Elinks

¿Què havia impulsat els jerarques del Tercer Reich a perpetrar els seus crims monstruosos? Aquesta era una pregunta que es feia molta gent, a la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquesta era la pregunta que es va fer el psiquiatre militar nord-americà Leon Goldensohn quan, el gener de 1946, el nomenaren responsable de la salut mental dels dirigents nazis processats davant del Tribunal Militar Internacional amb seu a Nuremberg.

Goldensohn, nascut a Nova York el 1911, fill d'immigrants jueus de Lituània, servia en l'exèrcit dels Estats Units des del 1943 i, durant el primer semestre del 1946, va interrogar de manera minuciosa i molt professional els presos de Nuremberg, amb el desig de respondre a una sèrie d'interrogants científics i morals, amb l'esperança de localitzar l'origen psicològic o patològic de les atrocitats del nazisme. Les seves extenses notes, oblidades durant dècades -ell va morir prematurament el 1961- van veure la llum en forma de llibre el 2004, i dos anys després van servir de base al documental europeu que avui els presentem, titulat Els quaderns secrets de Nuremberg.

El doctor Goldensohn va tenir com a objecte d'estudi dinou dels dirigents que estaven essent jutjats a la ciutat bavaresa, entre ells el megalòman i infantil Hermann Goering, el sinistre governador de Polònia Hans Frank, el principal esbirro de Himmler, Ernst Kaltenbrunner, el mariscal Keitel, tan presumptuós com ruc, Joachim von Ribbentrop, el venedor de licors amb ínfules d'estadista, l'ideòleg racista Alfred Rosenberg o el pornògraf antisemita Julius Streicher. Però, a més, el psiquiatre nord-americà també va poder interrogar catorze altres figures nazis que van passar per Nuremberg en qualitat de testimonis; entre aquestes, el general de les SS Bach-Zelewski, responsable de la destrucció de Varsòvia l'estiu del 1944; i Kurt Daluege, el successor de Heydrich com a virrei de Txèquia; i el comandant del camp d'extermini d'Auschwitz, Rudolf Höss.Es tractava, doncs, d'una de les concentracions de maldat més grans de la història. De maldat, però també de misèria moral, de covardia, perquè pràcticament cap d'aquells criminals a gran escala no assumia la més mínima responsabilitat; tots es refugiaven en el "complia ordres", "no en sabiem res", "jo no tenia autoritat" o bé "això és un judici polític"? A pesar d'això, o potser precisament per això, els quaderns i les notes de Leon Goldensohn tenen un enorme valor documental i històric; perquè retraten, lluny de les grans cerimònies i les desfilades triomfals, quina va ser la veritable naturalesa del nazisme.