Elinks

El convidat viatja al Senegal per conèixer un Lluís Llach especialment sincer, obert a explicar com veu la vida lluny dels escenaris, ara que passa mig any a l'Àfrica i mig any a Porrera.

Ada Colau convida l'Albert Om a compartir el seu món més íntim i familiar, així com també el seu vincle amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

Aquesta setmana, Albert Om passarà dos dies en una casa de cites. La seva amfitriona és la senyora Rius, la famosa "madame" de Barcelona que fa 50 anys que coneix molt bé l'ofici més vell del món.

Ens ho passarem bé. Aquest cap de setmana sóc el convidat d'un dels cantants més divertits i estimats a Mallorca i a Catalunya. Un home que ha tingut una vida molt intensa. Tomeu Penya m’ha convidat a passar dos dies a Mallorca. Junts compartirem molt sentit de l’humor i també un dels seus concerts en directe. Després de 50 anys dalt dels escenaris i una trentena de discos de rock i country, en Tomeu ara viu a Vilafranca de Bonany, el seu poble, amb 3 gossos, 4 agapornis i 20 periquitos. I aquest cap de setmana, també amb el Convidat.

A Manresa, al convent de Santa Clara m’espera la monja sor Lucía Caram. Argentina, mediàtica, activista, molt culer i sense pèls a la llengua. Passaré dos dies amb una dona que ha decidit sortir del claustre i plantar cara a la crisi. Sor Lucía és monja contemplativa i de clausura, tot i que per la feina que fa, ningú ho diria. És la responsable d’una de les plataformes d’ajuda social més importants del país. Entre molts projectes, atén el més desafavorits i ha creat un banc d’aliments que dóna menjar a quasi 5.000 persones. Ella i jo som del 1966, l’any de “sor Citroën”. Des de llavors les monges han canviat molt. Sor Lucía n’és l’exemple. En 5 anys ha passat de donar algun entrepà a la porta del convent, a fer funcionar una plataforma d’aliments amb més de 250 voluntaris.

Tarragona. Aquesta vegada sóc el convidat de Josep-Lluís Carod-Rovira. El 2014 és un any que va associat al seu nom. Ara que les seves idees són més centrals que mai, ell ja fa quatre anys que va baixar del cotxe oficial. El vaig a veure ara que està “enretirat” de la política ?com diu ell-, i just quan es compleixen 10 anys de la seva reunió amb ETA. Un dels capítols més controvertits de la seva carrera. Una trobada que marca una vida.

La història de Francesc Granja és diferent de la d'altres persones que van amb cadira de rodes. 20 anys després de l'accident, ha fet el que no havia fet ningú: explicar en un llibre la seva vida sexual. Passaré dos dies amb un home que parla sense embuts d'un tema tabú: el sexe i els discapacitats.

Va ser una icona de la tele d'aquest país durant 25 anys. D'un temps cap aquí, tothom es pregunta què se n'ha fet, de Mari Pau Huguet. Tinc dos dies per trobar la resposta. M'ha convidat a Estopanyà, un petit poble de la Franja de Ponent.

Admirat per uns i ignorat per altres. Hi ha els que el consideren un geni del cinema i els que el veuen només com un personatge excèntric. Aquesta vegada sóc el convidat d’un home que acumula premis i prestigi, del director de cinema català més internacional i singular. Albert Serra, se m’emporta a passar un cap de setmana a la seva terra, a Banyoles. Tot just ara prepara una nova pel?lícula amb un títol que és una declaració d’intencions: “ I am an artist”.

Benvinguts al món de la natació sincronitzada! Aquest cap de setmana seré el convidat d’Ona Carbonell: 24 anys, líder de l’equip i medallista als Jocs Olímpics de Londres. Les nedadores de sincronitzada han de somriure mentre competeixen. Hi estan acostumades. Potser per això l’Ona també somriu sempre fora de l’aigua. Aquesta és la història d’una noia que lluita per ser la número 1 del món.

Albert Om és el convidat de Leopoldo Pomés. Fotògraf i publicista, és el creador de les bombolles més famoses de la tele, les de Freixenet, i ha firmat fotos que van marcar una època. Junts passaran un cap de setmana a la casa-estudi per on van desfilar les millors models del país.

Sóc un home de lletres convidat al cor de la ciència. Al centre d’investigació en càncer més important del món. Aquí hi ha els millors dels millors. I al capdavant, un català que ha passat mitja vida als Estats Units. Sóc el convidat de Joan Massagué. Al doctor Massagué l’avala una trajectòria brillant com a investigador. A la feina de laboratori s’hi afegeix, ara, la feina de despatx. El vinc a veure quan no fa ni un any que l’han nomenat director científic de del centre de recerca Sloan Kettering.

L’última vegada que vaig de convidat a casa d’algú, he triat algú que no té casa. Algú que ha viscut al carrer. Passaré dos dies amb Jaume Marsé, a la residència que ara és la seva llar. Jaume Marsé va estudiar i va treballar de periodista, a la dècada dels 70. Però la vida, que sempre penja d’un fil, el va portar a viure al carrer durant un any. Ara en té 63 i una petita habitació a la residència de l’entitat Arrels, al Paral·lel de Barcelona.

5 anys, 65 caps de setmana. Diumenge, un capítol per fer memòria dels moments més rellevants de tota la història d’”El Convidat”, ara que el programa arriba a la seva fi. 50 minuts per repassar les millors frases, les millors converses i les millors imatges que he viscut amb els meus amfitrions, i que ara ja formen part dels records i la memòria de tots.