jove. L'àvia està feliç que la nena li llegeixi: la Clara plora d'alegria perquè per primera vegada a la seva vida ha estat útil a algú.

Ningú no l'estava esperant, però l'àvia de la Clara va arribar. L'avi i la senyora Sesemann tenen l'oportunitat de parlar sols: el vell explica que ha vist millores increïbles en la Clara i confessa que alimenta l'esperança que un dia pugui caminar. L'àvia també veu que la seva neta està sana i se sent forta, i sap que portar-la a les muntanyes ha estat una idea meravellosa. No obstant això, s'adona que en aquest punt la senyora Rottenmeier, amb la seva visió hiperprotectora, podria impedir a recuperació de la Clara.

Durant una excursió al camp, una vaca s'acosta a la Clara i ella, espantada, s'aixeca sola. L'àvia no es pot creure el que veu amb els seus ulls: la Clara és capaç d'aguantar-se dreta, encara que només sigui per uns moments. Potser el vell dels Alps tenia raó a tenir l'esperança que algun dia es pugui curar.

"L'àvia ja no pot quedar-se a les muntanyes, ja que és massa cansat per a ella, i decideix anar a una ciutat balneària propera. Abans de marxar, però, hi ha una gran festa a la qual estan convidats tots els companys de la Heidi i en Pere. En veure els nens jugant i corrent feliços durant la festa, la Clara promet a la seva àvia que també vol ser com tots els altres i que farà tot el possible per poder caminar algun dia.

La Clara va prometre que estaria ocupada i avui comencen els llargs i esgotadors exercicis. Quan sembla que s'ha rendit, l'avi la convenç amb calma perquè perseveri, fins que pugui romandre sola durant uns moments.

L'avi amaga la cadira de rodes a l'armari, de manera que la Clara ja no la té a la vista. Els exercicis de la nena continuen, fins que, intentant caminar sola, perd l'equilibri i cau. La Clara torna a desanimar-se i l'endemà al matí, gairebé en secret, va fins a l'armari per recuperar la seva cadira de rodes, però un mal moviment fa que la cadira es trenqui contra una roca.

La Clara no només s'aixeca, sinó que comença a fer els primers passos. Així que és hora d'avisar l'àvia, però les dues nenes decideixen fer-li una sorpresa i no explicar-li tot. Tot i que en Pere ha de cuidar les cabres que pasturen, no vol perdre's l'escena de la Clara caminant sola per trobar-se amb el seu pare, que la mira atentament. Ara, però, ja és tardor i la Clara ha de tornar a Frankfurt, però ara tothom està segur que a l'hivern tornarà a les muntanyes amb la seva amiga Heidi i aquell dia per fi podrà córrer i saltar amb ella.