Elinks

"El foraster" visitarà les Cases d'Alcanar, al Montsià; un petit poble mariner, situat just a la frontera amb el país Valencià. Hi arriba en ple estiu, quan també arriben els turistes, obren les terrasses i les platges s'omplen de gent. Aquí "El foraster" descobrirà que els veïns de les Cases tenen una relació molt especial amb la mar però també que pot ser molt traïdora: sortirà a pescar el llagostí en plena nit i no ho oblidarà mai. Després de passar 48 hores amb els veïns de les Cases s'adonarà que és un poble on es compta tot: els turistes, les onades, els llagostins, els estels... i sobretot compten molts acudits.

"El foraster" aquesta setmana anirà a veure una de les deu millors vistes del món: el cingle de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. Aquí visitarà tots els "hits" del poble: la pedrera de basalt, el cingle i la fàbrica de galetes. Però també es trobarà amb històries que mai hauria imaginat, com la del Pepe, que està construint un catamarà per creuar l'Atlàntic i fer realitat el somni d'anar a Sant Blas; o la del Raül, que està fent un moai de l'illa de Pasqua des de fa 30 anys. I coneixerà en Josep Roca, que ha fet tres voltes i mitja a la terra caminant, i en Josep Garrell -conegut com en Tarzan- que s'ha construït una selva per a ell sol. A Castellfollit de la Roca viurà històries de tot el món sense sortir del poble.

"El foraster" s'endinsa aquesta setmana en una vall única: la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Una vall amb nou pobles i amb el conjunt d'esglésies romàniques més importants del món. El Foraster hi arriba just després de Sant Joan, i podrà viure en primera persona la bogeria de la baixada de les falles, una tradició que acaba de ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. A més de viure l'emoció de les falles, visitarà les parts més amagades del romànic, anirà d'excursió per l'únic parc nacional de Catalunya, Aigüestortes, amb la millor guia del món; entrarà en un balneari i aprendrà a fer formatges. El Foraster aprendrà coses que li serviran per sempre: entendrà quines són les preguntes importants a la vida i com, a 50 graus i amb tanga, es pot fer un gran amic.

"El foraster" arriba al Berguedà, a Castellar de n'Hug, l'últim diumenge d'agost, just quan el poble s'omple de turistes, pastors, ovelles i, evidentment, gossos: és el dia del concurs internacional de gossos d'atura. És un dia únic. Com el poble. Perquè, aquí, el Foraster descobrirà que els 98 veïns tenen moltes coses en comú, a banda dels gossos. Tots són del Barça -bé, tots menys deu- i gairebé tots comparteixen els mateixos cognoms. Tots són família. Tothom coneix Castellar de n'Hug per ser l'origen del riu Llobregat, però aquí també és el poble on les pastores i el campaner podrien desfilar en una passarel·la i on els forners fan croissants gegants de tres quilos.

El Foraster visita el Poblenou del Delta, al Montsià. El seu nom no enganya: és nou i segurament el poble més jove de Catalunya. Es va inaugurar l'any 1957 i els veïns ho van estrenar tot: les cases, l'escola, l'església... És un poble de casetes blanques, rodejat d'arrossars, paisatges de línies horitzontals i dels veïns més antics i nombrosos del Delta, els flamencs.És hivern, els camps d'arròs estan descansant, però a les llacunes l'activitat no s'atura mai. El Foraster sortirà a perxar amb el "playboy" del Delta, pescarà amb els concursants de la casa de "Gran Hermano" i coneixerà al caçador amb el millor llit del món. Tot i que, dormir, dormirà ben poc, perquè aquí no es para mai, ni de nit ni de dia. Només marxarà amb una assignatura pendent: tastar l'or blanc del Delta . I amb un queixal menys.

El Foraster visita aquesta setmana Organyà, a l'Alt Urgell, el poble on gairebé es pot dir que va néixer el català literari. Aquí, darrere d'una porta minúscula, descobrirà d'on va sorgir el primer text en llengua catalana, les famoses Homilies d'Organyà. I també darrere d'una porta -una mica més gran- trobarà amagada i intacta una discoteca dels anys 60, les Toskes, famosa a tot l'Alt Urgell. Aquí cada porta amaga una història sorprenent. I a Organyà el Foraster coneixerà la Maria, una venedora de bolets amb qui viurà una experiència única: veure el poble des de l'aire volant en parapent. La primera vegada per tots dos. Si no es fa aquí, millor no fer-ho enlloc. Diuen els experts que Organyà té la millor muntanya d'Europa per llançar-se en parapent. Doncs que així sigui.

Aquesta setmana, en el segon programa de la temporada, "El foraster" visita Salàs de Pallars (378 habitants), al Pallars Jussà, on viurà una de les arribades més mogudes de totes les que ha viscut fins ara. Enxamparà el poble en plena celebració de la fira de bestiar de peu rodó, tot un esdeveniment. Però, menys bestiar, hi veurà de tot. Durant segles aquesta fira ha estat la més important de la península i ara ho commemoren. I, per fer-ho, no es queden curts. El plat fort: "striptease al Salón", amb vedets incloses. Però la cosa no acaba aquí. A Salàs saldarà deutes pendents amb una persona que va conèixer a la Vall Fosca, s'acostarà a un dels llacs més profunds de Catalunya, on alguns creuen que hi viuen cocodrils, i descobrirà que en aquest poble l'aigua pot fer miracles. I aprendrà també que les parts íntimes dels homes, a Salàs, tenen un nom molt particular. Tot per arribar a una conclusió: la vida és molt llarga i molt curta, tot depèn de com es miri.

"El foraster" visita Ventalló, a l'Alt Empordà, un poble on els pastors parlen amb les pedres i els mòbils parlen amb el més enllà. Un poble molt espiritual. Aquí el foraster es trobarà amb en Silvestre, un ramader que irradia felicitat, i coneixerà en Pere, un empresari que ha vist la llum al final del túnel i que ara, una mica més tard del que hauria volgut, ha après el sentit de la vida. Ventalló és a 10 km del mar, però aquí s'hi pot practicar esquí nàutic, i si es vol també et pots banyar a les 8 del de matí en un gorg d'aigua freda amb una campiona d'atletisme per tornar-te a sentir jove. A més, descobrirà que aquí les parades d'autobús es converteixen en casals d'avis i que algunes àvies tenen escultures per parlar amb els seus difunts marits. Ventalló, un poble de l'Empordà amb la calma i el temperament dels empordanesos.

El Foraster visita la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, una vall que sembla aturada en el temps. Fa trenta anys, el 1987, l'estació d'esquí de Llessui va deixar de funcionar per falta de neu i diners. Trenta anys després, tots els remuntadors i telecadires es mantenen intactes a dalt de la muntanya, impassibles, plens d'òxid, controlant tota la Vall d'Àssua i esperant un dia que mai no arribarà. Aquí, en un ambient ple de calma i de vent, el Foraster s'hi passarà 48 hores. I aquí coneixerà l'Agustí: el qui havia estat el millor esquiador de la Vall i que ara fa de pastor. I coneixerà el seu fill, en David, el solter que ho ha rastrejat tot, absolutament tot, per trobar nòvia. I l'Antònio, un pastor que llegeix llibres a les seves ovelles. I fins i tot tres okupes de 80 anys. Un hotel abandonat, pistes d'esquí aturades¿ sembla una Vall adormida, però hi ha històries tan profundes, tan càlides, que roben el cor. Tan colpidores com el torb. I si teniu un desig, pugeu a Caregue. La Mare de Déu de la Muntanya no falla mai.

El Foraster visita Viladrau, a la comarca d'Osona. Són dos pobles en un: el Viladrau de dilluns a divendres, habitat pels veïns de tota la vida, i el Viladrau dels caps de setmana, quan vénen els de Barcelona. Durant dècades Viladrau ha acollit famílies adinerades de la ciutat que venien a respirar els aires del Montseny i s'hi van fer cases senyorials. I quines cases! El Foraster en visitarà una: històrica, colossal, remodelada per Puig i Cadafalch. Una casa on es decideix el futur de Catalunya. Viladrau és terra d'estiuejants, però també de castanyers, bandolers, bruixes i poetes. Poetes que s'inspiren mentre tallen carn, llenyataires que abracen castanyers i bruixes que llancen escombres a 15 metres. I algun bandoler que encara ha de passar comptes amb la justícia. I tot això presidit per les muntanyes del Matagalls i de Sant Marçal, les muntanyes estimades pels viladrauencs. El Foraster s'endinsarà en els boscos amb l'home de les neus, un naturista hippy, venerable, un home que li farà sentir el aires del Montseny en pròpia pell. Ara, entrat el segle XXI, les baralles entre els nois del poble i els "pijos" de la ciutat s'han acabat, però l'aire saludable de Viladrau continua. Tant, que fins i tot s'envasa. Si us plau, aire de Viladrau.

Després de milers de quilòmetres i tres estacions (estiu, tardor i hivern), arriba el moment de les retrobades. Nou mesos més tard, es podrà viure la segona part d'un idil·li molt especial: el Foraster i en Jordi, el pastor de "crabes" de Barruera. S'hauran de moure per un escenari desconegut, el mercat de Palo Alto del Poblenou, segurament el punt on es concentren més hipsters per metre quadrat de tot Barcelona.

I aquest no serà l'únic retrobament amb els amics d'aquesta quarta temporada. Se sabrà què ha passat amb el catamarà d'en Pepe de Castellfollit de la Roca. I es coneixerà com es troben els pacients que en Quim i els espectadors van conèixer a l'Hospital de la Vall d'Hebron els dies de Nadal.

"El foraster" desembarca a l'illa més petita de les Balears, Formentera. Paradís dels hippies durant els anys 70, Formentera conserva un caràcter especial, una manera diferent d'encarar la vida, sense presses, sense embuts, fins al punt que els formenterencs d'avui diuen que ja no és l'illa dels hippies, ara és l'illa dels "happys". I el foraster en trobarà uns quants, de "happys", com, per exemple, en Miquel, famós per traslladar famosos fins als restaurants de la costa: Leonardo di Caprio, Sergio Ramos... O un altre "happy", segurament, l'exemple vivent més clar de l'estil de vida de Formentera, en Tranquilito. El nom ja ho diu tot. Si algú té pressa, que no vagi darrere seu per l'única carretera que creua l'illa.

Formentera són només 20 quilòmetres de llarg. El punt més alt és a 150 metres d'altura. I en un espai tan petit es pot trobar de tot. Fins i tot et pots trobar l'home que es va trobar amb el primer turista, que vés a saber "d'on putes venia", o et pots trobar la Neus, una dona salvada per Formentera: anava per "pija" i ara és una feliç desclassada. I et pots trobar amb cinc italianes al far de la Mola que et poden fer sentir l'home més atractiu del món. I, sobretot, et pots trobar amb tu mateix.

Visitar Formentera vol dir gaudir de la sortida del sol des de la platja de Llevant i gaudir de la posta del sol des del Far de Barberia, vol dir descobrir el món submarí de la posidònia, una estepa única al món que genera més oxigen que l'Amazones, i vol dir caminar per damunt les aigües de Ses Illetes, la setena millor platja del món. Però, com diu la Maria, la molinera més antiga de l'illa, hi ha coses que no es poden explicar, hi ha coses que només es poden entendre si es viuen. Potser per això està confirmat que Déu existeix, que Déu està de vacances i que el destí que ha triat Déu és Formentera.

24 hores al rebost de Catalunya. El Foraster viurà tot un dia i tota una nit entre la fruita, la carn i el peix del mercat més gran de la mediterrània i el segon més gran d'Europa: Mercabarna. Situat a la Zona Franca de Barcelona, Mercabarna proporciona cada dia la majoria d'aliments que mengem els catalans. És un univers propi, una ciutat que no dorm mai, gairebé és un país diferent, amb més de 6.000 treballadors, policia pròpia i uns ritmes de vida que no tenen res a veure amb el que estem acostumats.Durant 24 hores seguides, el Foraster intentarà comprendre com funciona Mercabarna. Des de les vuit del matí fins a les vuit del matí de l'endemà. Tot un dia non-stop. Primer a la fruita i la verdura i finalment al mercat del peix, i pel mig, l'escorxador de la carn, els restaurants, els serveis i la zona d'activitats complementàries, on per exemple es preparen els càterings dels creuers que amarren a Barcelona.I de parada en parada, el Foraster descobrirà que Mercabarna no és només un gran mercat d'aliments, també és una gran font d'històries humanes. Peixateres que s'enamoren d'escórpores, vigilants que llegeixen Karl Marx o fruiters que han après que a la vida no hi ha res més segur i honest que confiar en una encaixada de mans.I al final de tot el cicle, el monòleg. Per primer cop, el Foraster farà el monòleg a plena llum del dia, a primera hora del matí, a les vuit en punt. És l'única hora en què la gent de Mercabarna pot frenar momentàniament la seva activitat, perquè els peixaters de Catalunya encara no han obert les seves parades i la gent de la fruita encara no han entrat en la seva hora punta. Mercabarna. 90 hectàrees. El doble que la Ciutat del Vaticà. A Roma hi tenen la Capella Sixtina, però a Mercabarna no es queden curts, és el paradís dels colors. Durant el dia, els colors vius de la fruita i la carn, i durant la nit, els colors freds del peix. Mercabarna no s'atura mai. El ritme és frenètic. És un espectacle únic.

"El Foraster" torna a Castellfollit de la Roca per acomiadar-se d'en Pepe, un veí del poble que ha construït un catamarà amb les seves mans. Però en Quim no es quedarà a terra: pujarà a bord i acompanyarà en Pepe en l'inici de la seva travessa. Allà, a mar obert, el Foraster se n'adonarà de com de sol que estarà en Pepe, de les dificultats que haurà d'afrontar i del coratge que necessitarà per resistir enmig de l'oceà.

Un especial dedicat als vertaders protagonistes d'"El foraster": recollim les històries i les persones que més ens han emocionat al llarg de les quatre temporades del programa.