Programes de TV

Albert Om: Ha arribat el dia. Aquesta nit s'estrena la quarta temporada "El Convidat" amb un amfitrió de luxe, Andrés Iniesta. A part dels dos dies que vaig passar amb ell a Fuentealbilla, us vull avançar la resta de caps de setmana que podreu veure. Em fa molta il.lusió compartir a partir d'ara amb tots vosaltres la nit dels dilluns.

Albert Om: Aquesta vegada, poca broma, dormiré al Palau Episcopal de Solsona. M’hi ha convidat Xavier Novell, el bisbe més jove d’Espanya. Un dels que desperta més curiositat i controvèrsia. Jove, guapo, mediàtic, i amb fama de conservador i molt doctrinal. Dilluns podreu descobrir si són certs o no tots els adjectius que li atribueixen.

Albert Om: Aquest cap de setmana el passaré amb Andy Trias, fill del polític Ramon Trias Fargas i nét del doctor Josep Trueta. L’Andy té la síndrome de Down. Va ser el primer català amb aquesta discapacitat a marxar de casa els pares, fa 12 anys. Ara m’ha convidat a passar dos dies a casa seva.

Albert Om: He anat a Madrid per passar dos dies amb Jorge Javier Vázquez. Un nen de barri de Badalona que va estudiar filologia hispànica i que ha acabat sent el presentador més polèmic de la tele. Tenim edats semblants, una mateixa feina, però vides molt diferents. He tingut un cap de setmana per descobrir quines són les conseqüències de treballar tant i d’estar tan exposat a les crítiques. Però també per comprovar que Jorge Javier Vázquez és un home d’extrems. S’ha passat mitja vida ensenyant-se davant de milions de persones, però l’altra mitja, quan era jove, va ser molt més solitària. Aquests dos dies he pogut conèixer una infantesa difícil, i uns orígens que l’han marcat. Ha volgut que l’acompanyi a Badalona per conèixer la seva mare i les seves germanes i per passar part del cap de setmana al lloc on ell va créixer. Jorge Javier Vázquez té la vida muntada lluny de Catalunya. A Madrid, la faràndula, els focus i la fama. A Sant Roc, uns orígens i una història que de jove l’incomodaven i que ara exhibeix amb orgull.

Albert Om: Passaré dos dies amb un dels economistes més importants del món. Per a molta gent, és aquell de les americanes de colors o aquell que no sabem mai si viu a Barcelona o a Nova York. Sóc el convidat de Xavier Sala i Martín. Entre tots, li hem penjat moltes etiquetes. Avui em proposo començar de zero. Xavier Sala i Martín diu que les Champions les guanyen les americanes. No sé si és una broma o una superstició, però en té més de 300. Gairebé totes duplicades, per no haver-les de traslladar a cada viatge. Se les fa fer a mida i les té ordenades per colors a pocs metres del llit. Aquests dos dies, a part d’emprovar-me les seves americanes, he pogut conèixer el seu entorn més proper. He conegut la Sílvia, la seva parella, nutricionista i triatleta, i també la resta de Sala-i-Martín: mare, germans i nebots. Xavier Sala i Martín passa vuit mesos l’any vivint a Nova York i fent classes a la Universitat de Columbia. El poc temps que li queda el dedica a jugar a golf. Aquest cap de setmana, amb un dels seus millors amics, Joan Laporta. No es pot dir cada dia que t’ha ensenyat a jugar a golf un doctor en Economia per Harvard. Xavier Sala i Martín té un expedient brillant. Només amb 24 anys ja assessorava el govern de Bolívia. Ara, li demanen consell governs d’aquí i d’allà. Els rànquings el situen entre els 25 economistes més destacats del món. Xavier Sala-i-Martín és un català nord-americà o un nord-americà català, amb una vida partida en dos. On ara, a més de l’economia, s’hi sumen inquietuds personals i familiars. Decisions que no es poden prendre amb una calculadora.

Albert Om: L’escriptora Maruja Torres m’ha convidat a passar un cap de setmana amb ella, en un moment molt especial, en una etapa nova de la seva vida. Just quan acaba de fer 70 anys i s’ha quedat sense feina. La Maruja és molta Maruja. Una dona amb caràcter i que sempre parla sense embuts. De feina, de periodisme, de l’actualitat i també d’ella mateixa. Durant dos dies hem tingut temps de xerrar de tot, però també de fer un viatge als seus orígens. A la infància d’una nena filla d’immigrants murcians al Raval de Barcelona. Una nena que no s’hauria imaginat mai que escriuria 14 novel.les i que faria de reportera per tot el món. N’acaba de fer 70, i per celebrar el seu aniversari ha decidit convidar-me a sopar a un lloc especial. Provocació? Irreverència? Encara no em puc creure que haguem anat a sopar a un reservat a la Camarga! Maruja Torres pot haver perdut la feina a “El País”, però no l’esperit combatiu ni la mirada crítica i provocadora cap a la realitat. Continua enganxada a l’actualitat. Molt pendent d’explicar què passa, en un moment en què passen moltes coses. Després de compartir dos dies amb ella, penso que la Maruja és una dona que als 70 sembla que torni a tenir una efervescència adolescent. Ella, que ha guanyat el Premi Planeta i el Nadal, diu que el seu gran èxit no és ni periodístic ni literari. És haver sobreviscut al futur que l’esperava.

Tres germans de Girona, en Joan, en Josep i en Jordi Roca, tenen el millor restaurant del món. Però en aquesta història d’èxit hi ha una persona que és clau: Montserrat Fontané, la seva mare. La dona que els va ensenyar a cuinar i moltes més coses. Aquesta vegada, sóc el convidat de la mare més feliç del món. La feina i la família. Aquesta és la vida de Montserrat Fontané. Tot junt i tot barrejat, fins al punt que viu al pis de dalt del bar. Per ella i en Josep, el pare de família, tot és el mateix: Can Roca. I només a dos-cents metres del millor restaurant del món. Al seu bar, hi té a dinar cada dia tot el personal del Celler. La Montserrat els alimenta, els renta la roba i es preocupa per ells. Diu que són els seus “altres fills”. El segon torn és amb en Joan, en Jordi i en Josep, els seus fills de veritat. Abans de rebre clients que fa més d’un any que esperen per dinar al Celler, ells mengen a peu dret a la cuina amb la mare. Això al migdia, perquè de nit, la Montserrat i jo vam anar a sopar al millor restaurant del món. Havia tastat plats dels seus fills, però mai hi havia menjat tot un menú. Ha estat la seva primera vegada. Aquest cap de setmana ha estat un viatge en el temps. Hem dinat els plats que la Montserrat cuina des dels anys 60 i hem fet un un sopar del segle XXII. La Montserrat forma part d’una generació de dones nascudes amb la Guerra Civil que no han fet més que treballar i estimar. Donar més que rebre i pensar més en els altres que en elles mateixes. Amor, treball, esforç i humilitat. Aquest és el seu llegat. Això és Can Roca.

Ha fet cançons que coneix tothom. Però, en canvi, sabem molt poques coses d’ell. Tinc dos dies per fer baixar el cantautor galàctic a la Terra. Fa 40 anys, Jaume Sisa va convidar 60 personatges a una festa imaginària en forma de cançó. Aquesta vegada, el convidat sóc jo. Segons Om, "probablement, és la primera vegada que no té una conversa galàctica." "Juntament amb Pau Riba diu Albert Om, és un referent musical per als nous compositors."

Jaume Sisa ens ensenya a "El convidat" part del seu món personal, part d'aquest univers propi que fins ara només coneixíem a través de les seves cançons i de la seva música. A l'entrar a casa seva, com si fos una advertència, diu: "Aquí (assenyala l'interior del seu pis) hi ha de tot i no hi ha de res. Visc sol acompanyat de tots els que hi ha dintre el meu cap". I assenyala el seu bagul: "Jo visc en part en aquest bagul. Dins hi ha la quintaessència del que sóc jo. El dia que jo no hi sigui, aquí dins quedaran coses. Hi ha objectes que no ha vist ningú. No es pot obrir. L'obro de tant en tant per posar coses i de tant en tant en trec alguna".

També descobrim la seva fal·lera per anar cada dia a recollir correspondència al seu Apartat de correus: "De vegades tinc sensació que sóc l'únic habitant d'aquest paratge. Ara estem al bell mig d'un món que ja és mort. Els apartats de correus ja no tenen sentit, no tenen virtualitat. Jo ho faig perquè sóc així. M'agraden els mons que s'han mort. M'agrada venir a Correus, i quan fa dies que no hi vinc ho trobo a faltar".

Passaré dos dies amb un home que ha participat en totes les revoltes socials que hi ha hagut a Catalunya en els últims 50 anys. Arcadi Oliveres sempre ha estat al costat dels moviments socials i al darrere de qualsevol causa justa. Un economista molt humil i coherent que fa 500 conferències l’any. Descobriré com és a casa seva, l’home que fa la revolució al carrer. Arcadi Oliveres sempre ha estat al mateix lloc. Al costat dels moviments socials i al darrere de qualsevol causa que cregués justa. La història de la seva lluita és la lluita d’un país. Sap que és un referent, però em sembla que els homenatges l’incomoden. Arcadi Oliveres és president de l’ONG Justícia i Pau, un professor entranyable i avi de dos néts. Un home radicalment humil. Sense escletxes en la manera com pensa, com parla i com viu. Una coherència que no tothom pot o vol seguir.

Albert Om és el convidat del "ros" de la Trinca, un dels empresaris més importants de la indústria de l'espectacle. Josep Maria Mainat té un passat associat a l'èxit i un present més desconegut que Albert Om podrà conèixer durant dos dies a casa seva, ara que acaba de ser pare passats els 60. Om explica: "És una persona que als 66 anys té molt futur. Després d'haver format part del grup La Trinca durant 20 anys, i d'haver estat un dels productors estrella del país, continua tant o més actiu: l'any passat va posar en marxa quatre negocis i va tenir un fill."

Albert Om passarà dos dies amb la pilot de motos Laia Sanz, una de les millors esportistes catalanes de la història. Una dona que ha triomfat en un món d'homes i que, amb només 27 anys, ja és tot un mite sobre una moto. Albert Om: "Un homenatge a l'esclat de l'esport femení".

Albert Om viatja a Memphis, als Estats Units, per visitar un dels millors jugadors de bàsquet del món. El periodista té dos dies per comprovar que a la ciutat d'Elvis Presley ara l'ídol és Marc Gasol. El programa va esperar que comencés la Lliga americana per gravar aquest capítol. Albert Om: "Hem volgut seguir l'aventura americana d'un dels nostres esportistes més destacats."

Karrouch va ser una de les primeres nenes marroquines que va arribar a Catalunya, ara fa 30 anys. La Laila i tota la seva família van deixar la seva ciutat, Nador, per començar una nova vida a Vic. Albert Om.- "A través d'ella expliquem la història de la immigració".

13 caps de setmana. 13 viatges a l’univers més íntim dels meus amfitrions. Les experiències personals de tot un any, que heu pogut veure els últims 13 dilluns. I ara, el final. Dilluns podreu veure el capítol de resum d’”El Convidat”, amb els millors moments de la quarta temporada del programa.