Pel·lícules

Carolina, una nena no desitjada, creix en un ambient d'extrema pobresa. L'única font d'amor i tendresa és la seva padrina, Josefa. És ella qui ensenya a Carolina a confiar en les persones i a estimar. Però tot aquest esforç queda en un no-res: la vida de la noia queda destrossada quan el sabater del poble. el Romero, la viola. Gràcies a Josefa la noia sobreviu físicament però psicològicament el fet la marca de manera profunda. Poc després s'escapa de casa. Ballarina amb un talent natural, treballa en bars, clubs i cabarets. Coneix el comendiant Paco Coll, que li ensenya els secrets de l'ofici i que s'enamora bojament d'ella. Perè ella no pot correspondre el seu amor. La història es repeteix amb Ernest Jurgens, l'empresari americà que es converteix en el seu svengali. Ell també l'adora però Carolina té el cos mort. Mentrestant, tanmateix, Jurgens transforma la seva carrera i la seva fortuna. Converteix Carolina en una superestrella de la Belle Époque. La llista dels seus amants inclou, entre altres, el príncep de Gal·les, els reis de Bèlgica i Espanya, el Kaiser, el tzar Nicolau II. Sobre una muntanya russa de cobdícia i luxúria, de cors trencats, duels, suïcidis i d'acumulació de milions al banc, Carlina Otero desenvolupa la seva espectacular intel·ligència i aconsegueix allò que sempre va somniar: ser una veritable dona de l'espectacle.

Carolina Otero, la deessa de la Belle Époque, està en el cim de la seva carrera artística. Tots els reis d'Europa estan als seus peus i és una de les dones més riques de França. Però en aquests moments res de tot això l'importa. Per primera vegada, està enamorada en cos i ànima. Raül és anaruista, un idealista sense diners que somnia en un món millor; Carolina, una cortesana d'alta volada. Ella pot obrir-li les portes, pot donar-li diners. Raül no vol cap d'aquestes coses. En aquest idil·li, escapen junts. Per a Carolina, els dies transcorren enmig d'una felicitat que mai no ha conegut i ni tan sols ha pogut imaginar. És aleshores quan Raül mor. Carolina està destrossada. Però no hi ha ningú en qui pugui confiar i es veu obligada a continuar amb la seva carrera. Així és comença a jugar de veritat. De manera conscient o inconscient, es gasta la seva fortuna als casinos d'Europa. És com si estigués desfent-se d'una càrrega massa pesada o exorcitzant un dimoni. Juga una vegada i una altra fins que no li queda res més. Res tres d'una renda que Raül li va deixar de 600 francs al mes. Era suficient per a ell, i ho serà per a ella, per la resta de la seva vida...