Elinks

Durant els vuit-cents anys que els àrabs es van estar a la península, van portar els seus animals domèstics, entre els quals uns gats amb la pell tacada com un lleopard, i amb la cua llarga i anellada com un lemur. Quan es van retirar, aquests gats africans es van quedar a la península, van començar a fer vida salvatge, i encara hi són. Viuen al bosc i passen totalment desapercebuts: són els gats mesquers, també coneguts amb el nom de genetes.

Pinsans, caderneres, verdums, passerells i parents pertanyen a la família dels fringíl·lids. Una família com una altra si no fos perquè tenen un cant molt apreciat i per aquest motiu han estat engabiats des de fa molts anys. La cultura dels ocellaires inclou la identificació d'una munió de cants i un gran coneixement dels ocells i el seu entorn. Algunes associacions d'ocellaires són ja centenàries i estan encara en actiu. Per això, a part de la vida d'aquests ocells, els sistemes tradicionals de caça i els concursos de cant són tot un món. Però un món que s'acaba. Les lleis són més estrictes i cada vegada hi ha menys ocellaires i més gent que posa menjadores artificials als ocells i els observa de prop sense necessitat d'engabiar-los.

Es desvelarà la vida secreta dels porcs i les seves relacions amb altres animals del bosc i també, és clar, les seves relacions amb l'home.

L'àguila pescadora, la gavina corsa, el gavià rgentat,les baldrigues i els dofins són els protagonistes d'aquest capítol dedicat a conèixer les bèsties del mar. A Catalunya hi viu el setanta per cent de la població d'una de les espècies de gavines més amenaçades del món, la gavina corsa i, en canvi, aquest fet és totalment desconegut. A més, a les costes catalanes hi viuendiverses espècies de dofins, caps d'olla i fins i tot balenes i catxalots, que els espectadors podran veure una mica més de prop.

El peix més emblemàtic de les aigües fresques i clares de muntanya. A través del cicle biològic de les truites es veuran els altres habitants dels rius, com els crancs de riu, els cavilats, i també les serps d'aigua i les llúdrigues. "Bestiès" descobrirà la raó de ser de lespiscifactories i el seu funcionament, i mostrarà que es possible pescar sense buidar el riu: és la pesca sense mort.

L'únic insecte domesticat per l'home a Catalunya dóna molt des del punt de vista de la relació amb la gent, i també té una organització social molt complexa que s'intentarà desvelar amb un seguiment exhaustiu d'un abellaire i microcàmeres a dins dels eixams. A part d'això, hi ha molts animals que hi tenen relació: la papallona de la mort, que hi entra de nit per buscar mel; els óssos, que obren les caixes amb el mateix objectiu; els abellerols, que cacen les abelles adultes.

La colònia de bernats pescaires que cria en llibertat als jardins del Zoo de Barcelona és la més gran de Catalunya i una de les més grans d'Europa. Juntament amb els bernats, al zoo també crien altres ocells de la mateixa família (esplugabous, martinets de nit). Gràcies a una torre instal·lada expressament davant de la colònia dels bernats, s'ensenyaran tots els detalls de la vida a la colònia, i el programa els seguirà també en les seves excursions fora de la ciutat.

Els cérvols, els cabirols i les cabres salvatges són els protagonistes d'aquest capítol. Es mostrarà la biologia d'aquestesespècies, des de l'espectacular bram dels cérvols fins a la cria dels cabirols, i es veurà quins problemes tenen per sobreviure i quina feina fan els centres de recuperació de fauna salvatge.

Aquest ocell majestuós i desconegut servirà de fil conductor per conèixer la vida als boscos de l'alta muntanya pirinenca, on el gall conviu amb pigots de diverses espècies, martes i mussols pirinencs. Es veurà com viuen els pigots i la càmera serà testimoni de la problemàtica de la conservació del gall i de les espècies boscanes, com els mussols pirinencs, que depenen dels forats naturals o bé dels forats que fan els pigots per sobreviure, ja que necessiten fer el niu a dins un forat i ells sols no saben fer-lo. Les caixes-niu supleixen d'alguna manera la manca de forats naturals.

L'ocell més ràpid del món caçava per als homes durant el temps d'esplendor de la falconeria. Ara, les mateixes tècniques d'aquells falconers del temps d'abans serveixen per criar falcons en captivitat, recuperar ocells ferits i introduir els ocells a les ciutats, on col·laboren en l'equilibri ecològic de la fauna urbana. A més dels falcons, una munió d'altres animals (cotorres, coloms, rates...) també fan vida a la ciutat. Es veurà com es fa per reintroduir falcons, se seguirà els ocells i els biòlegs que els estudien i, de passada, es mostrarà tota la fauna que s'amaga a les grans ciutats.