Elinks

Al llarg de la història, les necessitats econòmiques, els desitjos materials i les ambicions polítiques han posat en contacte gent de diferents cultures i comunitats, de vegades a través de grans distàncies. Tant si van ser enfrontaments com esforços cooperatius, aquestes convergències han donat lloc a l’intercanvi de coneixements i idees. En particular, a les arts visuals han donat lloc a sobreposicions creatives, barreges d’estils, formes innovatives i reinterpretacions dels signes i símbols tradicionals.

Òbviament, l’art es basa consisteix en veure. Però no sempre es tracta de representar el món tal com existeix, i n’hi ha cops que ens permet veure més enllà dels nostres ulls. Des dels artistes aborígens que pinten les forces invisibles de l’univers fins els surrealistes que buscaven inspiració als racons intrincats de l’inconscient, la gent ha trobat moltes formes de representar emocions efímers, misteris incognoscibles, fantasies personals i visions interiors. Al mateix temps, s’ha fet servir l’art com a eina per inspirar i guiar somnis i visions, tant seculars com espirituals.

L’art ha estat un mitjà a través del qual els pobles han documentat la Història, però amb el què també li han donat forma. A més, i de manera periòdica, individus, grups i societats s’han inspirat i apropiat d’estils artístics del passat com una manera de posicionar-se en el present. L’art pot commemorar l’existència, els assoliments i els fracasos, i es pot fer servir per enregistrar i crear records tant comuns com personals.

La gent de tot el món participa en una gran varietat de ritus i espectacles ceremonials. Alguns d’ells són religiosos, altres polítics o socials. A través d’aquestes pràctiques i els objectes que les acompanyen (vestits, màscares, recipients, figures d’ancestres, retaules, bastons i altres objectes i imatges) la gent de totes les cultures defineix identitats, constitueix comunitats, expressa creences, negocia poders i cuida el seu benestar físic i espiritual a nivell individual i col·lectiu.

A totes les cultures, la gent s’esforça per comprendre la seva raó de ser i el seu lloc a l’univers. L’art pot ser un instrument no només per enregistrar creences espirituals, sinó també per crear mitologies, definir els àmbits d’allò mortal i immortal, comunicar-se amb els avantpassats, canalitzar les forces del bé i repel·lir les del mal.

La mort és una de les poques experiències comunes a totes les persones i totes les societats. Però la manera en què les diferents persones han concebut la mort i com aquestes concepcions han donat forma a les seves conductes i pràctiques han variat al llarg del temps i les cultures. A través de l’art, la gent ha expressat actituds cap a la mort que són en alguns aspectes universals, mentre que altres són específics de cada persona i cultura. A més, s’han fet servir en una àmplia gamma d’objectes, imatges i estructures per mirar d’assumir el procés de l’envelliment i mort, el dol i el record dels difunts.

Des de mobles i tapissos a bols i cistelles, l’art ha ocupat un lloc destacat en la vida domèstica durant milers d’anys. A l’espai de la casa ?ja sigui un palau o una barraca? objectes estèticament i culturalment significatius han acomplert propòsits tant mundans (per exemple, l’emmagatzematge) com transcendentals (per exemple, facilitar l’oració). A més, les activitats i esdeveniments que tenen lloc dins d’aquests espais domèstics han servit d’inspiració per nombrosos artistes. Les seves representacions de la vida quotidiana s’entenen millor com a documents complexes que fusionen observacions del món real amb expectatives socials ideals.

Imatges i paraules són símbols que denoten coses reals, com ara persones, objectes i indrets, però també idees abstractes, sentiments, conceptes i teories. Donada aquesta funció compartida, té sentit que els límits entre paraules i imatges se superposin sovint i que els dos es juxtaposin amb tanta freqüència. Des de les primeres albors de la civilització, la relació entre les paraules escrites i les imatges han estat manipulades per tal de comunicar idees. També ha inspirat a nombrosos artistes de tot el món, les obres dels quals demostren com text i imatge poden millorar, complementar, complicar i fins i tot soscavar els seus significats de manera recíproca.

Al llarg de la Història i en totes les cultures, la gent ha mostrat una fascinació per les cares, i en conseqüència, pels retrats. La representació d’una semblança particular té a veure amb la identificació, però més aviat, és un registre d’una interacció entre un artista i un model, els quals contribueixen, cadascun a la seva manera, a la forma i contingut del retrat. Lluny de ser simples reflexes en un mirall, els retrats són construccions complexes d’identitat que acompleixen tota una varietat de funcions, des d’expressar un poder i declarar un estatus, a manifestar aspectes més amples sobre la societat en un moment determinat de la Història.

Des dels primers temps, la gent ha trobat aliment i consol, reptes i misteri en el món natural. Des de les representacions de la vida animal i vegetal fins els paisatges i les escenes de feines al camp, l’art ha estat un mitjà per expressar temor per, comunió amb, dependència de i aïllament de la natura. Òbviament, l’art mai és una simple transcripció de la realitat. Cada representació del món natural és, en el fons, una construcció, en la qual la natura és traduïda a través del filtre dels nostres propis interessos, valors i desitjos.

Durant milers d’anys les ciutats han estat nuclis d’activitat, centres d’indústria i indrets on s’originen, evolucionen i des d’on s’estenen noves tendències estètiques. Les visions creatives dels urbanistes, pintors, arquitectes i escultors han donat forma al desenvolupament de les ciutats de tot el món. Alhora, la experiència urbana ha inspirat la creació d’obres d’art que representen aspectes de la vida a la ciutat.

Al llarg de la Història, i de manera col·lectiva i individual, s’ha mirat de mantenir el control sobre la pròpia vida, però també consolidar el poder sobre la vida dels altres. L’art visual ha jugat un paper important en la documentació d’aquest conflicte i resistència. També ha servit com a mitjà per expressar opinions personals sobre la política, la guerra, les desigualtats socials i la condició humana.

De la pintura a l’escultura, del body art a les arts escèniques, el cos ha ocupat un lloc destacat en la expressió creativa de gairebé totes les cultures des dels inicis de la civilització. A través de l’art, el cos esdevé un lloc per definir la identitat individual, construir ideals de sexe i gènere, establir el poder i experimentar amb l’essència de la pròpia representació.