Sèries

Savi i pietós per a uns; egocèntric, cruel i faldiller per a uns altres, a la seva època Carlemany ja era una figura controvertida. Aquest docudrama parteix de la biografia que en va fer un monjo coetani, Eginard, i la completa amb les intervencions d'historiadors de renom i la informació obtinguda amb les tècniques forenses més avançades. Amb actors de primera fila i nombrosos efectes especials i animacions en 3D, emprenem un viatge fascinant a les arrels de la cultura europea.

És l'any 53 abans de Crist. La Gàl·lia s'encén. Tanmateix, des de feia més d'un segle els gals i els romans coexistien en aquest territori que correspon aproximadament als territoris actuals de França, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. Els últims descobriments arqueològics han proporcionat informació nova sobre com era la civilització dels pobles gals, que malgrat que els anomenem amb un sol nom són una seixantena. No parlen el mateix dialecte. No veneren exactament els mateixos déus. No obeeixen els mateixos caps. I tanmateix, pertanyen a un mateix món cultural. Aquest documental ens en fa canviar la imatge que en teníem i també explica com va ser la derrota que van patir, sota les ordres de Vercingetòrix, davant de les legions romanes de Juli Cèsar.

Després de la mort del seu pare, Cristina es converteix en la reina de Suècia amb només sis anys. Educada severament per regnar com un home, quan arriba a l'edat adulta decideix trencar amb tot. Abdica del tron, abjura de la fe protestant i fuig a Roma a la recerca de la felicitat. En aquest docudrama revivim la història insòlita d'una dona que al segle XVII va decidir ser lliure.

El 7 de maig de 1915, a dinou quilòmetres de la costa d'Irlanda, el luxós transatlàntic Lusitania entra a la zona de guerra amb dues mil persones a bord. Amagat sota les onades, un submarí alemany U-20 dispara un torpede. Des del moment de l'impacte, el Lusitania només triga divuit minuts a enfonsar-se. Aquest documental reconstrueix els fets d'un episodi que va contribuir decisivament a l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial.

William Still, membre de la primera generació de la seva família que va néixer en llibertat, es va establir a Filadèlfia els anys quaranta del segle XIX. Treballant per a la Societat contra l'Esclavitud de Filadèlfia, va contribuir a organitzar l'anomenat Ferrocarril Subterrani, una xarxa de resistència clandestina dedicada a ajudar els esclaus a fugir del sud. Gràcies a persones com William Still, milers d'homes, dones i nens van arribar al Canadà i van aconseguir ser lliures.

Aquest documental ens presenta Joe McCarthy, fill d'un granger d'Illinois, intel·ligent i ambiciós. Ens parla de la seva infància a la granja, els seus estudis i la seva nominació com el jutge de districte més jove de Wisconsin, quan només tenia 31 anys. Coneixerem la seva trajectòria meteòrica, en què va passar de senador a demagog caçador de comunistes. I finalment veurem la manca de previsió que el va abocar a protagonitzar tot un espectacle per als mitjans de comunicació en les audiències Exèrcit-McCarthy.

Samuel de Champlain, geògraf i explorador francès a cavall entre els segles XVI i XVII, està considerat el pare de Nova França i el fundador del Quebec. Tot i el misteri que envolta algunes etapes de la seva vida, se sap que aquest aventurer somiava, ja de ben petit, amb viatjar al Nou Món i establir-hi assentaments. L'inusual respecte amb què va tractar els pobles indígenes de l'Amèrica del Nord li va permetre descobrir territori ignot i assolir fites fins aleshores desconegudes.

L'any 1501, la princesa Caterina d'Aragó, filla de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, arriba a la cort anglesa per casar-se amb el príncep Artur, fill d'Enric VII i primer rei de la dinastia dels Tudor. Però poc després del casament, el príncep mor sobtadament i el rei decideix prometre-la al seu altre fill, Enric, d'onze anys, que sis anys després serà coronat com a Enric VIII.

L'any 1529, Enric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Aragó s'enfronten en un procés de divorci, ja que el rei, obsessionat per la idea de tenir el fill hereu que la reina no pot donar-li, es vol casar amb una de les seves ajudantes de cambra, Anna Bolena. La negativa del papa de Roma a concedir el divorci l'acabarà portant a separar l'Església anglesa de la catòlica.

Anna Bolena, la segona esposa d'Enric VIII d'Anglaterra, és acusada d'adulteri i condemnada a morir decapitada. Tampoc li ha donat el fill hereu que ell tant anhela. Ben aviat, el rei es torna a casar, aquest cop, amb Joana Seymour, que per fi li donarà un príncep hereu però morirà poc després del part. I Enric prendrà una quarta esposa, Anna de Clèves, ara no pas per amor, sinó per política.

L'any 1539, Enric VIII d'Anglaterra es divorcia d'Anna de Clèves, amb qui s'havia casat per motius geoestratègics, per poder-se casar amb Caterina Howard, una bellíssima dama de la cort de qui s'ha enamorat. Però unes suposades infidelitats li costaran el cap a Caterina. I finalment, el 1543 Enric es casa amb Caterina Parr, una vídua de 30 anys i devota protestant. Serà l'única que el sobreviurà.

El 9 de juny de 1804, Ludwig van Beethoven va dur a terme un assaig obert de la seva magnífica tercera simfonia, "Heroica". La composició simfònica mai més tornaria a ser el mateix. Situada en el transcurs d'aquell dia històric, aquesta pel·lícula enllaça la representació de tota la simfonia amb algunes traces personals de la vida del compositor.

Beethoven va escriure "Heroica" quan tenia 33 anys. Originàriament, havia dedicat la simfonia a Napoleó, el jove heroi de la França revolucionària, que tenia gairebé exactament la mateixa edat que ell. Quan Napoleó va ser coronat emperador el 18 de maig de 1804, Beethoven va fer la famosa guixada del títol original, "Bonaparte".

Aquella primera interpretació privada d'"Heroica" va tenir lloc al palau del príncep Lobkowitz, mecenes i protector de Beethoven, en el mateix cor de Viena. La representació va marcar una fita en la música occidental: en aquell moment, les velles formes "clàssiques" eren substituïdes per nou ideal "romàntic", amb propòsits intel·lectuals i gens ortodox en el disseny, forjat en el batec revolucionari de principis del segle XIX. No obstant això, en aquell moment la vida personal de Beethoven era ombrívola. La dona a qui adorava li havia dit que si es casava amb ell, un home amb un estatus social més baix que el seu, perdria la custòdia dels seus estimats fills. Alhora, s'havia anat quedant sord en els últims cinc anys i patia un dolor intens d'oïda, discapacitat que el feia defugir la vida social. La seva desaparició va ser absoluta, amb l'excusa que només tenia afany de complir amb el seu potencial creatiu, que el prevenia del suïcidi.

Filmada a Viena en escenaris d'una gran precisió històrica, la pel·lícula conté una representació òptima de la innovadora simfonia al mateix Saló Eroica del Palau Lobkowitz, en què va tenir lloc aquell primer assaig, i ens proporciona una visió de Beethoven –interpretat per un extraordinari Ian Hurt– amb problemes per donar forma a la simfonia i amb la seva particular manera de treballar amb els músics per tal que poguessin interpretar una música que era revolucionària. El compositor austríac Joseph Haydn, present en aquella audició, va concloure amb un profètic comentari sobre la música, que es faria famós: "Després d'avui, res tornarà a ser el mateix".

Aquest documental ens explica la història d'un escamot de franctiradors canadencs de la Segona Guerra Mundial a través del testimoni de cinc homes del regiment més llegendari i que va tenir més baixes del Canadà, la Black Watch. Els seus membres van combatre a vida o mort en les últimes operacions per alliberar Europa dels nazis, i els cinc franctiradors protagonistes hi van jugar un paper crucial.

Aquest documental conta els orígens de la Unió Europea, des de la fallida Comunitat Europea de Defensa fins a la firma del Tractat de Roma, l'any 1956, constitutiu de la CEE. Hi apareixen els artífexs de la Unió, Jean Monnet i Paul-Henri Spaak, juntament amb personatges més a l'ombra, com Pierre Uri, autèntics artesans de l'obra comunitària.

El 25 de març de 1957, sis països França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg van signar el Tractat de Roma, per tal de fer front als desafiaments de la seva seguretat i de garantir una pau duradora entre ells. Naixien, així, el Mercat Comú i la unió de l'energia atòmica, l'Euratom.

Però aquell acord històric, signat amb l'ambició de constituir una federació política d'"Estats Units d'Europa", no va ser una tasca fàcil. S'hi van invertir sis anys, abans de signar el tractat.

La història comença el 1950, amb un home anomenat Jean Monnet. Als 61 anys i sense cap càrrec, però amb una carrera impressionant al darrere, era l'aliat amb Washington durant la Segona Guerra Mundial. Va ser una persona molt influent, que va formar part d'aquest petit grup que, des del final de la guerra, treballava per a una Europa federal. Encarregat d'engegar el pla, aquest assessor econòmic del govern francès se'n va anar a París a trobar-se amb René Pleven, que aleshores només feia un mes que era al capdavant d'un govern de coalició, per exposar-li un projecte estratègic...

Realitzat com una història de suspens, el film "El Tractat de Roma" és una barreja d'imatges d'arxiu i de recreacions, basades en documentació existent, que ens porta a les bambolines de la història, d'acord amb la feina d'historiadors, de documents diplomàtics i dels records dels ja desapareguts pares d'Europa.

Poc abans de la Segona Guerra Mundial, Nicholas Winton, un jove anglès que vivia sense gaires preocupacions, va prendre consciència del perill en què es trobaven els jueus de Txecoslovàquia, que ja estava mig ocupada pels nazis, i va decidir fer tot el possible per salvar, com a mínim, les criatures. Molts pares li van entregar els seus fills perquè se'ls endugués a la Gran Bretanya, i així, potser sense ser-ne conscients, els van salvar de la mort.

El 6 de febrer de 1958, a l'aeroport de Munic, un avió s'havia d'enlairar amb l'equip del Manchester United a bord. Després de dos intents fallits, el tercer va acabar amb l'aparell estavellat contra un edifici sense haver-se pogut alçar de terra. La investigació de les autoritats alemanyes va donar les culpes de l'accident al pilot perquè no havia fet fondre el gel de les ales de l'avió, però ell no va acceptar el veredicte i va lluitar fins que es va reconèixer l'error.

"El dia que va morir Hitler" recrea les últimes hores d'una de les persones més malvades de la història per boca d'aquells que van ser al seu costat. Es tracta d'imatges d'arxiu recentment descobertes, on un dels jutges de Nuremberg, Michael Musmanno, entrevista aquells que van sobreviure en el búnquer del führer, entre ells la seva secretària, Traudl Junge, el líder de les joventuts hitlerianes, Artur Axmann, o el seu ajudant militar, el baró von Loringhoven.

Lise Meitner va ser una d'aquelles dones que es van anticipar al seu temps: una física de talent extraordinari, digna de ser comparada amb Einstein, i una pionera del feminisme, en una època on les dones estaven predestinades a ser mares i mestresses de casa. Amb el teló de fons de l'Holocaust, té lloc aquest drama emocional d'una pacifista que, a través de la seva estimada professió, acaba fent un descobriment que esdevindrà el punt de partida per desenvolupar l'arma més mortífera de tota la història.

L'esclavitud és el costat fosc compartit de la història de molts països de tot el món. Però a part del que se n'explica als nostres llibres de text i d'algunes dates memorables, què en sabem realment de l'última època del tràfic d'esclaus a través de l'Atlàntic? Aquest documental ens relata una història viscuda en la pròpia pell a través dels testimonis escrits d'alguns dels seus protagonistes. El director senegalès Moussa Touré i historiadors experts reconstrueixen aquell drama sobre la base de valuosos arxius de diferents tipus: quaderns de bitàcola dels capitans dels vaixells d'esclaus o cartes i diaris escrits pels esclaus, pels armadors dels vaixells que els transportaven, pels traficants d'esclaus o pels colons que els compraven.

Aquest docudrama ens acosta als Jocs Olímpics del 1936 a l'Alemanya nazi des del punt de vista de dos protagonistes contemporanis: Gretel Bergmann, una atleta jueva molt prometedora, i Wolfgang Fürstner, un oficial de l'exèrcit que tenia l'encàrrec de construir una Vila Olímpica per als atletes que participarien en les diferents competicions. Tots dos havien posat grans esperances en els Jocs Olímpics, per raons diverses, però les circumstàncies polítiques van fer que aquell esdeveniment es convertís en un autèntic malson. Aquesta producció alemanya ens mostra com el règim nazi va aconseguir transformar un gran esdeveniment esportiu com la celebració d'uns Jocs Olímpics en un mitjà propagandístic molt eficaç.