Infantil

DURADA: 70 minuts. - MIDA: 5.43GB.

PRODUCCIÓ: Estudis Macian (Barcelona. REFERENT LITERARI: Basat en contes de Hans Christian Andersen. FOTOGRAFIA: Gilberto Soriano (Eastmancolor, normal), Jordi Tudó (truca); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Salvador Mestres, Bosch Penalva, Jaime Villanueva (fons o decorats); ANIMACIÓ: Josep Mira, Irene Castellanos, Isabel Belio, Ivonne Ritchi, Neus Gòrriz, Roberto Marcano, Mariano Rueda, Alfons Figueras; Layouts: Jordi Ginés, Gin, Víctor Arriagada, Vicar, Albert Rué, A.Figueras. MÚSICA: Josep Solà, Cançons: Andy Russell, Tito Mora, Chicho Gordillo, Pinocho, Los Tres Sudamericanos, Los de la Torre, Teresa María i Ennio Sangiusto. SO: Voz de España; ESTRENA: Barcelona, 16.12.1966, Madrid, 21.12.1966, TV, 06.01.1987 (en català); PREMIS: Premis Sindicals Cinematogràfics 1967 (millor equip tècnic), Sant Jordi de Cinematografia 1967 (extraordinari).

El màgic dels somnis explica contes als nens que es porten bé abans d’anar a dormir. En una de les seves visites nocturnes, coneix la família nombrosa Telerín i explica un conte a cada un dels seus membres. Cada història dona lloc a les sis seqüències del film: Nap-buf, el nen que era tan petitó que els seus germans el confonien amb les mosques; Tatu Hood, l’heroi que defensa els febles; el gosset de la Mariona, que creu que per a ésser un gos com cal ha de tenir puces; el Grenyes i la moneda, en què un nen trenca una guardiola per a comprar-se una pistola d’aigua i se li apareix en Papu Treulason; la Tona i el marcià, en el qual la nena viatja per l’univers amb el disc volador d’un extraterrestre, i Cuetes i el circ, en què una petita foca acaba fent de pallasso en un circ.

Primer i únic llarg de dibuixos dels Estudis de Francesc Macian, dedicats a la realització de cintes publicitàries d’animació. La cinta aprofità l’èxit de la famosa família Telerín, els personatges animats de l’espai televisiu "Vamos a la cama" de José Luis Moro. Cantants i conjunts de fama del moment n’interpretaven les cançons. Malgrat que el film obtingué un enorme èxit popular i de crítica, les despeses generades en el rodatge obligaren els estudis a fer suspensió de pagaments el mateix 1966. L’original en castellà no s’estrenà a Europa, però, en canvi, sí que es presentà en una sessió especial a l’Auditori de Nacions Unides a Nova York i s’estrenà amb la presència de l’autor a Mèxic el 1968, a Buenos Aires i Montevideo el 1969. La tècnica emprada fou el dibuix animat sobre acetat, si bé en la seqüència del petit marcià s’utilitzà el paper retallat perquè, segons algunes fonts no confirmades, ja havien esgotat el pressupost de la pel·lícula. L’historiador suís Bruno Edera considera que es tracta del millor dibuix animat de llarga durada realitzat a Europa després de la guerra. Tot i que inicialment es va voler fer en català, en aquella època fou impossible. 20 anys més tard, a finals del 1986, TV3 va doblar-la per emètre-la el dia de reis de l'any següent, havent-ne de reconstruir tota la banda sonora.