Sèries

El cinema neix a París el 1895 i un any més tard es fa la primera projecció a Catalunya. Ben aviat apareixeran els dos primers grans pioners del país: Fructuós Gelabert i Segundo de Chomón.

És la gran època del cinema mut. Els inquiets Germans Baños filmen "Barcelona en tranvía" i les pel·lícules porno encarregades per Alfons XIII. Margarida Xirgu és la primera gran diva del cinema català.

República i Cinema parlat s'estrenen junts a Catalunya. Es fan els primers doblatges al català i els Estudis Orphea representen la primera gran instal·lació industrial del país. Xavier Cugat triomfa a Hollywood.

Anys 20 i 30, temps d'avantguardes i molta imaginació. Salvador Dalí i Luis Buñuel instal·len el surrealisme a Cadaqués i el primer flirteja amb Disney, Hitchcock i un gran negoci en publicitat. Al mateix temps, el cinema esdevé domèstic: apareixen els amateurs i el Centre Excursionista de Catalunya n'és el principal impulsor. De tots ells, el cas tràgic d'un mestre, Llorenç Llobet Gràcia.

La figura i el cinema de Jaime Camino ens permeten fer el recorregut general de la guerra civil a Catalunya, un temps en què el cinema de propaganda troba un camp adobat: primer, en mans anarquistes; més tard, amb els noticiaris de Laia Films i la Generalitat. Enmig, una figura extraordinària, la directora Rosario Pi, i un film mític rodat al front per André Malraux, "L'espoir".

Cau la República i arriben el No-Do, la repressió i la censura, amb increïbles anècdotes, com "Raza", el film escrit per Franco, del qual el català Gonzalo Herralde fa un retrat implacable. Només el cinema català folklòric és permès, però es roda un primer títol en català, "El judes", d'un dels grans de l'època, Ignasi Iquino. Com un miracle, en un món de terror i foscor, els primers exemples del cinema d'animació.

A la cruïlla dels anys 50 i 60 neix a Barcelona una generació de cineastes que aprofiten el cinema policíac per fer un retrat indirecte molt dur del país i un cinema urbà de gran personalitat. Films importantíssims, com "A tiro limpio", "Apartado de correos 1001", "Distrito Quinto" i més tenen una influència decisiva en futurs escriptors (Vázquez Montalbán, Martín) i directors (Aranda, Balagué).