Elinks

La Heidi acaba de fer cinc anys. Tenia només un any quan els seus pares van morir i des de llavors viu amb la seva tieta Dete, germana de la seva mare, tot i que la major part de la seva vida ha estat sota la cura de persones estranyes, com la vella Úrsula. La Dete ha trobat una feina a Frankfurt i no pot continuar ocupant-se de la Heidi, així que decideix portar-la a casa del seu avi, als Alps. Anant cap a casa de l’avi als Alps, la Heidi coneix el Floc de Neu i el Pere.

La Heidi està encantada a casa de l’avi, amb el vent xiuxiuejant entre els avets dels Alps. Acostumada a no sortir, la seva nova llibertat l’omple d’alegria. De nit, dins de la cabana, tot és agradable i confortable. La Heidi dorm plàcidament al seu llit de palla daurada i olorosa; potser sigui la nit més feliç de la seva vida.

Es fa de dia als Alps. La vida desperta al voltant de la cabana de l’avi. Rajos de sol entren a dolls per la finestra com si volguessin saludar la Heidi. En despertar, la Heidi s’adona que no estava somiant i que és a casa de l’avi. Al matí, l’avi la deixa anar amb en Pere a les pastures, i li explica que allà podrà veure l’aligot, el senyor dels cims i les dormilegues.

Una tempesta d’estiu sorprèn el Pere i la Heidi, que s’aixopluguen en un refugi. Després de la tempesta, la Heidi troba una cria de gafarró que ha caigut del niu i se l’emporta a casa per cuidar-la. La Heidi anomena l’ocell Pitxí, perquè piula molt, i la Boira el salva quan intenta acostar-se al foc.

El Pere s’enfada amb la Heidi perquè no vol anar als prats per quedar-se a cuidar el Pitxí i s’oblida de donar-li una carta a l’avi. Més tard, la Heidi decideix anar a la pastura perquè el Pitxí ja pot volar una mica. La carta que el Pere entrega a l’avi és de la tia Dete. Diu que està molt bé a Frankfurt i que espera que algun dia la Heidi hi vagi a estudiar.

La Heidi ha decidit convertir-se en cabrera, tot i que al principi li costa una mica. L’avi decideix tornar al poble per intercanviar pa i altres aliments, com el seu formatge casolà i les coses de fusta que fa. La Heidi aprèn a xiular i a munyir amb en Pere.

L’estiu està arribant a la seva fi, fa tres mesos que la Heidi va arribar als Alps. El Pitxí ja és un ocellet adult i entremaliat. La tardor s’acosta i al capdamunt de les muntanyes comença a bufar el vent. L’avi demana a la Heidi que no vagi més a les pastures perquè és perillós i li ensenya a fer formatge a casa.

Amb l’arribada del fred, en Pitxí ha de migrar. La Heidi es posa molt trista perquè al principi no ho entén, però l’avi li ho explica. El Pere, veient com de trista està la Heidi, atrapa un ocell per a ella.

L’hivern arriba als Alps, la Heidi es desperta amb el llit ple de neu i li encanta. Després veu un cérvol i li dona de menjar fenc per fer-se’n amiga. El Pere la visita, li explica que va a l’escola i la convida a casa seva a veure la seva àvia.

Des que en Pere la va convidar a casa seva, la Heidi està impacient per anar-hi, però l’avi li ha dit que ha d’esperar fins que pari de nevar i la neu estigui gelada. L’àvia d’en Pere es posa molt contenta quan la Heidi la va a veure, però la Heidi es posa molt trista quan se n’adona que l’àvia és cega.

L’hivern als Alps és llarg i rigorós. A vegades hi neva durant setmanes. Des que l’avi va reparar la cabana del Pere, la Heidi hi va sempre que la neu no li ho impedeix. Dos caçadors es perden durant una tempesta de neu i la Heidi demana a l’avi que vagi a buscar-los per salvar-los.

L’hivern està arribant al seu final, la neu comença a fondre’s i comencen a sortir les primeres flors de la primavera.

Arriba la primavera i en Pere torna a portar les cabres a pasturar. La Heidi l’acompanya i els dos tenen una baralla amb un pastor que els pega perquè els acusa de robar-li una cabreta. La Boira arriba i espanta el pastor.