Elinks

Arriba l‘àvia de la Clara, una dona bonica, alegre i molt divertida que estableix una relació especial amb la Heidi. A la nit va en secret a l’habitació de la nena per explicar-li un conte i s’adona que no ha après a llegir perquè ningú no s’ha molestat a donar-li la lectura adequada. Per aquest motiu li regala un llibre després de llegir-n’hi alguns fragments.

L’endemà, el miracle: la Heidi llegeix gairebé com la Clara gràcies als contes de fades que li ha regalat l’àvia, davant l’astorament de la senyora Rottenmeier i la consternació del mestre de la Clara, que sap que els seus mètodes d’ensenyament han fallat estrepitosament i probablement estan equivocats. Com a premi, l’àvia porta la Clara i la Heidi a una excursió. Per a la Clara, que mai no havia sortit de casa, tot és un descobriment: els arbres, els esquirols, els ocells i les flors.

Durant el dia, la Clara i la Heidi passen moltes aventures: el joc del parxís, el passeig en vaixell pel riu, munyen la cabra, que és quan la Clara beu per primera vegada llet d’aquest animaló. Malauradament, la Clara torna a casa cansada i agafa una mica de febre. Quan arriba el metge, la Heidi li demana desesperadament que la curi, perquè se sent responsable de la malaltia de la Clara. Tot i això, aquest dia romandrà sempre en la memòria de les dues nenes, que s’adonaran que s’estan fent amigues inseparables.

El Dr. Klassen, metge de la Clara, diu a la Heidi que la seva amiga necessitaria una mica de sol per poder curar-se més ràpidament, i la nena va fins al bosc a la vora de la ciutat per intentar capturar un raig de llum del sol. Torna a casa amb un cistell tancat, davant la consternació de la senyora Rottenmeier i la diversió del senyor Sesemann i la Clara. Quan treu la tapa, apareixen un munt de papallones de tots colors que s’havien col·locat entre les moltes flors del cistell. La Heidi ha portat un prat florit a la Clara, un raig de sol per a la seva amiga malalta.

L’àvia de la Clara està trista perquè ha pres la decisió de marxar, però no sap com dir-ho a la Clara i a la Heidi. Decideix organitzar una festa preciosa en què la Clara serà la núvia i tots els convidats ballaran al seu voltant. En aquell moment, l’àvia aprofita la confusió per marxar sense ser vista. La Heidi, gairebé immediatament, s’adona que la dona ja no hi és i, intentant aturar-la, surt corrents de la casa, però ja és massa tard. Torna a casa desanimada i, amb pena, s’adona que la festa ha acabat per ordre de la senyora Rottenmeier, que ha tallat tota la decoració i ha deixat la casa enfonsada en la depressió.

Tant la Clara com la Heidi estan tristes per l’absència de l’àvia, fatigades per les lliçons, i mengen esgotades. La senyora Rottenmeier no es pren ni un moment per assumir la situació i prohibeix a la Heidi, cada cop més pàl·lida i debilitada, esmentar les muntanyes en les converses amb la Clara. Una nit tempestuosa, la Tinette sembla veure un fantasma per les escales. Malgrat la investigació d’en Joan i en Sebastià, que s’allarga durant bona part de la nit, no hi ha rastre del fantasma. Però la nit següent la misteriosa criatura torna a aparèixer enmig del terror general.

Torna el pare de la Clara, alarmat pel telegrama que li havia arribat. Quan el posen al corrent dels esdeveniments de la nit anterior, decideix esperar el “fantasma” juntament amb el doctor Klassen. A mitjanit, el “fantasma” torna a aparèixer, però el senyor Seseman descobreix amb sorpresa que no és altra que la petita Heidi, que, somiant i caminant mentre dorm, surt de la casa pensant que és a les muntanyes. El senyor Seseman immediatament organitza el viatge per portar la Heidi de tornada a casa, però promet a la Clara que a la primavera la portarà als Alps per retrobar-se amb la seva petita amiga.

Durant el llarg viatge en tren, la Heidi està cada cop més impacient i ni tan sols pot dormir. A la seva arribada a Maienfeld, en Sebastià troba un lloc al carro del forner del poble, on deixa la Heidi per poder tornar a temps i agafar el tren de retorn. La Heidi, després de donar la maleta al forner, va primer a casa de l’àvia d’en Pere i li entrega els panets blancs de Frankfurt. Després corre al llarg del camí per veure la seva cabana.

La Heidi està alegre com un picarol i durant tot el dia no sap si riure o plorar. Està molt contenta de tornar a les muntanyes. Quan el Pere arriba de pasturar amb les cabres no s’ho pot creure. Tant ell com l’avi pensaven que la nena no tornaria mai.

L’endemà al matí, la Heidi va amb en Pere a les pastures amb les cabres. Ella està tan feliç que té por que tot sigui un somni i que es desperti a Frankfurt tard o d’hora. Es deixa caure als prats florits, observa de lluny les cabres i l’àguila que vola pel cel. Mentrestant, l’avi va al poble a veure el forner per recollir la maleta. El forner i la seva dona li expliquen que la Heidi, en arribar el dia anterior, semblava una nena de ciutat.

La Heidi rep una carta de la Clara, que li parla dels seus tristos dies a Frankfurt sense ella, i decideix respondre-li per convidar-la a les muntanyes. Mentrestant, la Blanqueta dona a llum una cabreta. Quan la Heidi va a veure l’àvia d’en Pere, per sorpresa de l’anciana i de la Brígida, llegeix un llibre de salms. A la tarda, el seu avi decideix anar al poble per inspeccionar la seva casa en ruïnes. Pren la decisió de renovar-la per viure-hi a l’hivern, de manera que finalment la Heidi, tan desperta i amb ganes d’aprendre, pugui assistir a l’escola.

Cau la primera neu i la Heidi i el seu avi es traslladen al poble. L’endemà, la nena ha d’anar a l’escola per primera vegada i en Pere li promet que aniria amb ella malgrat la neu. L’endemà, però, una dona demana a en Pere que persegueixi el seu marit abans que arribi a l’estació per portar-li la bossa que ha oblidat. La Heidi espera en Pere en va i està molt decebuda amb el seu amic, que no ha complert la promesa. Però quan el noi torna de Maienfeld i li explica la història ella el perdona.

L’alumnat de l’escola organitza cada any una cursa de trineus. Com de costum, en Pere no hi pot assistir perquè té un trineu vell i antiquat que no pot competir amb els trineus ràpids dels seus amics. A suggeriment de la Heidi i amb la supervisió de l’avi, en Pere construeix un trineu amb què participa i guanya la cursa. L’avi, veient amb quina habilitat en Pere va treballar per construir el trineu, se sent orgullós del noi: sap que algun dia podria convertir-se en un hàbil fuster.