Elinks

El doble documental traça el progrés de les guerres mèdiques, un gran conflicte que enfronta els antics grecs als perses de l'imperi aquemènida al segle V abans de Crist. El documental alterna les entrevistes amb historiadors de l'antiguitat i les seqüències de reconstrucció on els actors parlen en grec antic i persa. La primera part, "Victòria a Marató", torna sobre les passes de la primera guerra, que enfronta l'exèrcit del rei persa Darios a les ciutats de la Grècia central, en particular Atenes, amb un tractament especial de la victòria grega en la batalla de Marató.

Els perses envaeixen Grècia! El vast exèrcit de Darios el Gran acampa a les terres altes. Enormement superats en nombre, els grecs debaten desesperadament l'estratègia. Lluitar o no lluitar? Lluiten. I la batalla de Marató és èpica: 10.000 grecs contra 50.000 soldats de tot l'Imperi Persa. La superior disciplina grega, l'experiència i la tàctica burlen l'exèrcit persa, difícil de manejar. Després, Darios es retira al mar i posa rumb a Atenes. El seu pla és aixafar el bressol de la democràcia, mentre que el seu exèrcit es troba indefens, encara a Marató.

Però Philippides corre veloç cap a Atenes per lliurar la notícia de la victòria. Una cursa d'infart s'inicia entre els dos exèrcits. Qui arribarà primer a Atenes? La flota persa arriba just quan l'exèrcit grec, esgotat, ho fa. El món conté la respiració per un moment dolorós. Llavors, finalment, Darios accepta l'inimaginable: la derrota.

La segona part, "Divina Salamina", relata la segona guerra, en la qual el rei Xerxes intenta envair Grècia, i descriu, en particular, la victòria dels atenesos a la batalla de Salamina.

Xerxes, fill de Darios, està de tornada a Grècia per venjar el seu pare. Ha capturat Atenes i té plans per aixafar tot Grècia. Se sotmetran, els grecs, a la seva voluntat? El general Temístocles, un guerrer de renom, es nega a permetre la pèrdua d'Atenes. La seva estratègia consisteix a portar la batalla al mar i enganyar l'enorme flota persa conduint-la a l'estret de Salamina.

Mentrestant, Xerxes, sentint la victòria a tocar, se situa dalt d'un turó per veure les seves forces aixafar l'enemic. Però els mars aviat es tornen vermells amb la sang dels perses caiguts mentre Xerxes contempla l'horror. Testimoni de la derrota, se'n va per no tornar mai més. I els grecs celebren el triomf de la democràcia sobre la tirania.

Primers anys del primer mil?lenni després de Crist. Roma, sota l'emperador August, domina un imperi extens que abasta tot el Mediterrani, arriba a l'Atlàntic i s'endinsa per l'Orient Mitjà. Però l'única manera de sostenir un sistema com el romà és fer-lo créixer, i per això els romans es fixen en un territori desconegut, el que hi ha més enllà del riu Rin.

A aquest territori l'anomenaran Germània. A la Germània se sap que hi viuen tribus molt nombroses entre els seus immensos boscos. Les primeres incursions van bé per als romans. No sembla que hi hagi una gran oposició per part de les tribus germàniques a l'assentament dels mediterranis en el seu territori.

Però tot canvia quan arriba un nou governador romà als nous territoris. Publi Quintili Var és molt ambiciós i vol passar a la història com el conqueridor de tota la Germània. Inicia una política ferotge de repressió i de control del territori. Les tribus germàniques, que no s'havien mostrat gaire bel?licoses, comencen a canviar el seu tarannà. Els fa falta, però, un líder militar que conegui prou bé l'art de la guerra com la fan els romans. I aquest líder serà el querusc Armeni.

El documental ens porta a l'any 9 després de Crist, just abans de l'esclat definitiu de la revolta dels germànics. Entendrem perquè l'idioma alemany no ve del llatí, com el nostre, i com els romans van perdre una gran oportunitat al aplicar una política errònia de violència. I, com sempre en aquest programa, ho veurem a través de magnífiques reconstruccions, molt ben fetes, i dels testimonis dels millors especialistes.

Boscos de Teutoburg, al nord-oest de l'Alemanya actual. Any nou després de Crist. Trenta mil soldats romans els travessen, assetjats per milers de guerrers germànics. No és una situació nova per a les legions de Roma, moltes vegades han estat atacats per guerrers germànics i se n'han sortit prou bé.

Però aquest cop les coses seran ben diferents. Durant tres dies, els germànics, encapçalats pel seu líder Armini, assetjaran la columna romana amb atacs fulgurants i en petita escala. A poc a poc, els romans s'aniran afeblint i desesperant. No els quedarà més remei que construir a corre-cuita un campament per defensar-se, però ni d'aquesta manera s'aconseguiran treure de sobre un enemic aferrissat, disposat a venjar-se d'anys d'humiliacions i repressió per part de les autoritats romanes.

Els tres dies de combats marcaran un abans i un després en l'expansió de l'imperi Romà. Mai els romans havien aturat les seves conquestes, quan un territori passava a ser una nova província de l'imperi, quedava sota Roma per sempre. Teutoburg serà durant molts anys un malson per als polítics i els historiadors romans. Tots es preguntaran com van poder fracassar els 30.000 veterans legionaris que comandava Publi Quintili Var.

El documental ens porta a aquells tres dies de setembre de l'any nou, tres dies de temps infernal i de duresa i crueltat sense límits.

Durant la dinastia dels Tudor i del llinatge Stuart, Anglaterra es va convertir en una de les principals potències navals mundials i Enric VIII va encetar la seva enemistat amb l'Església catòlica. Amb la participació de Helen Mirren i Ben Kingsley, entendrem com la literatura d'aquella època va sembrar la llavor de la revolució i per què un motí originat a la cel?la d'una presó va assentar les bases d'una guerra civil.

Els diners van promoure la composició de la Gran Bretanya moderna, començant pel seu paper en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666. Els tractes de sotamà forjats a les cafeteries van alimentar la prosperitat del país, que es va beneficiar de pràctiques dubtoses com ara el comerç d'esclaus, la indústria del sexe i la colonització global. Però qui es va rebel?lar contra l'statu quo durant aquell període i com van contrarestar les forces armades l'amenaça que representava Napoleó Bonaparte?

La d'avui a Cronos és una història realment singular. El protagonista és un agent de l'FBI, John O'Neill, un home que durant anys ha estat intentant convèncer els seus superiors que l'organització que lidera un antic aliat dels Estats Units, Ossama Bin Laden, és la pitjor amenaça terrorista a què s'han enfrontat mai els nord-americans.

El grup terrorista s'anomena Al-Qaeda i és diferent de tots els anteriors grups islamistes que s'havien format fins aleshores. Mentre Bin Laden prepara l'atemptat de les Torres Bessones, O'Neill investiga les pistes que el poden conduir a capturar el líder saudita. Però O'Neill no és un home fàcil: és una mica fatxenda, amb una vida personal disbauxada i, a més, té poca cura dels documents de l'FBI. Això fa que els seus caps no se n'acabin de fiar i serà la causa que, finalment, abandoni el cos. A principis de setembre del 2003, una setmana abans de l'atac, O'Neill obté una nova feina, serà el cap de seguretat de les Torres Bessones de Nova York.

Avui "Cronos" ens convida a acompanyar les investigacions d'aquest agent de l'FBI i d'altres agents secrets, al mateix temps que veiem com Bin Laden prepara els homes que pilotaran els avions que faran caure el World Trade Center i rebentaran el Pentàgon. Una reconstrucció dels fets que barreja imatges reals, testimonis del moment i escenes recreades per tal de fer-nos més comprensibles aquelles setmanes tan terribles del 2003.

Londres, capital de l'imperi britànic, 1888. Els súbdits de la reina Victòria estan atemorits: un assassí molt cruel campa lliure pels seus carrers. Fins i tot ha gosat escriure una nota a la policia que el busca, i la signa amb un nom terrorífic: Jack l'Esbudellador.

La psicosi que van generar els assassinats brutals d'unes prostitutes del barri de Whitechapel va fer que mai se sabés del cert quants crims va cometre el mateix assassí. La policia de Londres li va atribuir la mort de cinc dones, la majoria mig esquarterades, però el cert és que durant molt de temps bona part de les morts violentes que hi havia a la capital de l'imperi eren atribuïdes a Jack l'Esbudellador. D'assassins en sèrie ja n'hi havia hagut abans, però a finals del segle XIX a la ciutat més avançada del món la premsa ja tenia un paper clau. Els diaris van començar a competir per veure qui disposava de la millor informació sobre l'assassí, i la policia es va haver d'esforçar per intentar capturar Jack, l'assassí esbudellador.

Avui a "Cronos" els oferim una reconstrucció com mai no l'hauran vist: utilitzant animació en tres dimensions, actors i tècnics, un equip britànic va produir el documental que avui els oferim on s'expliquen, amb tots els detalls, els assassinats de Jack l'Esbudellador. Gràcies a la reconstrucció acurada dels escenaris dels crims, l'equip del documental ha pogut aconseguir informació que mai no s'havia trobat fins avui. Viatgin amb nosaltres fins al Londres victorià, on Jack l'Esbudellador regna a les nits.

Qui era Jack l'Esbudellador? Un dels assassins en sèrie més famosos de la història. Poc se sap, fins ara, de la personalitat d'aquest criminal. Se li atribueixen directament cinc assassinats. Entre l'agost i el novembre de 1888, cinc noies que es dedicaven a la prostitució van aparèixer degollades al barri londinenc de Whitechapel. Els crims van ser especialment horribles i sagnants. Diverses víctimes van ser trossejades i torturades. Però un dia, quan encara no hi havia pistes fiables, l'assassí va deixar de matar. Què havia passat?

Mai no es va saber del cert qui havia estat realment Jack l'Esbudellador. La manera de matar, l'obsessió per la sang, el període en què es van cometre els crims... Tots aquests factors van fer assenyalar en aquell moment diversos homes com a possibles assassins. Però cap no va arribar a ser inculpat.

Amb els anys, els investigadors han regirat les antigues proves i han acusat altres homes com a possibles autors dels fets, entre d'altres l'escriptor Lewis Carroll o el membre de la casa reial britànica, el príncep Albert Víctor, però no se n'ha pogut provar mai l'autoria. La recerca de qui era Jack l'Esbudellador és l'objectiu del documental d'avui a "Cronos", un documental fet amb la tècnica més depurada i rigorosa de reconstrucció, amb unes imatges que ens permeten reviure les tenebres i la boira del Londres de finals del segle XIX, allà on regnava la reina Victòria i a on es podia haver passejat Sherlock Holmes. Un documental fascinant, a "Cronos".

L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial, que va transformar la societat i l'economia, tot i que no tothom va rebre amb la mateixa alegria l'auge de les fàbriques mecanitzades. Els avenços de la tecnologia del segle XIX van contribuir a la colonització d'Austràlia però també van aconseguir que la guerra de Crimea esdevingués un dels conflictes militars més brutals de la història. Amb la participació de Jessie J, Lily Cole i Dougray Scott.

El desenvolupament de Londres durant l'era victoriana, amb un nucli urbà que creixia ràpidament al cor de l'imperi britànic, va ser testimoni d'una divisió social cada cop més pronunciada. L'esplendor de l'època, amb construccions com ara el Crystal Palace, contrastava fortament amb els elevats índexs de delinqüència i vici, fet que va promoure la indignació entre reformistes com Charles Dickens i Josephine Butler. També durant aquest període, el futbol va començar a guanyar popularitat.

"Cronos" emet dos capítols de "La màfia roja", una sèrie documental que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles? Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte, que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral?lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il?legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època.

"La màfia roja" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

La Unió Soviètica al principi dels anys 80: una colla de veterans capitanejats per Leónid Bréjnev controla el país. L'economia es troba en un estat absurd i els productes més bàsics escassegen. Apareixen clans que prosperen gràcies al comerç il?legal amb béns de consum bàsics. Els encobreixen oficials de les altes esferes del govern. Iuri Sokolov, el cap de Gastronom Núm. 1, encarna el paradigma de com obtenir suport per la xarxa comercial mitjançant relacions privilegiades amb gent important i influent.

De cop i volta els moscovites tornen a trobar productes escassos a les lleixes de les botigues. Qui acaba pagant el preu d'aquesta insòlita "riquesa" a Moscou és el mateix Sokolov, que és detingut i jutjat. El cap del KGB i futur líder de la Unió Soviètica, Iuri Andròpov, havia declarat la guerra a la corrupció.

L'abast de l'activitat de Sokolov va ser prou notable en aquella època: només amb els diners confiscats, 250.000 rubles, es podien comprar 40 cotxes. Ara bé, el que continuarà sent una incògnita és la suma que Sokolov va aconseguir ocultar als investigadors i la que es va gastar en els nombrosos favors que va anar distribuint en forma de sobres blancs o de productes escassos a oficials municipals i del govern.

"Cronos" emet dos capítols de "La màfia roja", una sèrie documental que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles? Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte, que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral?lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il?legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època.

"La màfia roja" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

A la Unió Soviètica es va crear la nova tradició de menjar peix els dijous. La iniciativa d'establir aquest "dia del peix" va sorgir del ministre de Pesca, Aleksandr Ishkov. Ell mateix, a més, va convèncer el cap de govern Aleksei Kossiguin que el seu ministeri es faria càrrec del processament i la comercialització dels productes pesquers.

En un breu període de temps, el ministeri de Pesca va ser capaç d'establir un sistema eficient de reserves i venda al detall de marisc a la URSS en forma d'una cadena de supermercats especialitzats coneguda com Okean, "per tal de disposar d'abundant marisc del que en gaudirà el poble".

Aviat, però, aquesta pròspera cadena de botigues atrau l'atenció del president del KGB, Iuri Andròpov. Resulta que hi ha milers de tones de peix no registrades i que generen uns ingressos ocults que van a parar a les butxaques d'alguns oficials ministerials i fins i tot d'empleats del Comitè Central del PCUS. El ministeri de Pesca en conjunt s'erigeix com una piràmide de corrupció; el mateix ministre s'hi veu involucrat. El seu número dos, Vladímir Rytov, és detingut i més tard executat. Però qui serà el "peix més gros" que acabarà caient a les xarxes del KGB?

L'escenari principal d'aquest episodi és el palau de Versalles, on Lluís XV es prepara per convertir-se en rei de França en assolir la majoria d'edat (a 13 anys). La moda i els colors agafen un nou aire amb relació al regnat de Lluís XIV i és que, amb l'arribada del jove monarca, reneix l'esperança. Amb 15 anys Lluís XV contrau matrimoni amb una princesa polonesa, Maria Leszczynska. França té pressa per assegurar-se un descendent, ja que en aquell moment l'únic hereu directe del llinatge reial és el mateix rei.

En política, Lluís XV és indecís i compta amb un reguitzell de consellers, fet que deriva en debats inacabables i endarrereix la presa de decisions. França i Alemanya reivindiquen la sobirania de la Lorena, un tema constant de discòrdia entre les dues nacions fins que esclata la guerra. Lluís XV entra en campanya. La indeterminació que mostra políticament contrasta amb la seva valentia amb les armes, fins al punt que els seus generals temen per la seva vida. Al front, el rei cau greument malalt. Malgrat els mals pronòstics dels metges, Lluís XV es refà. D'aquesta manera es guanya no només el respecte dels seus súbdits sinó també el seu afecte.

Els anys següents Versalles coneixerà la seva màxima esplendor. Els salons i els jardins de palau s'ompliran amb una societat que busca alliberar-se de la cotilla del segle anterior. Tanmateix, Lluís XV mor el 1774, a 64 anys, i deixa un país en crisi al seu successor: el seu nét Lluís XVI.

Primera Guerra Mundial. A principis de 1916 la guerra ja fa un any i mig que dura. Milions de soldats estan empantanats, enfonsats en trinxeres que serpentegen durant centenars de quilòmetres. El comandament alemany decideix provar una nova estratègia: atacaran una fortalesa emblemàtica amb la intenció d'obligar els francesos a fer grans sacrificis per conservar-la. Aquesta fortalesa serà Verdun. Verdun era un enclavament estratègic, una ciutat fortificada, amb passos subterranis i 18 fortaleses que envoltaven el perímetre, però també era un cul-de-sac. La intenció alemanya era atacar aquella posició, amb la convicció que els francesos no l'abandonarien per orgull nacional, i causar d'aquesta manera un nombre de baixes important.

Per Erich von Falkenhayn, cap de l'Estat major alemany, no era tan important la victòria militar com la destrucció progressiva de l'exèrcit enemic. Però les coses no van sortir com imaginaven els generals germànics. Els francesos van resistir gairebé un any sencer i els mateixos alemanys es van trobar més involucrats del que havien previst. El resultat va ser terrible: 350.000 soldats morts, 350.000 de ferits i la convicció per part dels dos bàndols que la guerra encara duraria molts anys.

Aquesta és la terrible història que explica aquest documental de "Cronos", la Primera Guerra Mundial tal com mai s'ha vist. Fent servir els testimonis reals d'alguns dels soldats que van viure la batalla, una televisió alemanya i una altra de francesa van coproduir aquest documental.

La història de la Gran Bretanya del segle XX va forçosament acompanyada de les moltes maneres com la nació es va veure transformada per les dues guerres mundials. Examinarem el canvi de rol de les dones amb el pas de les dècades i alguns dels avenços científics i tecnològics que han causat un impacte significatiu en la nostra vida quotidiana.

La guerra s'ha descrit com una manifestació de mort i destrucció, que exposa tot el que és negatiu a la vida. També és com es pot descriure la situació a Kunduz, una província de l'Afganistan i un capítol trist de la seva història recent. La situació és una responsabilitat internacional, amb la participació de nacions de dins i fora de l'OTAN, com Albània, Armènia, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Finlàndia, Alemanya, Hongria, Letònia, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, Mongòlia, Montenegro, Països Baixos, Noruega i Suècia.

La guerra de l'Afganistan és una guerra on és gairebé impossible distingir l'enemic de l'aliat. Tots els membres d'ISAF, les forces de la coalició internacional, hi estan d'acord. Com algú pot saber si els seus informadors segueixen els mateixos objectius que ell?

El 2009 el coronel Georg Klein, el nou comandant de l'Equip Alemany de Reconstrucció Provincial, va ser testimoni dels atacs dels talibans que van matar un dels seus homes i en van ferir altres, tot seguit d'un atac amb bomba suïcida al seu campament. En resposta als missatges que va rebre d'un informador fiable fins aleshores, Klein va demanar a les forces americanes a la regió que llencessin dues bombes GBU-38 de 250 quilos als dos camions de combustible que van ser prèviament capturats pels talibans. Klein, categòric en el seu intent que no hi hagi víctimes innocents, va creure que estava fent alguna cosa de màxima rellevància política i militar, és a dir, l'eliminació de peces clau de la insurgència talibana. Malauradament, ell havia rebut informació falsa i els suposats insurgents que es van veure en un vídeo de reconeixement eren, de fet, més de 100 civils afganesos, molts d'ells nens, que intentaven recollir el combustible dels camions amb finalitats purament domèstiques.

Els nord-americans van fer cas a la petició de Klein i van llençar la seva càrrega mortal. Les subseqüents morts de civils innocents, especialment els seus fills, va significar un revés important per a les forces de coalició en el seu afany per conquerir el cor d'un poble fins aleshores reprimit pels talibans. Aquesta és una història de dolor, de patiment i de desconfiança. Una història de la creença en una causa. De la creença en una missió. Una missió a Kunduz.

El 27 de març del 1977 a les 17.00 dos avions jumbo, un de la companyia holandesa KLM i un altre de la Pan Am, van xocar a la pista d'enlairament del tranquil aeroport de Los Rodeos, a Tenerife. El resultat va ser 583 persones mortes, la catàstrofe aèria més greu en aquell moment i encara avui. Els dos avions, un procedent d'Amsterdam i l'altre de Nova York, tenien com a destinació l'aeroport de Gran Canària però l'explosió d'una bomba a la terminal de passatgers va fer que es tanqués l'aeròdrom i es desviessin tots els vols al petit aeroport de Los Rodeos. Quan es va reobrir l'aeroport de Gran Canària, els dos avions jumbo, carregats de combustible, van demanar permís per enlairar-se, però tot un cúmul de despropòsits van fer que mai sortissin. Van patir un fort impacte a la mateixa pista, cosa que va convertir aquest accident en una gran tragèdia.

El 28 de novembre de 1979, un avió que portava 257 passatgers es va estavellar al mont Erebus, a l'Antàrtida. En qüestió d'hores, 11 agents de la policia ordinària van ser mobilitzats. Van haver de viatjar a un dels llocs més inhòspits de la Terra per fer front a una de les pitjors catàstrofes aèries del món. Quan van començar a recuperar les víctimes, un equip d'investigació va tractar de descobrir el misteri de per què un avió havia volat cap a una muntanya a plena llum del dia. La línia aèria tenia un secret que volia enterrar? Per primera vegada, el personal directiu d'Air New Zealand parla de la història des de dins. El documental barreja reconstruccions d'alta qualitat a partir de l'arxiu i entrevistes originals. Filmada al bell entorn de l'Antàrtida, aquesta és la veritable història d'un operatiu policial extraordinari.

Els idealistes - Els mons meravellosos de Tsiolkovsky

El documental explica i la vida i les principals aportacions d'un científic brillant avui dia pràcticament desconegut: el rus Konstantin Tsiolkovski, un autèntic precursor dels viatges espacials i la ciència de l'astronàutica en general. De formació pràcticament autodidacta, apassionat per la investigació i l'educació científica, va ser víctima del menyspreu de la ciència oficial, però els avions i els coets actuals són hereus directes dels seus prototips.

Els idealistes - Nikola Tesla. Energia lliure i gratuïta.

Nikola Tesla: físic, enginyer, inventor, visionari. Aquest docudrama presenta una narració dramatitzada d'una vida extraordinària, des de la malaltia que gairebé el va matar quan era petit fins al misteri que, segons alguns, encara envolta la seva mort. La seva rivalitat amb Edison per la Guerra dels Corrents, els seus invents, les investigacions i els agosarats i futurístics experiments formen part del trencaclosques que ha convertir Tesla en una figura on es barreja la realitat i la llegenda.

Els idealistes - Da Vinci, l'aprenent de creador.

El capítol ens endinsa en la personalitat i l'obra de Leonardo da Vinci, des de l'època de formació fins que, ja vell, comprèn que el secret de la vida és viure-la i gaudir-ne. Seguint la narració d'un col?laborador seu de tota la vida, el documental repassa les investigacions i descobertes del geni, les dificultats amb què es va haver d'enfrontar per perseguir els seus ideals, i també alguns punts controvertits de la seva activitat.

Els idealistes - Els viatges extraordinaris de Jules Verne.

Jules Verne, el fill d'un advocat de Nantes, semblava destinat a viure una vida mediocre en l'exercici de l'advocacia. Però malgrat els desitjos paterns, va seguir el rumb que li marcava la seva imaginació i una extraordinària capacitat de preveure els avenços del futur. Així, va escriure desenes de novel?les que, segle i mig després de la seva publicació, encara captiven els lectors. Escriptor obsessiu, la seva vida familiar se'n va ressentir fins extrems dolorosos, però sempre es podia refugiar als seus móns imaginaris. Amb la seva obra ingent, Jules Verne és el pare de la ciència ficció.

La vida del polèmic Jo Edgar Hoover, durant molts anys cap de l'FBI i un dels personatges més poderosos de la política dels Estats Units durant un dels períodes més decisius de la història del país. En aquest cas, però, des d'un punt de vista insòlit i molt interessant: el de l'home que va compartir amb ell la vida pública i la privada, la seva mà dreta a l'FBI i el seu company sentimental. Un home que va admirar Edgar Hoover i que vol explicar la seva versió dels fets.

Gentlemen i lladres - L'assalt llegendari d'un tren, 1.

El 8 d'agost de 1963una quinzena d'homes va assaltar un tren correu que anava de Glasgow a Londres carregat de sacs plens de diners. En aquest atracament sonat, que va commocionar l'opinió pública, van obtenir un botí de dos milions i mig de lliures, el que avui equivaldria a 50 milions d'euros. 50 anys més tard l'arxiu del servei postal britànic permet l'accés a documents de l'època i els protagonistes dels fets ens expliquen de primera mà la seva visió.

Després de l'atracament sonat al tren correu el 8 d'agost de 1963, Scotland Yard inicia una cursa vertiginosa per detenir els culpables, alguns dels quals no detindran fins dècades més tard. L'accés als arxius de l'època revela la corrupció de la policia, els pactes realitzats i la manipulació de proves. Els atracadors expliquen de primera mà les raons que els van moure, icom van aconseguir escapar-se de la presó i esquivar la justícia durant tants anys.

A la tardor de 1918 la situació d'Alemanya és desesperada. La primera guerra mundial està perduda. Esclata la revolució i comença una lluita aferrissada pel poder. Les condicions que imposen les forces vencedores per accedir a l'armistici són gairebé impossibles de complir. Quin és el preu que haurà de pagar Alemanya per la pau?

A començaments de l'any 1919 Alemanya està en una situació desesperada. No té recursos per continuar la guerra, el kàiser ha abdicat i els aliats amenacen d'envair el país. Alemanya ha de decidir si accepta les condicions que l'imposen les forces vencedores. Els "paràgrafs de l'escarni" del tractat de Versalles indignen els polítics i l'opinió pública, però rebutjar el tractat significaria reprendre la guerra. Quin és el preu que Alemanya estarà disposada a pagar per la pau?

Lluís XVI no va ser, ni de bon tros, el pitjor rei de la història de França. Els revolucionaris francesos el van acusar de ser el principal instigador dels abusos que el poble havia viscut. Però el cert és que Lluís XVI va ser un home benintencionat, però feble i amb poc criteri polític. La seva indecisió, la seva personalitat poc definida, el van condemnar.

Lluís no havia d'haver estat rei, li tocava en primer lloc al seu pare, i, si no, al seu germà gran. Però tant el seu pare com el seu germà van morir abans d'hora i Lluís va ser coronat rei de França. Des del principi del regnat, Lluís serà molt conscient que la monarquia està en la corda fluixa. El país està en una situació econòmica molt precària, en bona mesura a causa dels abusos dels més poderosos. Qualsevol tímid intent de reformar aquesta situació veurà una oposició tan radical que farà recular Lluís XVI i els seus ministres. És una cursa que sembla imparable cap al desastre.

I tot això succeeix enmig de la gran esplendor de la cort de Versalles, un palau que en el darrer quart del segle XVIII es veurà magnífic, just abans de la revolució que sacsejarà els fonaments de França. Cortesans, ministres, aristòcrates, la mateixa reina... Tothom conspira i vetlla pels seus interessos, sense preocupar-se de les conseqüències dels seus actes. Només el rei, amb més bona intenció que habilitat, intenta salvar la terrible situació.

Aquesta història és la que explica "Cronos" en un documental francès extraordinàriament ben fet, rodat al mateix Versalles i que ens permet entendre molt millor com es va generar la Revolució Francesa, un dels esdeveniments més importants de la història.

A França s'acosta la revolució, però els aristòcrates creuen que la solució de tots els problemes del país passa per augmentar encara més els privilegis dels poderosos. Com més diners tinguin els que ja en tenen molts, millor, perquè així podran gastar més, diuen. I a més, com més privilegis tinguin els aristòcrates, més els respectaran les classes baixes.

Aquest cinisme, sense que cap d'ells s'ho pugui imaginar, els està acostant pas a pas cap a les guillotines que ja s'estan construint. Lluís XVI, el rei, se sent impotent. Ell és un home conservador, però entén que s'han de canviar moltes coses per evitar que França s'enfonsi. A més, els esdeveniments internacionals encara han apropat més l'hora del desastre. El suport de França als rebels nord-americans està resultant massa costós. Encara que l'objectiu d'afeblir els britànics s'està aconseguint, el preu que s'ha de pagar és excessiu per a les arques ruïnoses de França.

En el documental assistim a aquesta voràgine d'intrigues, aquesta espiral que està portant tots aquells aristòcrates a ser devorats per la revolució. El documental, fet amb un rigor i amb un luxe excepcional, ens mostra aquells darrers anys de la vida a la cort de Versalles, cada cop més cega i sorda davant del món que s'està enfonsant al seu voltant.