Programes de TV

En aquest primer programa que porta per títol "Tornar a començar" coneixem els exemples de Santi Satorra que ens explica què ha representat per a ell entrar a la presó i complir condemna per tràfic de drogues. El Marc i la Lídia van decidir deixar la seva feina en una galeria d'art i anar a viure amb els seus dos fills en un entorn rural a la Cerdanya. L'exdiputat Jordi Miralles torna a exercir de carter i ens explica com viu aquest canvi.

La mort d'algú estimat és dolorosa i en alguns casos fins i tot traumàtica. La Núria Cortinas va perdre el seu fill Roger el 2004 de mort sobtada. El va anar a despertar al matí i "ja no hi era". Acompanyem la Núria en el seu retrobament amb la Cristina, una amiga del seu fill Roger que va escriure una cançó per al dia del seu comiat.

Tatiana Sisquella visita la família Llongueras. L'estilista i perruquer ha viscut amb dues famílies molt diferents. Amb ell reflexionem sobre l'estructura familiar, la convivència i les aparences.

La passió amorosa és sinònim d'intensitat. En l'aspecte emocional i físic. Aquesta intensitat extraordinària desvirtua la nostra percepció de l'altre, de la vida, i ens deixem portar pel moment. Episodis com aquests són propis de la joventut? Com es transforma amb el pas del temps? Cal alimentar aquesta passió o simplement hem d'estar preparats per superar-la i entrar en una altra fase? Malgrat el canvi que experimenta amb el pas del temps, la passió amorosa, aquella que acaba amb un amor profund o la que es queda amb un amor fugaç, és imprescindible en la nostra vida.

Telèfons mòbils, ordinadors, internet, xarxes socials, WhatsApp... Amb internet ha augmentat exponencialment el volum d'informació, però això ha millorat les nostres relacions socials? Sabem gestionar el que ens ofereixen les noves tecnologies o simplement ens deixem portar per les modes i sucumbim a necessitats que no teníem? Què hi hem guanyat, amb les noves tecnologies? I què hi hem perdut?

Les primeres vegades sempre són importants. I sempre hi ha una primera vegada per a tot. Hi ha primeres vegades obligatòries i n'hi ha de voluntàries. Per a alguns són un repte i per a d'altres, un temor. A alguns els produeix terror fer coses noves: són les persones rutinàries. I a d'altres els avorreix la monotonia: són els aventurers. Són dues actituds davant la vida, dues maneres molt diferents d'enfrontar-nos a les relacions, a la feina, als negocis, a les vacances..., però una d'elles és millor?

Com se supera un accident, un desnonament? Tothom ho fa de la mateixa manera? Podem fer-ho sense ajuda? I com hem de demanar ajuda? Hi ha persones que ho perden tot i se'n surten. No tothom té la mateixa capacitat, però els experts diuen que es pot practicar i millorar. Situacions crítiques que poden ser l'oportunitat de fer les coses millor, allò que se'n diu "aprendre dels errors". Perdre la feina, la casa o la parella, o tot alhora o un problema greu de salut que suposi un abans i un després, són tràngols que poden ser més fàcils si treballem la nostra capacitat per superar obstacles.

Volem ser únics o ser un més? Per què volem ser especials i diferents i, en canvi, no ens agrada que ens vegin estranys? Per què allò que no coneixem ens fa por? Què és ser normal? I ser diferent? Dins de cada un de nosaltres hi ha un anhel que ens impulsa a considerar-nos un ésser original. Tot i això, la societat també marca i estigmatitza totes les persones i les conductes que surten de la normalitat, que són diferents. La diferència d'una persona, un grup, una empresa o un país. Però què és la normalitat? Per què ens fa por la diferència i alhora voldríem ser especials? Ser part de la massa ens fa por o fa més por destacar?

Quan érem petits, què volíem ser de grans? I ara què volem ser? Existeix la vocació o és un mite? Podem tenir diferents vocacions? I si no la tenim clara, és un problema?

Per què es diu que els conflictes són inevitables, inherents i característics de la naturalesa humana? Com hem de reaccionar davant un conflicte? Ho sabem fer? Hi ha una sola manera de reaccionar-hi? Conflictes amb nosaltres mateixos, amb la nostra parella, amb amics, veïns o companys de feina... El camp de la resolució de conflictes ofereix tècniques per millorar les nostres relacions quotidianes i tenir una vida més normalitzada.

La voluntat és la potència de l'ànima que ens mou a fer o no fer un cosa. Ho diu el diccionari i ho constaten els molts exemples de gent que a partir només de la seva voluntat aconsegueixen grans gestes.

Per què tenim la sensació que el temps cada vegada va més ràpid? Com ens afecta aquest ritme en la nostra vida? I a llarg termini? Podem canviar aquesta sensació? La societat de consum ens marca el ritme de la vida i avui en dia tot ha d'anar ràpid, ho hem de poder fer tot, hem d'arribar a tot. Paral·lelament tenim la sensació que el temps se'ns escola i que no donem a l'abast. Vivim així perquè volem o perquè no ens queda més remei? Podem triar el ritme a què volem anar?

La felicitat no és un destí, sinó com fem el camí per la vida. Saber sortir dels sotracs, resoldre conflictes, comunicar-nos millor, són aquelles coses que ens ajuden a gaudir del nostre dia a dia. Un tast dels testimonis més destacats de cada programa com a resum final.