Elinks

En Pere és el portador de males notícies quan se n’adona que la cabra preferida de la Heidi serà sacrificada després de l’estiu perquè no proporciona prou llet. La Heidi queda devastada per la noticia. L’avi aconsella a la Heidi que busqui un tipus particular d’herba que podria salvar la vida de l’animal. En Pere i la Heidi passen l’estiu sencer buscant-la.

L’estiu gairebé s’ha acabat i els amos de la cabra preferida de la Heidi decideixen no enviar-la més als prats per ser sacrificada. És un dia agredolç per a la Heidi i en Pere, que es diverteixen en el seu últim dia amb la cabra però, al mateix temps, veuen que els seus esforços d’aquest estiu han estat infructuosos. A l’últim moment, la Heidi amaga la cabra del seu avi, amb la qual cosa posa la feina d’en Pere en perill, de manera que el noi confessa on és. Quan el seu just propietari apareix per reclamar el que és seu, la Heidi aconsegueix convèncer-lo que deixi viure la cabra.

La Heidi té vuit anys. És la temporada de boles de neu i jocs? En Pere els porta una carta del mestre? Sorgeix una gran pregunta: per què la Heidi no va a l’escola?

La primavera està arribant i la Heidi té gairebé vuit anys. L’avi rep la visita del pastor del poble a l’alberg. Parla amb el seu avi durant hores per intentar convèncer-lo que enviï la nena a l’escola, però el vell s’hi nega: tot i que sap que el pastor té moltes raons a favor seu, no pot imaginar que la Heidi pugui afrontar quatre hores al dia per anar i tornar del poble, i no vol tornar a viure al camp, ara massa petit i estrany per a ell. Els vilatans, en saber la notícia, no saben què més fer quan, de sobte, arriba una noia ricament vestida de la ciutat. És la Dete, que ha tornat per recuperar la Heidi i portar-la amb ella a Frankfurt.

La tia Dete arriba de Frankfurt amb la intenció d’endur-se la Heidi de nou amb ella perquè ha trobat una família d’un ric comerciant disposada a acollir-la i donar-li una educació adequada. Després d’una llarga i infeliç discussió, l’avi es nega a deixar-la anar, però la Dete, amb un estratagema, aconsegueix emportar-se la seva neboda, fent-li creure que la portaria a casa abans de la nit. En Pere i la seva àvia encara confien en aquesta marxa sobtada i el noi, que culpa l’avi de la Heidi per haver-la deixat marxar sense dir ni una paraula, plora a la muntanya més alta.

La Heidi descobreix massa tard que ja no tornarà a les seves muntanyes ni amb el seu avi i intenta escapar-se, però la tia Dete aconsegueix arrossegar-la amb ella al tren cap a Frankfurt, mentre la nena observa com les seves estimades muntanyes es fan cada cop més petites. En arribar a la ciutat, la tia i la neboda es dirigeixen directament a la casa dels Sesemann, on les espera la senyora Rottenmeier, la institutriu severa i estricta, la Clara, la filla paralítica del senyor Sesemann, i els dos criats, la Tinette i en Sebastian. La simpàtica tia Dete i la Heidi xoquen immediatament amb la senyora Rottenmeier, que considera la nena massa petita, salvatge i mal educada per ser una companya de jocs adequada per a la Clara. No obstant això, enmig de la discussió, la Dete se’n va sense donar l’oportunitat de replicar a la dona de claus i deixa la Heidi en aquella casa sense conèixer ningú.

És el primer dia a la casa dels Sesemann per a la Heidi i quan baixa del llit recorda que és a Frankfurt i no a les muntanyes, i immediatament sent una gran enyorança. La senyora Rottenmeier li explica de seguida les normes de la casa. La Heidi comença les seves classes particulars amb la Clara, però aviat oblida la presència del mestre i de la mateixa Clara; en lloc de parar atenció a les lliçons, s’adorm i somia que és a les muntanyes. A partir d’aquí comencen els primers problemes que faran que la senyora Rottenmeier es desesperi cada cop més davant el comportament inesperat de la nena. La Clara, en canvi, gaudeix de la companyia de la Heidi i li promet que no la deixarà mai més.

La Heidi fa de les seves: allibera en Hanz, el canari de la Clara, de la seva gàbia per deixar-lo volar d’una vegada per-totes i que sigui lliure. L’ocell s’escapa i la dona de claus, furiosa, tanca la Heidi al soterrani com a càstig i la deixa allà tot el dia. El canari Hanz, després d’assaborir la llibertat, torna a la seva tranquil·litzadora gàbia. Com la Clara explica a la Heidi, als canaris els encanta ser lliures, però també tornen a la seva gàbia com si fos una petita casa per a ells.

La Heidi s’enyora de casa, però no hi pot tornar per no fer-li mal a la Clara. Aleshores surt a fora i s’enfila per veure almenys des de la distància les seves estimades muntanyes. La Heidi torna a ser al cim, però queda decebuda en veure que, en lloc de muntanyes, no hi ha res més que cases. Descoratjada per no veure res més que edificis, baixa les escales colpida per la tristesa, fins que es deté en veure un gat amb els seus gatets. L’endemà, la Heidi porta els gatets a la casa dels Sesemann, i comparteix amb la Clara la seva nova companyia felina.

La Heidi aconsegueix amagar en Miao a les golfes gràcies a l’ajuda d’en Sebastian. Durant la classe, truquen a la porta de la sala d’estudi: és en Sebastian, acompanyat del petit organista que la Heidi coneix, i el nen es posa a tocar. Les dues nenes es diverteixen, però la senyoreta Rottenmeier posa fi a aquella diversió immediatament. Les lliçons es reprenen, però tornen a interrompre’s quan en Sebastian introdueix una cistella gran de pícnic per a la senyoreta Clara. La cistella està plena de gatets que salten i miolen.

La Heidi i la Clara van amb molta cura perquè no descobreixin en Miao. La Heidi i la Clara hi comencen a jugar a la sala d’estudi, però la senyora Rottenmeier, que ha tornat a casa per recuperar una cosa que havia oblidat, ho descobreix tot i agafa en Miao, malgrat les llàgrimes de la Clara i la Heidi. Desesperada, la Heidi fuig de casa, però de seguida la troba la senyora Rottenmeier, que la torna a portar a casa entre crits i plors.

La senyora Rottenmeier i el mestre de la Clara estan desesperats perquè, tot i els seus esforços, la Heidi encara no ha après a llegir i ni tan sols sap l’alfabet. Mentrestant, el pare de la Clara envia un telegrama: en pocs dies tornarà a casa. Immediatament comencen a fer una neteja a fons, durant la qual la senyora Rottenmeier descobreix el secret de la Heidi. Durant tots aquells dies a Frankfurt, s’havia endut els panets blancs de l’esmorzar, que ella amagava a l’armari per poder portar-los un dia a l’àvia d’en Pere. Per calmar la seva petita amiga, la Clara li explica la història del llop i els set nans fins que la Heidi es torna a tranquil·litzar.

El pare de la Clara torna d’un dels seus viatges de negocis amb alguns regals per a les dues nenes, i finalment coneix la que venia de les muntanyes. És un home agradable i generós, però la senyora Rottenmeier, exasperada per la conducta de la Heidi, insinua que la nena no és normal i que hauria de marxar immediatament per no perjudicar la bona educació de la Clara.