Sèries

L'11 de maig del 1370, mentre se celebra el primer jubileu al monestir de Sant Pere de Rodes, l'inquisidor general de la corona catalanoaragonesa, Nicolau Eimeric, inicia una investigació sobre un document que guarda el monestir. A l'edat mitjana un dels principals motius per viatjar era el religiós. En un moment en què el cristianisme era omnipresent, milers de persones peregrinaven per expressar la seva fe. Hi havia alguns llocs clau com Santiago de Compostel·la, Sant Pere de Roma, Jerusalem i Terra Santa. Però van proliferar per tot Europa nombrosos centres que, amb les seves relíquies, competien per atreure els fidels i les seves donacions. Un d'aquests va ser el monestir de Sant Pere de Rodes. Però l'11 de maig del 1370, mentre se celebra el primer jubileu, l'inquisidor general de la corona catalanoaragonesa, Nicolau Eimeric, inicia una investigació sobre un document que guarda el monestir. La investigació del document ens portarà a viatjar fins a l'illa de Sardenya i a Roma.

Des de finals del segle XVIII, Espanya viu la crisi de l'antic règim amb l'absolutisme trontollant. L'any 1839, cinc-mil soldats carlins assetgen Ripoll liderats pel capità més cruel, el comte d'Espanya. Tot plegat marcarà el destí dels ciutadans de Ripoll.

Al segle III, l'imperi romà passava per un moment delicat. Les guerres, les catàstrofes naturals i la pesta van crear pessimisme entre la població. Mentrestant, el cristianisme guanyava adeptes i això no feia gens de gràcia als emperadors.

El 12 de setembre de 1213, Pere el Catòlic, rei de la corona catalanoaragonesa, va morir en la batalla de Muret. Després d'aquest fet, els seus regnes es van trobar al límit de la fallida econòmica i a un pas d'una revolta nobiliària. Aquesta era una mala notícia per als càtars, per a Occitània i, sobretot, per a un nen que havia quedat orfe. Aquell nen es deia Jaume i estava cridat a ser el rei més important de la història de Catalunya. La corona catalanoaragonesa passava per un moment molt complicat. Semblava a punt de desfer-se com un castell de cartes, però tot i això, la Seu Vella de Lleida estava predestinada a acollir un gir històric crucial.

A la Catalunya de principis del segle XX, s'hi impulsen el catalanisme i la cultura; el Modernisme i el Noucentisme conviuen i el prestigi dels creadors catalans augmentava en el món de l'art. L'impuls cultural també arribava a través de la creació de la Mancomunitat, amb Prat de la Riba, les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, l'Institut d'Estudis Catalans d'Eugeni d'Ors... Tot plegat, per configurar el país i renovar-lo culturalment. L'any 1909 el pintor Ramon Cases va dur a Sitges al multimilionari americà Charles Deering, un home que havia de canviar la història de la ciutat.

L'any 1343, Pere el Cerimoniós s'enfrontava amb una de les situacions més difícils del seu regnat: el regne de Mallorca no se sotmetia davant la corona catalanoaragonesa. El rei va decidir reconquerir-lo. Va envair Mallorca i el Rosselló, però les finances del país van quedar molt tocades per la guerra. A més, l'epidèmia de pesta de 1348 va provocar una gran mortaldat a tot Europa, també a Catalunya. La crisi econòmica era general, però l'Església seguia acumulant patrimoni, cosa que no agradava ni al rei ni als nobles. Aquesta situació va obligar a l'hereu de la família Saltells a demandar al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Els templers van ser els cavallers més poderosos de l'Edat Mitjana. Formada per frares i guerrers, l'Orde del Temple era una mena de braç armat de l'Església catòlica amb el mandat de protegir Terra Santa. Frontissa entre Orient i Occident, els templers van acumular riqueses fins a convertir-se en banquers de papes, emperadors, reis i nobles. Però tenir tants diners els va anar en contra. Felip IV, rei de França que tenia un gran deute amb els templers, va ordenar detenir-los i els va acusar d'heretgia. Jaume II va ordenar la detenció de tots els templers de la corona catalanoaragonesa. Sembla que la Santa Seu no li ho va ordenar. La cúria dels templers catalans es va tancar al castell de Miravet per evitar la detenció. Estaven disposats a lluitar fins al final.

Després de l'èxit de l'Exposició Universal i el fracàs de la pèrdua de Cuba, Catalunya viu una època de canvis. El catalanisme arrela, neix el Barça i l'aspecte del país es capgira i s'omple d'edificis artístics i de fàbriques gràcies al Modernisme i la segona revolució industrial. Però l'any 1902 el modernisme contrasta amb el clima social i polític: els sindicalistes són reprimits amb violència i Barcelona es converteix en la ciutat de les bombes. A més, Catalunya fa un tancament de caixes per les promeses incomplertes de Madrid. El govern espanyol declara l'estat de guerra. Mentrestant Eusebi Güell, Claudi López i Joaquim d'Abadal firmen un acord, convençuts que revolucionarà la història de la construcció a Catalunya. Acaben de signar la constitució de la cimentera Asland.

Les caigudes de Barcelona i Cardona l'any 1714 van deixar les mans lliures a les tropes borbòniques per començar la repressió a Catalunya. Les poblacions que havien donat suport a l'arxiduc Carles eren violentament castigades, però aquelles que eren al costat de Felip d'Anjou eren recompensades. L'any 1716, Felip V va publicar el Decret de Nova Planta, que abolia les lleis, furs i institucions de Catalunya i instaurava l'absolutisme. Tot el país quedava desmantellat, incloent-hi les universitats.Una situació que havia de marcar la història de la Universitat de Cervera, el 1748, la gran aposta educativa de Felip V a escala estatal. I tot es va complicar quan el filipista Manuel Alòs es va enfrontar amb l'autoritat reial.

L'any 1492 és per a la història hispànica l'any de la descoberta d'Amèrica, l'inici d'un imperi. Però també va ser l'any en què els Reis Catòlics visitaven Barcelona després d'11 anys de no fer-hoNomés feia 6 anys del final de la segona guerra remença, que havia enfrontat els pagesos contra Ferran el Catòlic.La pau s'aguantava amb pinces i el casament d'Isabel i Ferran volia unir dues corones sota un sol matrimoni, amb l'ajuda repressiva de la Inquisició.El 7 de desembre de 1492, el rei Ferran II d'Aragó, era al Saló del Tinell, celebrant una sessió de precs i greuges amb ciutadans. Al sortir del Palau Reial, va succeir un fet que va estar a punt de canviar la nostra historia.

Al segle III aC es discutia quin imperi governava el Mediterrani: Roma o Cartago. A casa nostra, però, hi havia una civilització aliena als imperis: els ibers. Les diferents tribus iberes, repartides en múltiples poblats, feien eines de ferro, treballaven la ceràmica i desenvolupaven l'agricultura. A més, eren excel·lents guerrers.Ullastret era la capital ibera i hi havia una activitat frenètica. Curiosament, ara, molta gent ve a l'Empordà fugint de les ciutats. Aquí, on van néixer les primeres ciutats del nostre país.Però a principis de setembre del 2006, uns estudiants estaven excavant a prop de la muralla. Havien aparegut les restes d'un gran edifici. El que no s'esperaven era el que es van trobar sota una pedra.

Pere el Gran ha posicionat la corona catalanoaragonesa com una de les més importants del Mediterrani amb la conquesta del regne de Sicília. Però s'ha guanyat un poderós enemic: la Santa Seu, que volia Sicília en mans franceses. Per això, el papa ordena una croada contra els regnes de Pere el Gran, i França es llença a intentar conquerir Catalunya. Va ser un rei que va portar una vida de guerrer com el seu pare Jaume I, capaç d'esclafar revoltes i de conquerir nous territoris, era un dels homes més poderosos d'Europa. Però la seva mort esta plena d'enigmes. Quins secrets amaga la seva tomba?.Això ho descobrirem al monestir de Santes Creus.

Al segle XVI, l'imperi espanyol estava involucrat en diverses guerres per protegir els seus 20 milions de quilòmetres quadrats de territori.A Catalunya, la petita noblesa s'empobria i no podia competir contra el poder absolutista del rei. Enmig de la pobresa extrema i la inestabilitat política, la noblesa lluitava en guerres privades per protegir els seus interessos. Per això alimentaven el seu braç armat: els bandolers.El 8 de desembre de 1605 es va saber que Galant de la Goula un dels bandolers més temuts de Catalunya, estava pels voltants de Vic, i s'inicia la seva persecució un fet que va canviar la història del monestir de Sant Pere de Casserres.