Elinks

Durada: 55 minuts. - MIDA: 573 MB

La Pemba és una xerpa de l'Himàlaia, l'ètnia nepalesa mundialment coneguda per donar suport als alpinistes als cims més alts de món. Però ella no ha escalat mai muntanyes; ella és una cantant de música folklòrica que va marxar del seu país a causa de la Guerra Civil que hi va haver a patir dels anys 90 i que va començar una nova vida amb la seva família a Taradell, a la comarca d'Osona. La Pemba, però, decideix, vint anys després, emprendre un viatge de retorn a la seva aldea natal, Goli, situada en una recòndita vall al cor de l'Himàlaia i totalment desconnectada del progrés, per organitzar un concert i descobrir què queda del paradís on va créixer. En el seu viatge de retorn per celebrar aquest concert ens ensenyarà, a través de deu personatges que viuen allà; la grangera, el monjo, la professora, el bruixot, el guia de muntanya, etc., com és la vida en un dels indrets més remots i mítics del planeta.

Cada un dels personatges del film és la metàfora d'un àmbit de la vida dels xerpes en diferents terrenys: la vida a la granja, la relació amb el món atàvic, les expedicions a la muntanya, el paper de la dona, l'educació, la política, etc.

La pel·lícula presenta la Pemba com un exemple de superació. Va arribar a Europa fugint de la guerra al seu país i ara, un cop ha refet la seva vida, hi torna a aportar coneixement i riquesa. Alhora, el film retrata un dels últims pobles que viuen lluny del progrés. Goli està situat a la província nepalesa de Solu Khumbu, molt a prop del Tibet. És la zona amb més concentració de pics de vuit mil metres del planeta. L'aldea està situada a quatre dies a peu de la carretera més propera. No disposa d'electricitat ni clavegueram. S'han de caminar quaranta-cinc minuts per arribar al riu més pròxim i tres hores fins a l'escola. Durant segles, ha estat desconnectat de l'anomenada civilització, tot i que ara està subjecte a canvis arran de l'arribada imparable del progrés, les conseqüències del canvi climàtic i la presència de turistes.

Nota del director, Josep Pérez Vaig conèixer el Solu Khumbu l'any 2007 en un viatge a peu de tres mesos per l'Himàlaia nepalès, en ple hivern, i vaig tenir l'oportunitat de visitar algunes poblacions que quedaven allunyades de les tradicionals rutes de trekking per on es limiten a circular els excursionistes occidentals. Allà vaig poder conèixer el poble xerpa, lluny de romanticismes i llegendes. Gent dura però amable, avesats a treballar fort i a no esperar gaire de la vida.

En els deu anys que han transcorregut des de llavors, moltes coses han canviat. Al país han fet fora la monarquia. Ara ja no hi ha guerrillers maoistes assaltant els excursionistes per demanar-los diners. I la precària xarxa de carreteres nepaleses cada dia avança més cap al cor de l'Himàlaia apropant-los la civilització. És per això que la pel·lícula no només fa un retrat de com és Goli i la seva gent, sinó del canvi de món que plana sobre els seus habitants. Un rousseaunià parlaria del final del Romanticisme; un home més pragmàtic, dels beneficis que el progrés els portarà...