Sèries

Aquest savi figura, des de fa molts anys, en la història de la medicina al nostre país. Va dirigir i practicar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Predica que els bons hàbits són la millor prevenció contra les malalties cardiovasculars, assegura que el cor té cervell i que el futur dels transplantaments està en els òrgans d'animals. Considera que la relació humanista amb el malalt és indispensable.

És una de les millors especialistes en estudis d'economia laboral, desenvolupament, globalització i gènere. Catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell, a Nova York ha estat una investigadora prolífica, que ha fet aportacions destacables sobre la dona al Tercer Món, la divisió sexual del treball i el paper de la dona en el creixement econòmic. Assenyala que, per prevenir una altra crisi com l'actual, cal denunciar i castigar els responsables del que anomena crims econòmics contra la humanitat.

Podria haver estat metge, enginyer o filòsof, però va viure de la fotografia durant més de 40 anys, i avui, tothom el coneix com el gran poeta que és, malgrat que no li ha estat gens fàcil aquest reconeixement. La seva poesia, irònica i irreverent, fuig dels paràmetres que s'estilaven quan va començar escriure. Malgrat guanyar l'any 1963 el Premi Carles Riba per L'home i el límit, li va costar trobar l'estabilitat editorial. Confessa que més que viure de la poesia, la poesia l'ha fet viure.

És filla del doctor Josep Trueta, viuda del polític Ramon Trias Fargas, i mare de quatre fills, entre ells, l'Andy, que va néixer amb síndrome de Down. La seva ha estat una vida plena de coratge, entre la medicina, la política i la lluita pels drets dels discapacitats intel·lectuals. Parla del seu pare i el paper fonamental que va tenir com a metge especialista en la cirurgia de les extremitats, recorda la vigència dels discursos del seu marit i destaca la funció social de la fundació que va crear l'any 1984.

Ha fet del periodisme, de la crítica d'art i de la literatura els grans eixos de la seva vida professional. Ha estat testimoni de bona part de la història del segle XX, primer subdirector del diari Avui i autor d'incomptables articles d'art i de crítica municipal, que signava com a Chaflán. El seu estudi de l'humor gràfic català conforma una crònica social de primer ordre, que li ha merescut el Premi Nacional de Cultura 2015.

Ha viscut tota la seva vida entre la universitat i la política. Catedràtica de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, ha estat diputada al Congrés, diputada al Parlament i regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Des dels seus càrrecs institucionals, mai no va deixar de banda el seu compromís ni amb l'educació ni amb l'esquerra. Destaca la importància de la retòrica i el valor que se li hauria de donar a la paraula.

És un dels més destacats investigadors i divulgadors del folklore del nostre país i el principal recuperador de la cançó de tradició oral al Pirineu. Llicenciat en Biologia i aventurer de molt jove, va sentir per primera vegada a Groenlàndia l'instrument musical que li va canviar la vida: l'acordió diatònic. Fundador de la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, la seva recerca ajudarà les generacions que vindran a entendre un món avui gairebé desaparegut.

És un dels millors especialistes en la història econòmica i empresarial de Catalunya dels s. XIX i XX. I, dins d'aquesta història, del paper que hi va tenir la banca. Va ser fundador de Banca Catalana, un mal record que avui continua tenint ben present. Parla sense embuts de la confessió del seu cunyat Jordi Pujol i del que va representar la seva figura. Explica que el franquisme va perjudicar l'economia, especialment a Catalunya, i parla de l'esfondrament del sistema de caixes d'estalvi catalanes, un model que continua defensant.

Ha sabut fer del seu ofici una causa, i ha viscut intensament alguns moments que, gràcies a la seva feina, no es perdran mai més. Reuneix un patrimoni fotogràfic de gran valor, testimoni d'una època que ja no tornarà. Amb més de 50 anys de carrera i 40 exposicions, l'any 2012 la UAB la va nomenar doctora honoris causa, en reconeixement a la seva tasca com a fotoperiodista i artista. Sobre la cultura en general, i la fotografia en particular, diu que a Catalunya no tenen el respecte que es mereixen.

Llicenciat en teologia i doctorat en Ciències Socials, no s'ha limitat al sacerdoci, sinó que ha esdevingut un notable especialista en els moviments obrers i és considerat el millor historiador, des d'una anàlisi crítica, de l'església espanyola contemporània. A més, va ser el primer director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, creu que l'Església hauria d'afrontar certs canvis de posició, especialment en temes com l'avortament o el celibat.

És un dels principals estudiosos de la llengua catalana, l'any 2015 guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva contribució científica resulta fonamental en la recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos, l'etimologia i la història de la llengua. Assegura que, malgrat té un problema d'ús al carrer i és una llengua que ha tingut múltiples enemics, el català gaudeix actualment d'una gran vitalitat.

És advocat i economista però també ha passat per la política. Especialista en comerç internacional, ha estat al darrere de moltes iniciatives cabdals pel país, com la Fira de Barcelona. Avui és un referent del pensament econòmic crític. No té pèls a la llengua i, per això, ha esdevingut un analista incòmode per molta gent. Ha estat conseller de Comerç, Consum i Turisme del primer govern de Jordi Pujol, Diputat al Congrés per CiU i delegat del Govern de la Generalitat a Madrid.

Catedràtica d'Àlgebra a la Universitat de Barcelona, el seu camp de recerca és l'aritmètica o teoria de nombres. Ha impartit conferències de divulgació matemàtica i sobre la pròpia recerca en universitats d'arreu del món. És autora de diverses publicacions, especialment sobre funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura.

Ha dedicat la seva vida al cinema, però no ha estat ni al davant ni al darrere de les càmeres. Va ser el primer professor que en va ensenyar la història i s'ha convertit en un dels grans teòrics de la cultura de la imatge i la sociologia de la comunicació. Professor de més d'una generació a la UAB, considera que el cinema és un art dins un sistema estètic.