Elinks

Recorregut per la història de la celebració de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre de la mà d'un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes de la festa reivindicativa. Amb el rerefons dels preparatius per a la celebració de 2007 a Barcelona, Vic i Gironella es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques l'any 1714. Des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en 'honor als màrtirs de 1714', passant, entre d'altres, per la que es considera la primera celebració significtiva, l'any 1901, arran de la detenció d'un grup de joves que dipositaven flors al peu de l'estàtua a Rafael Casanova; el trasllat de l'estàtua del Passeig Lluís Companys a la Ronda de Sant Pere de Barcelona l'any 1914, la ferotge repressió durant els actes de 1923, dos dies abans del cop d'estat del General Miguel Primo de Rivera; l'institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República l'any 1931, l'assumpció per part de la CNT de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil, la prohibició i la retirada de l'estàtua de Casanova durant el franquisme, la revifalla de la celebració clandestina de 1964 fins arribar a l'esclat multitudinari i reivindicatiu de les Diades de 1976 a Sant Boi i de 1977 a Barcelona i a la oficialització de la festa en els darrers anys.

Hi intervenen els historiadors Albert Balcells, Jaume Sobrequés, Oriol Jonqueres, Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Pelai Pagès i Josep Maria Solé i Sabaté; el sociòleg Antoni Estradé; l'antropòleg Manuel Delgado; els politòlegs Roger Buch i Jordi Sánchez; els Presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, així com Robert Surroca (Front Nacional de Catalunya), Jordi Porta (President d'Omnium Cultural), Jordi Miravet (President del 'Memorial 1714'), Antoni Ayala (membre del 'Memorial 1714'), Laia Altarriba (Periodista), Josep Escoda (Professor de secundària) i finalment, Josep Benet, advocat, historiador, escriptor i polític desaparegut el 25 de març de 2008.