Sèries

Santiago Montero, un prestigiós enginyer industrial superior, expert en infraestructures i que, entre altres càrrecs, ha estat assessor de la presidència de la Cambra de Comerç Barcelona. Amb Montero analitzarem, in situ, la realitat de tres de les infraestructures més importants d'Espanya i Catalunya. Pujarem a l'AVE per fer el trajecte Barcelona-Saragossa, baixarem a les profunditats de l'estació Santa Rosa de la línia Línia 9 del metro de Barcelona i acabarem el recorregut a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat. En el decurs del programa, el convidat valorarà amb esperit crític el "com" i el "perquè" d'aquestes inversions, promogudes en el decurs dels anys de l'anomenada "bombolla" i revelarà quins van ser els "deliris de formigó" que van tenir els responsables de les administracions públiques quan les van engegar. Des del seu profund coneixement del món de les infraestructures, Santiago Montero ens convidarà a reflexionar argumentant que "la decisió de l'Alta Velocitat Espanyola és pròpia d'un país dictatorial per centralitzar tota l'activitat econòmica, social i política a Madrid", que "ni a Espanya ni a Catalunya els interessos generals tenen, gairebé mai, una força massa gran en les grans decisions" i valorarà el fet que "la Línia 9 pot arribar a costar el 8 per cent del PIB de Catalunya."

jaume Barberà es desplaça a Bellpuig (Urgell) per conversar amb Josep Manel Busqueta, economista, pastisser i exassesor del president de Veneçuela Hugo Chávez. Amb Busqueta, que és membre del col·lectiu Seminari d'Economia Taifa i autor del llibre "L'hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada", analitzarem la situació actual i la seva visió de futur. També coneixerem la seva recepta per sortir de la crisi i que, segons aquest pastisser de l'Urgell, "passa per conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir". Durant l'entrevista, descobrirem també el perfil d'aquest jove economista que treballa cada dia a l'obrador de la pastisseria de la seva família i coneixerem el seu pare, també forner, antic militant del PSUC i una de les persones que més l'han influït a l'hora de forjar la seva personalitat activista. Josep Manel Busqueta, que va ser un dels últims objectors al servei militar que hi va haver a l'estat espanyol, ens apropa a la seva realitat del món que vivim amb un to planer, didàctic, vehement en ocasions, però sempre carregat d'entusiasme. Una mostra de l'ideari del convidat són sentències com aquesta sobre el rescat financer: "És un cop d'estat sobre la societat". O sobre la Unió Europea: "No ha estat mai un projecte pensat per a la ciutadania."

"Retrats" es desplaça a les Escaules per saber l'estat real de l'economia amb Edward Hugh, macroeconomista, bloguer i especialista en processos demogràfics. El programa que dirigeix i presenta Jaume Barberà fa seure en una taula l'economista Edward Hugh i una representació dels seus veïns del poble per conversar, opinar i expressar les seves inquietuds sobre el present i el futur. Compartiran estovalles un jubilat, un capellà, un controlador aeri, una estudiant, una aturada i una artista plàstica. Edward Hugh, nascut a Liverpool fa 61 anys, en fa 25 que va decidir instal·lar-se en aquesta petita població de l'Alt Empordà. És considerat un dels economistes més influents del món i el "New York Times" el va batejar com "el profeta del cataclisme de la zona euro". També és reconegut per la seva capacitat analítica hiperrealista i pels seus estudis, que difon a través de simposis i conferències, i, sobretot, des de la llibertat que li dóna internet. Segons algunes de les tesis que explicarà a "Retrats", "el problema de l'envelliment de la població no té solució i cal aprendre a gestionar-lo sense oferir falses promeses". Hugh considera que "les pensions aniran a menys en la proporció que augmenti la població de gent gran i baixi el PIB."

Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: la importància de l'alimentació en la salut humana, entenent l'estómac com un "segon cervell", i la rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el benestar de les persones. Segons paraules del mateix convidat, "a l'intestí es fabriquen la majoria de neurotransmissors i la histamina actua com a hormona, neurotransmissor i regula funcions fisiològiques a l'estómac".

Retrats" es desplaça a Sitges (el Garraf) per conversar amb Rosa Pardina, emprenedora, llicenciada en Farmàcia i escriptora de contes infantils. Pardina, que ha desenvolupat tota la seva carrera empresarial en el món de la indústria farmacèutica, i a qui l'actual crisi li va fer perdre tot l'any 2008, està lluitant actualment contra les dificultats que troba de les administracions i patronals farmacèutiques per implantar al mercat un producte innovador: les dosis úniques de medicaments (unidosis). Segons dades del Consorci de Salut i Social de Catalunya, l'ús de medicaments de dosi única en Assistència Primària estalviaria un 24% de costos i un 14% dels medicaments que es recepten.

"Retrats" es desplaça al Parlament de Catalunya per conversar amb Luis Garicano, catedràtic i director del Departament d'Administració i Economia d'Empreses a la London School of Economics i que ha estat professor visitant al Massachusetts Institute of Technology i la London Bussiness School. Garicano, que ha publicat fa poc el llibre "El dilema de España", considera que l'estat espanyol necessita, de manera urgent, un replantejament com a país en profunditat i decidir si el seu model ha de ser Veneçuela o Dinamarca.

"Retrats" rep la visita del catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular Andreu Palou, premi DuPont de la Ciència 2013, tota una eminència en seguretat alimentària, tant en l'àmbit estatal com europeu. Amb aquest investigador mallorquí es parlarà de la importància que té l'alimentació per a la nostra salut -Palou creu que els aliments són els responsables de més de la meitat de les malalties que patim- i es comentaran algunes de les aportacions científiques més rellevants d'aquest investigador en el camp de la nutrició. Andreu Palou ha centrat bona part dels seus estudis en l'obesitat -considerat el principal problema nutricional en els països desenvolupats- i ha descobert que la llet materna podria contribuir a prevenir aquesta malaltia. Al llarg de la conversa també es parla de l'esperança de vida dels europeus, que aviat podria arribar als 100 anys, i de les garanties del nostre sistema alimentari, que Palou considera que és un dels més segurs del món.

El protagonista del programa del 33 "Retrats" és el fotògraf, artista visual i assagista Joan Fontcuberta. La setmana de Sant Jordi, "Retrats" es desplaça a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, a Granollers, una antiga fàbrica recuperada i convertida en un interessant espai cultural, per conversar amb Joan Fontcuberta, que acaba de rebre el Premi Hasselblad de fotografia, el guardó internacional més prestigiós d'aquesta disciplina. Jaume Barberà parla amb Fontcuberta de la defensa del "dubte" com a tècnica saludable per relacionar-nos amb els mitjans de comunicació en un moment en què la informació ens envolta i satura fins a nivells impossibles de controlar. També es conversa sobre el paper que té la fotografia en l'activisme crític, així com del seu pes fonamental com a arma de denúncia. En paraules de l'artista: "Avui la censura ja no s'exerceix tant vetant l'accés a la informació com sepultant-la en un magma de dades inservibles, inútils i que ens despisten". Fontcuberta també parla de la "postfotografia", un altre dels conceptes que més ha analitzat els darrers temps, i l'emmarca en una societat que recorre a la imatge com a sistema de vida. Segons Fontcuberta, "Vivim en un món d'imatges i de pantalles, i cada vegades ens acostem més al món orwellià, en què els grans germans ens vigilaran pertot arreu". Al llarg de la conversa, també es parla de la trajectòria personal de l'artista i dels principals temes i motivacions de la seva obra per prendre consciència del joc de miralls que proposa cada cop que fa una fotografia i del caràcter camaleònic, crític i reflexiu de les seves creacions.

"Retrats" conversa amb l'emprenedor, conferenciant internacional i bloguer Marc Vidal. A l'Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, Jaume Barberà i Marc Vidal repassen la situació del país, revisant els principals temes de l'actualitat econòmica, política i empresarial i valorant les perspectives de futur. Vidal -que ha publicat fa poc el llibre "Una hormiga en París"- és partidari de l'error i el defensa com a mètode d'aprenentatge i de millora constant. El seu full de ruta també inclou deixar enrere les pors i viure del que ens apassiona. Un dels principals temes de la conversa són les eines 2.0 i el paper que juguen en l'economia global. Vidal considera que el nostre sistema econòmic ja ha canviat, que estem immersos en una revolució global, molt profunda, i que s'avança cap a un nou paradigma en què molts dels treballadors ara a l'atur probablement no tornaran a treballar. Segons Vidal, "s'ha de crear un escenari que sigui capaç d'absorbir el fet que molta gent no treballarà mai". Vidal no es mostra pessimista i creu que l'objectiu de la nostra societat és aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies per optimitzar els recursos i assumir que "un món en què la gent treballi menys no és un món pitjor, és un món més eficient". En aquest punt és crític envers la situació a Espanya: "Fa molt temps que aquest país, que Espanya no té un pla, i ho demostra clarament el fet que ens estem allunyant de les opcions d'agafar el tren del canvi tecnològic". Segons Vidal, és imprescindible que la ciutadania prengui consciència de la magnitud d'aquest canvi de paradigma i eviti que les entitats polítiques frenin aquest desenvolupament. "La gent que hauria de liderar aquest procés de canvi és gent que en el moment que accepti que això és un moment de canvi... sobren; ells saben que si diuen que això és un procés traumàtic de canvi, ells no són necessaris; de fet, ells no són els qui han de liderar això, perquè són els responsables en gran mesura d'haver-no

Ramón Cotarello i Jorge Verstrynge - Quo vadis, Hispania

Jaume Barberà es desplaça a Vic (Osona) per tenir una conversa amb Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques i Sociologia de la UNED, i Jorge Verstrynge, professor titular de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, dos pensadors espanyols molt crítics amb la qualitat democràtica i política de l'Estat i que es declaren favorables al dret a decidir dels catalans. Durant l'entrevista, Jaume Barberà planteja als seus dos convidats el dilema de "Quo Vadis Hispania", o, dit d'una altra manera, quins són els principals problemes que afronta actualment l'estat espanyol, al marge del procés sobiranista català.

Jaume Barberà es desplaça a l'Institut Químic de Sarrià de Barcelona per introduir les càmeres a l'aula on imparteix classe el catedràtic d'Estructura Econòmica Santiago Niño-Becerra. En el decurs del programa, aquest economista conversa primer amb Jaume Barberà sobre la realitat econòmica actual i, a continuació, atén les preguntes dels seus alumnes. Niño-Becerra, que ha estat qualificat de visionari, guru o "profeta de la crisi", ha publicat recentment el llibre "Diario del crash", una selecció dels seus articles diaris al blog "Diario de la Bolsa" de l'any 2005 al 2013.

Mantindrem una conversa amb el catedràtic de Dret Penal Joan Queralt sobre el poder judicial i sobre la qualitat de la democràcia espanyola. Queralt també exposarà quines accions considera necessàries per millorar el nostre sistema polític i jurídic. A la segona part del programa ens desplaçarem a la Ciutat de la Jústicia de Barcelona i Hospitalet de Llobregat, on el professor Queralt acompanyarà Jaume Barberà en la conversa amb la magistrada Araceli Aiguaviva, membre de l'associació Jutges per la Democracia i coneguda per les seves sentències progressistes.

J. Plana, S. Garcia, A. Castellón - Marca Catalunya, en construcció.

Els convidats Albert Castellón, Jordi Plana i Salvador García analitzaran les possibilitats d'implantació de la marca Catalunya, els seus punts forts i punts febles, els condicionants de la marca Barcelona i de la marca Espanya. Les càmeres del programa "Retrats" s'instal·len aquesta setmana a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, des d'on Jaume Barberà analitzarà amb els seus convidats les possibilitats d'implantació de la marca Catalunya. Quins són els seus punts forts i els febles, el pes de la marca Barcelona i de la marca Espanya i què caldria treballar per arribar a divulgar-la arreu del món seran els eixos de la conversa. Hi participen Albert Castellón, autor del llibre "Catalonia, next brand in Europe" i conseller de Cerveses Moritz; Jordi Plana, empresari tecnològic i "partner" de Microsoft, i Salvador García, coautor del llibre "Catalunya Last Call" i conseller delegat del diari "Ara".

El dia 4 de juny, el programa "Retrats" es desplaça a Gratallops (el Priorat) per conversar amb l'enòleg i productor de vi Álvaro Palacios, un dels màxims responsables de la difusió i el prestigi del Priorat com a zona de producció de vins de màxima qualitat a tot el món. Aquest emprenedor d'èxit nascut a Alfaro (la Rioja) va arribar al Priorat ara fa 25 anys, i, segons explica ell mateix, es va enamorar immediatament del paisatge, ple de vinyes velles, i de les possibilitats que oferia. Descendent d'una llarga nissaga de productors de vi i després d'estudiar a Bordeus amb els més prestigiosos elaboradors de vi de la zona, Álvaro Palacios va decidir a fer un vi de característiques i qualitat semblants al Priorat.

Actualment, Álvaro Palacios és un dels elaboradors de vi més cotitzats del món i alguns dels seus vins han aconseguit les puntuacions més elevades a les llistes més prestigioses del sector. Al llarg de la conversa amb Jaume Barberà, Palacios ens explicarà aquest recorregut personal i com ha aconseguit fer de la seva passió pels grans vins la seva professió. En paraules del mateix Palacios: "Es va formar en mi una espècie d'ambició i de repte d'aconseguir recuperar vinyes clàssiques a Espanya; aconseguir trobar un lloc on hi hagués vinyes antigues, una zona amb gran potencial, amb gran qualitat." En el decurs de l'entrevista, Álvaro Palacios també afirma que té una gran fe en el Priorat, i ens confessa que "el Priorat m'ha ensenyat a aprendre. No només de viticultura; també m'ha ensenyat a aprendre de la vida, amb aquest sotmetiment a l'austeritat, a la rusticitat, a la duresa. I també m'ha ensenyat molt a estimar." I és que Palacios, que afegeix que encara ha de trobar el gran vi que es feia a la comarca segles enrere, continua treballant per tal d'aprofitar tota la vàlua que ofereixen les vinyes velles de la comarca i crear un vi de la màxima qualitat. Encara més, creu que "és el moment de recuperar aquest patrimoni, aquesta riquesa, aquests petits grans tresors, s'ho mereixen. És un honor agafar aquest llegat. Aquest és un vi que està plantat perquè transcendeix el que és material."

"Retrats" es desplaça a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya, on Jaume Barberà conversarà amb l'economista Fernando Trias de Bes sobre la manera com els robots i tot el que se'n deriva condicionaran el món laboral en els pròxims anys. Trías de Bes, escriptor i expert en màrqueting i innovació, argumentarà que la implantació dels robots substituint llocs de treball fins ara ocupats per homes i dones és imminent i que aquesta nova realitat suposarà la Quarta Revolució Industrial de la història de la humanitat. També analitzarà la manera com incidirà socialment un futur robotitzat i quines són les professions actuals que corren perill de ser ocupades per màquines equipades amb intel·ligència artificial i quines sobreviuran com fins ara.

Per saber com es troba actualment el fràgil equilibri ecològic d'aquestes terres i com es viu el present i el futur, Jaume Barberà conversarà amb Sofia Morales, cantant del grup Riu en So; Marcela Otamendi, pagesa; Ignasi Ripoll, biòleg; Ramon Carlos, aqüicultor, i Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Dimecres, 18 de juny, el programa "Retrats" al Delta de l'Ebre per conèixer, de primera mà, les inquietuds dels seus habitants davant la iniciativa del govern de l'estat espanyol de fer un nou Pla Hidrològic que reduiria perillosament el cabal del riu.

Jaume Barberà visitarà indrets de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre per conèixer de primera mà l'estat del fràgil equilibri ecològic d'aquestes terres i també com es viu el present i el futur conversant amb: - Sofia Morales, cantant del grup Riu en So. - Marcela Otamendi, pagesa. - Ignasi Ripoll, biòleg. - Ramon Carlos, aqüicultor. -i Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

"Retrats" es desplaça al barri de Sant Andreu (Barcelona) per acompanyar Enric Vidal, metge de família des de fa 59 anys, un dia a la seva feina. Vidal, que ha arribat a visitar quatre i cinc generacions d'una mateixa família, és tota una institució al barri. Durant el capítol, Jaume Barberà acompanya el metge, de 84 anys, a fer les visites que habitualment fa en un dia de feina. El programa comença a casa seva, on la seva dona, l'activista social Núria Gispert, opina sobre l'estat actual de la medicina. Gispert pensa que "avui hi ha grans invents, però de vegades les persones no se salven perquè el metge no ha estat humà". A partir d'aquí, comença un recorregut pel barri de Sant Andreu, acompanyant el doctor Vidal a fer algunes visites a pacients que tracta des de fa dècades, mentre es conversa sobre l'evolució de la figura del metge de família. Amb Vidal, el programa revisa l'estat de la medicina actual i reflexiona sobre l'excés de tecnificació d'aquesta professió. Vidal considera que "actualment hi ha metges molt ben preparats, però que no tenen el temps d'atendre els seus pacients". D'altra banda, Vidal també reivindica el vincle humà que es crea en la relació entre metge i pacient, ja que conèixer la persona, la seva situació i les seves vivències fan que la tasca del metge pugui ser més eficaç. Per aquest motiu, Vidal veu amb tristesa que "en les consultes mèdiques, amb tots les avenços que hi ha, els metges es limitin a teclejar dades i a donar medicació". Enric Vidal, un gran aficionat a l'òpera i destacat actor amateur al barri, creu que "s'ha fet un avenç tècnic importantíssim sobretot pel que fa als descobriments dels hospitals catalans -que són dels millors del món-, però s'ha perdut el fet de mirar als ulls del pacient i escoltar-lo".