Sèries

PRESENTACIÓ: Feta per l'historiador Joan Bada i Elias

A la mort del papa Innocenci VIII el 1492, en Roderic Borja, de 60 anys, vol la tiara papal a qualsevol preu (literalment). Ho aconsegueix comprant els vots de l'Ascani Sforza, el candidat milanès, a qui suborna amb quatre mules carregades de plata. Pren el nom d'Alexandre VI i continua la seva història d'amor amb Giulia Farnese. Prendrà els seus quatre fills bastards sota la seva protecció. En Roderic Borja haurà de controlar els rebels del col·legi de cardenals i s'haurà d'enfrontar a Carles de França.

Carles VIII de França envaeix el nord d'Itàlia en el seu camí cap a Nàpols, i es compromet a deposar el Papa Borja, si ell conquereix Roma. Quan l'amant de Roderic Borja i la seva filla Lucrècia són capturats pels francesos i el seu palau ocupat, el Papa es retira al castell de Sant'Angelo. Mostrant la custòdia, el Papa fa callar els canons i torna al Vaticà. Davant de Carles de França fingeix una malaltia, accepta que els francesos prenguin Nàpols, subornant el rei amb un "tribut", per guanyar temps per aconseguir l'ajuda d'Espanya. El comportament dels soldats de Carles es guanya l'antipatia dels italians, la qual cosa obliga els francesos a retirar-se. A partir d'ara els afers de la família Borja passaran a un primer pla.

Alexandre VI envia el seu fill Joan com a cap de l'exèrcit contra els seus enemics: els Orsini. En Joan demostra ser un general ineficaç i és portat a casa greument ferit. El cardenal Cèsar prohibeix el tractament del metge perquè vol ocupar el lloc del seu germà, però tot i això en Joan es recupera. La Lucrècia Borja suporta un casament no consumat fins que el seu pare el dissolgui. Ell manifesta un "excessiu" amor cap a la seva filla, que acaba amb un embaràs. El Sant Pare envia els seus dos fills (en Cesar i en Joan) a lluitar contra els enemics de la família; el cos ofegat d'en Joan es portat a casa, i al final en Cèsar sent que serà vist pel seu pare com l'estratega i líder militar.

La Lucrècia, confinada en un convent, confessa al seu germà Cèsar la identitat del pare del seu fill. S'obliga al seu primer marit a reconèixer la seva impotència per aplanar el camí cap al seu casament amb Alfons de Nàpols, de qui ella s'enamora. En Cèsar esdevé part d'una intriga amb Lluís XII, el nou rei de França, que ha sol·licitat al Vaticà l'anul·lació del seu matrimoni i una dispensa per casar-se amb la vídua del seu germà. En Cèsar renuncia al capel cardenalici i es casa, tot per comandar un exèrcit per ajudar el rei Lluís en el seu intent de sotmetre Nàpols i Milà. Mentrestant, la Lucrècia torna a estar embarassada i el seu marit Alfons l'abandona.

Tot i que la Lucrècia continua trista a causa de la mort del seu marit, el Sant Pare la vol fer servir d'esquer per guanyar Ferrara, oferint la seva mà al duc d'aquesta ciutat. En Cèsar es enviat a persuadir-la de tornar a Roma, on el seu pare comparteix els seus plans. La guerra continua en els estats que es resisteixen al control del Papa, mentre en Cèsar captura la dona d'un oficial de Venècia, la Dorotea, i se l'emporta a Roma. La Caterina Sforza és "rescatada" del castell de Sant'Angelo pels francesos a canvi de fer donació dels furs de les seves ciutats al Vaticà. El fill petit de la Lucrècia, en Giovanni, és reconegut com un Borja i ella es casarà amb el duc de Ferrara, encara que "només de nom," tal com promet al seu germà.

La Lucrècia és a punt de casar-se amb el duc de Ferrara. En Cèsar captura un home que escriu calúmnies de tots els membres de la família Borja, i el fa torturar perquè reveli qui el paga. La Lucrècia ha de deixar els seus fills a Roma quan es casi, però ho fa de mala gana. En Cèsar continua amb els seus plans per conquistar els estats rebels: Florència, Nàpols i altres, amb l'ajuda de Leonardo da Vinci. I fa de les seves: executa presoners i n'escanya un altre. La Lucrècia romandrà embarassada per tercera vegada. L'esposa d'en Jofre, Sanxa, acusa el Papa d'assassí i és enviada al castell de Sant'Angelo.

En Cèsar vol de nou el rei Luis XII de França com a aliat. La Lucrècia ha parit un fill mort. Els Orsini s'han unit a l'oposició: la seva intenció és derrotar en Cèsar Borja i destituir el seu pare. Però en Cèsar té èxit: captura i executa els seus enemics, i és alhora obeϊt i temut en tota la Romanya. Tot d'una, en Cèsar i el Papa tenen uns dolors d'estómac insuportables. Hauran estat enverinats?

En Roderic Borja, el Papa Alexandre VI, mor. És interessant l'escenificació de l'espoli de tots els seus bens, fins i tot de la roba que portava posada i, naturalment, de la tiara papal. Mentrestant, en Cèsar és troba encara molt feble, després de l'atac gàstric d'origen desconegut. S'ha d'escollir un nou Papa. Els cardenals es reuneixen amb en Cèsar Borja en el castell de Sant'Angelo, i exigeixen la retirada de tots els homes armats de la ciutat. Ara els principals objectius d'en Cèsar són conservar les seves terres, la seva família i el tresor acumulat pel seu pare; està d'acord a anar-se'n de Roma. S'assoleix un compromís per a elegir un cardenal vell i malalt com a Papa, que pren el nom de Pius III. En César torna i busca la seva protecció, quan es veu amenaçat per un complot organitzat pels Orsini amb el vistiplau del cardenal della Rovere. S'ofereix a finançar la coronació a canvi. Quan sembla que tot va bé, el Papa Pius mor: un pontificat de tan sols 26 dies! En Cèsar es quedarà sense cap protector i envoltat d'enemics.

Nota: Aquest episodi NO té l'àudio català, tan sols els darrers 8 minuts. La resta té el so original anglès, sense doblatge ni subtítols. Malgrat això, em penso que es pot seguir de forma acceptable amb l'ajuda del resum que hem posat.

En Cèsar Borja controla els vots dels 11 cardenals espanyols i negocia amb el cardenal Giuliano della Rovere. Per donar-li els 11 vots demana el seu nomenament com a comandant dels exèrcits papals i recuperar les "seves" ciutats (situades en els estats papals). Després de l'elecció del cardenal della Rovere, el nou Papa Juli II incomplieix les seves promeses a en Cèsar. Els intents d'en Cèsar per sortir-se'n fallen a causa de les maniobres de Sanxa, que se'n vol venjar perquè havia assassinat el seu germà. S'ha d'exiliar a Espanya i és confinat al castell de la Mota. El 1507 se n'escapa i s'uneix al rei de Navarra, però morirà posteriorment, lluitant en setge de Viana.