Elinks

Durada: 134 minuts. - Mida: 1,43 GB

El dia de Nadal, a les 22.35, TV3 va estrenar "Gente bien", el musical de La Cubana basat en un sainet de Santiago Rusiñol que retratava i ridiculitzava la burgesia industrial sorgida de la Barcelona modernista. La Cubana crea un viatge en el temps on es fan parlar els personatges de l'autor barceloní en quatre èpoques diferents per demostrar que tot canvia ben poc. Estrenada el 1917 al Teatre Novedades de Barcelona, és un sainet, un divertiment en què Rusiñol retrata i ridiculitza els nou-rics de la burgesia industrial sorgida a la Barcelona modernista. També ha estat l'excusa de La Cubana per construir la base argumental del seu espectacle "Gente bien". Respectant al màxim el text original, La Cubana ha creat un viatge en el temps en què fa parlar els personatges que va crear Rusiñol en quatre èpoques diferents, i descobreix que la necessitat d'aparentar no té data de caducitat. Una obra amb guió, direcció i adaptació de Jordi Milán en què hi ha rècord de personatges: els quinze actors n'arriben a interpretar 162, amb més de 275 canvis. A l'espectacle hi ha més de 180 vestits, la majoria confeccionats especialment per a l'ocasió. La música de "Gente bien", que es va representar al Teatre Coliseum, està interpretada per músics de L'Auditori de Barcelona.

Sinopsi

El 1917 Una família que ha fet molts diners en la indústria de la carn i els embotits es vol integrar en els cercles de la burgesia barcelonina. Per demostrar tot el seu "poderío", es compren un títol nobiliari, i, malgrat no saber-ne gaire, s'apunten a la moda de parlar castellà perquè fa més fi. Organitzen reunions i festes selectes al seu palauet per poder exhibir tot el que posseeixen i guanyar-se una bona reputació social. Però amb això no n'hi ha prou per ser algú i que tothom en parli: han de tenir escàndols extramatrimonials.

El 1951 Som en ple franquisme, durant la vaga de tramvies de Barcelona. Tenir títol nobiliari encara dona prestigi i parlar castellà ara és una obligació. A les festes i saraus, hi conviden els cercles influents del "régimen". El negoci de les botifarres tira, però, a més, procuren aprofitar-se dels negocis de l'estraperlo i els "planes de desarrollo". És l'època del "¿Qué hay de lo mío?", en què impera la doble moral i els "queridos" i les "queridas" són a l'ordre del dia, però es combaten amb cops al pit i el rosari a la mà.

El 1980 Franco ha mort. Tarradellas ja és aquí! Democràcia embrionària. Suárez està a punt de ser defenestrat pels seus, i la pana socialista està cada cop més de moda. Els nous rics "nobles" ja no utilitzen el títol nobiliari: ara es fan dir només senyors. Comença a estar ben vist parlar català de cara a la galeria. Tots són més moderns i han canviat de costums: calcen espardenyes i porten cistell de vímet sota el braç, continuen organitzant festes per aparentar, però ara ho fan cantant havaneres i prenent cremat. Els negocis familiars s'expandeixen al món immobiliari i les influències continuen. Els escàndols matrimonials, igual que l'idioma, s'han normalitzat.

El 2017 Les corrupteles són a l'ordre del dia. No se'n salva ningú. El món s'ha globalitzat, i els protagonistes, també. Les llonganisses les exporten per tot el món i fins i tot estan a punt d'obrir una factoria a la Xina. El títol nobiliari s'amaga i no s'utilitza ni a les targetes de visita. Perquè Hisenda no els busqui les pessigolles, la riquesa es gaudeix, però no s'exhibeix gaire. El català el parla tothom. El que està de moda és l'anglès. I el castellà, només quan s'agafa l'AVE per anar a Madrid a fer negocis. La moda és ser independentista, però tots acaben votant el PP. Per ser distingit ja no cal un títol nobiliari, ni escàndols matrimonials, sinó haver estat a la presó, sortir al Wikileaks i tenir empreses "offshore".