Sèries

Des de l'Ateneu de Barcelona Juan Gérvas, doctor en medicina, professor de Salut Internacional a la "Escuela Nacional de Sanidad", a la universitat Autónoma de Madrid i a la universitat Johns Hopkins de Baltimore i investigador de l'atenció primària a Espanya, Andorra, Brasil i Geòrgia. El doctor Gérvas parla amb absoluta transparència, no deixa indiferent ningú, diu el que pensa sense embuts encara que es posi en contra bona part de la comunitat mèdica.

Jaume Barberà aborda la qüestió "Renda bàsica universal: sí o no?" amb dues personalitats que oferiran visions contraposades sobre si és possible, o no, atorgar i finançar una Renda Bàsica Universal, que és una assignació monetària incondicionada a tota la població, independentment de la seva situació personal, laboral o social. Són Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques, professor titular de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Ètica Economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials. I Juan Ramón Rallo, economista, advocat, professor de la Universitat Rey Juan Carlos i director de l'Institut Juan de Mariana. Daniel Raventós, que és un dels màxims impulsors de la Renda Bàsica Universal, la defensarà argumentant que eliminaria les bosses de pobresa, l'exclusió, la precarietat laboral, que seria l'eina perquè els treballadors tinguessin més poder de negociació amb els empresaris, incrementaria la llibertat de moltes dones que depenen exclusivament dels ingressos del marit o que augmenta la capacitat de consum. Per la seva banda, Juan Ramón Rallo s'oposarà a la implantació d'una Renda Bàsica indicant que és una mesura injusta, contrària a l'economia, una imposició, que priva l'oportunitat d'escollir als ciutadans i impossible de finançar.

"RETRATS" es desplaça al dipòsit pluvial del Parc de Joan Miró de Barcelona. Al seu interior, sota terra, Jaume Barberà coversarà sobre els Components Tòxics Persistens (CTP) amb el doctor Miquel Porta. Porta és catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la universitat de Carolina del Nord.

"Retrats" es desplaça al centre cívic del convent de Sant Agustí, a Barcelona, per conversar amb l'endocrinòloga i especialista en salut femenina Carme Valls. La doctora Valls ha dedicat 25 anys de la seva carrera a investigar el paper que ideologies i estereotips de gènere han jugat en la història, la ciència política, la literatura, l'antropologia i, sobretot, la medicina. I denuncia que la ciència i la medicina encara siguin predominantment masculines. De fet, la doctora afirma que "la medicina es fa des de i per a l'home".

Aquesta setmana Jaume Barberà es desplaça a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, per conversar amb Joan Antoni Melé, exbanquer, conferenciant i promotor de la banca ètica i l'empresa sostenible. Després de més de 30 anys treballant en una caixa d'estalvis, Melé va formar part de l'equip que va desenvolupar Triodos Bank i és autor de diverses obres sobre diners i consciència. El seu últims llibre, "L'economia explicada als joves", neix de la necessitat d'adreçar-se a les futures generacions perquè estiguin familiaritzades amb la ciència econòmica, però sense descuidar la seva formació humanística i, sobretot, amb valors.

Jaume Barberà conversa amb la científica i escriptora Sònia Fernández-Vidal sobre les recentment descobertes ones gravitatòries, que Einstein va preveure fa 100 anys, els misteris del nostre Sistema Solar i de l'Univers o sobre la realitat actual i el futur de la ciència. També es plantejaran preguntes al voltant de si existeixen els universos paral·lels, si podem saber què hi havia abans del Big Bang, què passaria si no existís la Lluna o si desaparegués el Sol.

Jaume Barberà es desplaça fins a les muntanyes de Borredà, al Berguedà, per entrevistar el compositor i músic Carles Cases. Compositor, pianista, violoncel·lista, director d'orquestra i productor amb una densa trajectòria professional.

"Retrats" es desplaça al delta del Llobregat per conversar amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa. Aquesta opció, també coneguda com a "homeschooling", és una pràctica legal als Estats Units i a Europa, excepte a Espanya, Suècia, Grècia i Alemanya. Jaume Barberà també parlarà amb alguns fills dels convidats, que explicaran com viuen o han viscut aquesta experiència educativa.

Aquest dimecres, 30 de març, "Retrats" es desplaça al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona) per conversar amb l'historiador Borja de Riquer. Riquer, que és catedràtic emèrit d'Història Contemporània, està a punt de publicar "Anar de debò, els catalans i Espanya", un llibre que té com a intenció "reflexionar, des d'una perspectiva històrica, sobre com s'ha configurat el plet polític entre Catalunya i Espanya, des del segle XIX fins a l'actualitat". El convidat analitzarà amb Jaume Barberà la situació actual de l'anomenat "procés català", els orígens i també els errors que, segons ell, s'han comès. Entre aquests destaca "haver volgut minimitzar la causa davant del repte polític dels ciutadans de Catalunya dels últims tres segles, presentar-ho com una cosa fàcil i no afrontar-ho amb el màxim de forces possibles unides". Riquer, que està adscrit al grup dels coneguts com a "intel·lectuals progressistes", també valorarà la posició d'un seguit de catedràtics d'Història de l'estat espanyol que jutgen el fets del 1714 com a invenció dels historiadors nacionalistes per crear una realitat fictícia amb la intenció de servir les elits catalanes. En el darrer tram de l'entrevista, Borja de Riquer explicarà el que serà el seu proper projecte editorial, i que es publicarà al maig. Es tracta de "Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política", un llibre que denuncia, segons l'autor, la faceta corrupta desconeguda del polític català i que, probablement, aixecarà polèmica.

"Retrats" es desplaça al dipòsit pluvial del Parc de Joan Miró de Barcelona. Al seu interior, sota terra, Jaume Barberà coversarà sobre els Components Tòxics Persistens (CTP) amb el doctor Miquel Porta. Porta és catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la universitat de Carolina del Nord.

Retrats es desplaça a l'Espai Freixas de l'Hospitalet de Llobregat per conversar sobre la cuina amb Jaume Arnau i Pepe Sánchez-Girón, uns crítics gastronòmics ben diferents: no són crítics professionals, ni restauradors, ni cuiners. Són, simplement, grans amants del bon menjar...

"Hi havia de renunciar (a l'estrella Michelin), era vital", explica Julio Biosca, restaurador i alcalde de Fontanars dels Alforins (Vall d'Albaida, País Valencià), a Jaume Barberà en aquest "Retrats".

En aquest "Retrats", el filòsof i pedagog José Antonio Marina parla d'educació i afirma coses com aquesta: "L'equitat més gran és que cada nen pugui desenvolupar excel·lentment el seu talent".

A "Retrats", la lliurepensadora Amparo Ariño ha repassat la situació de la dona, la vigència del feminisme, ha defensat la importància de la filosofia en l'ensenyament i ha valorat el passat i present de la realitat política del País Valencià.

El filòsof i sociòleg César Rendueles posa en qüestió el món laboral, el consumisme i el neoliberalisme. Una crítica ferotge del sistema capitalista a través de les seves lectures favorites, com "Moby Dick" o "Robinson Crusoe".

Aquest dimecres, el programa "Retrats" es desplaça al Parc Central del Poblenou i al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés per conversar amb el neurooncòleg Josep Dalmau.

Dalmau és un referent internacional en l'estudi de la neurologia i la psiquiatria i descobridor de 12 malalties neuroimmunològiques. Reputats col·legues seus d'arreu del món no dubten a dir que ha revolucionat el camp de la neuroimmunologia.

Ha viscut i treballat 25 anys als Estats Units, país on ha fet recerca puntera. És membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, un dels més alts reconeixements en els camps de la salut, la ciència i la medicina del món, i des de fa cinc anys viu a cavall entre els Estats Units i Catalunya.

Actualment és professor de Neurologia a la Universitat de Pennsilvània, investigador associat dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), director de l'equip IDIBAPS d'Autoimmunitat contra Antígens Sinàptics, de l'Hospital Clínic de Barcelona, i professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i l'Hospital Clínic de Barcelona.

Jaume Barberà conversa amb Miguel Ángel Barja, director del CFIS, que explica el funcionament d'aquest doble grau que ofereix beques a alumnes que, a més de treure bones notes, estiguin especialment motivats per afrontar un repte acadèmic important. També coneixem dos estudiants de 20 anys que ja estan al 3r curs del seu doble grau: Irene Melgarejo i David Folqué. I per últim el programa es tanca amb l'experiència d'algú que ja ha acabat el doble grau i posa en pràctica els seus coneixements al món laboral: Josep Marc Mingot, de 26 anys.

Jaume Barberà conversarà amb el ramader Eduard Donato, responsable del millor producte ecològic del món: el pernil tacat ibèric, procedent d'una espècie que, gràcies a ell, està deixant d'estar en perill d'extinció.

Jaume Barberà es desplaça al Parc Tecnològic BCNord de Barcelona, on conversarà amb l'economista i analista financer nord-americà Jonathan Tepper, una de les veus més crítiques amb la situació econòmica espanyola durant els anys de la crisi.

Jaume Barberà conversarà amb el metge i "coach" Mario Alonso, un destacat expert en motivació, creativitat, comunicació, treball en equip, lideratge i gestió de l'estrès.

Aquest dimecres, Xevi Verdaguer, a Retrats" . El programa es desplaça a la vall de Bianya (la Garrotxa) per conversar amb Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta. Verdaguer parlarà sobre com tenir un bon estat de SALUT EMOCIONAL a través de l'alimentació i l'activitat física, i donarà molta rellevància a la producció de SEROTONINA, més coneguda com "l'hormona de la felicitat", un neurotransmissor que produeix una sensació de benestar i relaxació. Estudis científics recents haurien descrit quins són els bacteris intestinals que fabriquen el 80% de la nostra serotonina. Bacteris específics que tots hauríem de tenir per poder gaudir d'una bona salut i estabilitat emocional. Per fabricar-la, el cervell necessita un aminoàcid anomenat TRIPTÒFAN, que també regula la secreció de melatonina, una hormona que modula la qualitat i la quantitat del son, és un potent antioxidant i és essencial per al correcte funcionament del sistema immunitari. Segons Verdaguer, les emocions i l'estat d'ànim estan íntimament relacionats amb la nostra salut intestinal.