Guió: Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel (basat en els relats de Dorothy Parker).
Cançons: Cole Porter.
Traducció i adaptació lletres: Joan Lluís Bozzo i Joan Vives.
Direcció musical i arranjaments: Joan Vives.
Escenografia i vestuari: Isidre Prunés i Montse Amenós.
Coreografia: Ramon Oller.
Disseny so: Toni Vila.
Disseny il·luminació: Ignasi Morros.
Imatge: Perico Pastor.
Direcció: Joan Lluís Bozzo.
Ajudant de direcció: Miquel Periel.
Producció executiva: Anna Rosa Cisquella.
Repartiment: Nina, Mont Plans, Montse Pérez, Òscar Mas, Carme Cuesta, Pep Anton Muñoz, Victòria Pagès i Carlos Gramaje.
El musical fa una mirada entre amarga i divertida del món, dels sentiments i de les relacions de parella, des del punt de vista femení. Amb el text basat en els relats de Dorothy Parker, el guió és de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. En l'apartat musical, les cançons són de Cole Porter, arranjades per Joan Vives, a la direcció musical de l'obra.
En aquest espectacle, les dones lluiten contra el pas del temps, l'intenten dissimular, busquen la química de la bellesa i de la felicitat; reinventen l'amor, esperen el timbre del telèfon i la visita d'algú que les estimarà, aquesta vegada, de veritat. Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, lúcides, enfonsades, patètiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i arrenquen rialles, a vegades dolorides, altres alliberadores. I mentre esperen, canten. Canten i ballen perquè la música és la mesura més exacta del seu sentiment.
