País: EUA.
Direcció: James W. Horne, Leo McCarey.
Guió: H.M. Walker, Leo McCarey.
Fotografia: George Stevens (B&W).
Intèrprets: Stan Laurel, Oliver Hardy, James Finlayson, Charlie Hall, Retta Palmer, Stanley Stanford, Lyle Tayo.
He pensat que ja era hora d'incloure en aquesta pàgina una pel·lícula (curt) de Stan Laurel i Oliver Hardy, el gras i el prim, com sempre els hem conegut. I escric de Stan Laurel i Oliver Hardy perquè en pocs casos com el de la parella còmica les pel·lícules són tan o més dels seus protagonistes com dels seus directors (aquí James W. Horne, amb la supervisió de Leo McCarey). Aquest curt té tots els ingredients que van donar fama a la parella protagonista, on l'esperit brètol dels dos trapelles s'eleva a les cotes més altes de la desmesura.
Es tracta del negoci de la venda d'arbres per Nadal. En els dos primers intents de venda, els gags són, per dir-ho d'alguna manera, discrets: el primer, amb una solterona (Lyle Tayo) que els acaba donant cops de porta després d'una pregunta innocentment impertinent de Stan (i la consegüent i característica reprimenda d'Ollie) “des d'ara en parlaré jo”; i el segon (després d'un gag, aquest sí brillant, en què els dos venedors pugen al cotxe per recórrer els escassos metres que els separen del següent habitatge), amb un invisible veí del qual únicament veurem el braç que apareix després de la porta per martellejar per dues vegades el cap del bo d'Ollie. Serà en el seu tercer intent de venda, a l'habitatge del veí interpretat per l'indispensable James Finlayson, quan Stan i Ollie donaran curs al seu costat més gamberro, convertint l'acte de destrossar l'habitatge del pobre Finlayson en un joc al que l'única regla és precisament la de transgredir qualsevol regla.
I aquí comença la festa: una festa feroçment divertida, amb un crescendo que parteix d'un absurd incident (un avet atrapat una vegada i una altra en la porta del veí que impedeix als dos venedors tornar al seu automòbil) i que es deslligarà després d'una nova i brillant intervenció de Stan (que abans de marxar per fi, li ofereix a l'irritat veí la possibilitat de fer la seva “comanda per a l'any següent”) que provocarà una descomunal estira i arronsa, convertint el lloc tranquil en un autèntic camp de batalla amb atacs i contraatacs cada cop més brutals.
