Sèries

El capítol que estrena "La meva" ensenya espais de rodatge de "Polseres vermelles" que no surten a la sèrie: l'habitació on assagen algunes escenes abans de filmar-les i espais de convivència dels actors principals, el menjador on sopen després d'una jornada de 12 hores de feina o les habitacions on dormen. Aquest és un capítol per conèixer de més a prop la feina d'actors que pràcticament d'un dia per a l'altre es van convertir en ídols dels adolescents. "Polseres vermelles" és una de les últimes sèries que han emocionat l'audiència de TV3, però no és l'única. En aquest capítol expliquem els orígens de la ficció, començant per un espai de 15 minuts ambientat en un bar que servia per introduir el debat de "La vida en un xip", "La granja". Després vindria "Estació d'enllaç" i "Crims". Què tenen en comú aquestes tres sèries? Doncs que totes estaven escrites per Jaume Cabré. Un passeig per les emocions, els actors i les trames més famoses d'aquests 30 anys.

Quin és l'espai més vist de TV3, excloent un partit del Barça? Els telenotícies? El "Crackòvia"? La "Fórmula 1"? NO! El temps. En el segon capítol de "La meva" Roger de Gràcia farà d'home del temps i viurà en primera persona la pressió que senten Tomàs Molina o Francesc Mauri d'encertar si plourà, nevarà o farà sol. Aprendrem lèxic nou, el chroma, les beauties, sabrem per què el Francesc Mauri afirma que el temps a Catalunya és "encabronat" i coneixerem la gent que desinteressadament i des de fa molt anys envien les dades del temps que fa al seu poble. Per què el temps de TV3, el fem tots.

En lloc de parlar amb especialistes i entrevistadors, en aquest capítol hem volgut deixar parlar els mateixos entrevistadors. No, no els hem entrevistat, hem volgut que entrevistessin Roger de Gràcia perquè tothom vegi quines són les seves armes. Per què Albert Om no perd la mirada de l'entrevistat? Com és que Àngel Casas és tan amable? Per què Jaume Barberà és tan incisiu? Com és que Mònica Terribas s'acosta tant a l'entrevistat? Són manies, estratègies, casualitats, estètica o pura tècnica d'entrevistador? Per acabar-ho d'esbrinar, Roger de Gràcia arrodoneix el programa entrevistant tots quatre periodistes, exemples de quatre perfils diferents d'entrevista televisiva.

Un partit de futbol són 13 càmeres desplegades en punts estratègics del camp: ulls repartits que converteixen un esport en un espectacle televisiu. Hi ha dos realitzadors que han de reaccionar en segons per seleccionar el pla que dóna més informació. Un partit de futbol és la feina d'un operador de càmera que durant 90 minuts ha de seguir el Messi, anticipar-se als seus moviments i captar-ne la imatge. És la feina dels periodistes esperant que surti un jugador o un entrenador i expliqui les primeres impressions després del partit. És una cabina massa petita des d'on Bernat Soler i Gerard López posen ritme a la retransmissió. Aquest és el present que descobreix Roger de Gràcia, espectador de luxe d'un partit de Champions entre el Barça i el Celtic de Glasgow jugat a l'octubre del 2012. És un present a través del qual viatgem a les veus del passat, les del Canut, l'Escobar i el Boet. Un capítol en què Ricard Torquemada o Pichi Alonso parlen de com ha fet el futbol TV3, de si a vegades costa dissimular les simpaties i de la relació entre periodistes i futbolistes.

En aquest capítol, el Roger de Gràcia visita la festa més multitudinària que té lloc al nostre país, s'endinsa en la màgia de la família dels súpers i treu el nas pel cau de la nostra.

En aquest capítol, el Roger de Gràcia passa un dia als platós de La Riera, i amb els directors, actors, i la resta de serveis artístics de la sèrie, descobreix com es fan les sèries diàries de televisió.

Roger de Gràcia es cola als estudis on es grava el programa de paròdia futbolística més seguit de TV3 per ensenyar-nos el que no veiem com a espectadors.

Entrar a la vida íntima de persones desconegudes sense fer d'aquesta intromissió un espectacle, és una de les màximes d'una televisió pública com TV3.

Aquesta setmana el Roger es posa el davantal i accepta el repte de passar pel Cuines... com a cuiner!

Els magazins són com "els programes dels programes" de la televisió, aquella mena de contenidors que ens acompanyen al llarg del dia. Un magazín es caracteritza per no tenir límits en els tipus de temes que tracta i es diferencien entre ells en el to, la personalitat dels seus conductors o la presència més o menys important de l'aspecte informatiu. En cert sentit, un magazín és com una mena de resum de totes les seccions d'un diari. Per recuperar la memòria dels magazins de TV3 i veure alhora com es fan els actuals, "La meva" s'ha acostat als dos magazins actuals de TV3, "Els matins" i "Divendres", per mirar d'oferir dos punts de vista sobre com es treballa i es viu el dia a dia en tots dos. L'acostament ha estat diferent en cada cas, i si a "Els matins" Roger de Gràcia s'ha convertit en un reporter que surt al carrer, a "Divendres" s'ha acostat a Xavi Coral per veure com viu la seva jornada laboral des que arriba a la televisió fins que acomiada "Divendres".Magazins

Els TNs són uns dels programes que han ajudat més perquè TV3 sigui una televisió arrelada al territori. Des que va començar, amb un model innovador i diferent del que es feia servir a la televisió a Espanya, els TNs es van distingir pel rigor i la seriositat. Però quan de veritat es pot percebre el cos àgil d'uns serveis informatius és quan les notícies assalten de manera inopinada la redacció. Són els fets imprevisibles els que demostren el múscul del personal d'informatius. A l'estiu unes riuades van assolar els Pirineus, i els TNs van desplegar tota la seva capacitat operativa per cobrir des del lloc dels fets les conseqüències de les pluges torrencials que van caure en poques hores. Un equip de "La meva" va seguir la Raquel Sans, conductora del TN Vespre, per veure com es produeix un desplegament d'informatius que s'ha d'organitzar sobre la marxa. De manera paral·lela, un altre equip de "La meva" es va quedar a la redacció d'informatius per veure com es treballa sota pressió, com es coordina la feina de diversos departaments i com tot es resol en un TN Vespre en què Ramón Pellicer es va quedar al plató i Raquel Sants va donar la informació gairebé sota un paraigua al Pirineu.

"La meva" es desplaça fins a un dels punts més recòndits del Mato Grosso per portar-vos fins a casa d'una de les produccions més ambicioses de TV3, "Descalç sobre la terra vermella", la lluita de Pere Casaldàliga per tornar la dignitat als camperols de Sao Felix do Araguaia. Aquest és un capítol en què repassarem títols que formen part de la memòria televisiva de molts: "Arnau", "Les veus del Pamano" i "La Mari".

ls corresponsals són els ulls que la televisió situa mes enllà de les seves fronteres. Gràcies a aquesta visió des del territori, TV3 ha pogut construir una xarxa de corresponsalies que suposen un model de televisió nacional que permet veure amb ulls catalans les notícies del món. Però com viu, un corresponsal? Com s' informa? Com és el seu dia a dia, fora del seu país? Quines són les seves obligacions? Per esbrinar-ho, "La meva" ha desplaçat com a corresponsal volant Roger de Gràcia, que ha viatjat a Jerusalem per veure l'Albert Elfa, responsable que TV3 tingui notícies d'un dels racons centrals de la geopolítica mundial. Els ulls de Roger de Gràcia ens acostaran a la vida quotidiana d'un periodista que ha fet de viure lluny de Catalunya la seva feina.

Qui recorda com es jugava una partida d'"El joc del segle"? Què fa un científic en un concurs de gran format? I quina feina hi fa, l'animador del públic? Del "Filiprim" al "Tres pics i repicó", passant per l'"Amor a primera vista" o "El talp" o "La partida": en aquest capítol, el Roger de Gràcia ens obre la porta als concursos i ens ajuda a revisar el passat i el present d'un dels gèneres més emblemàtics de la nostra història. Per acabar de descobrir tots els secrets que amaguen els concursos de gran format, el Roger visita l'"Oh happy day" disposat a ensenyar-vos el procés de selecció dels cors, els nervis i les emocions de l'última aposta de l'entreteniment de TV3.

Ningú ho ha dit, però molts ho pensen: no només de futbol viu l'amant de l'esport. De fet, la pràctica esportiva que recull TV3, a la seva graella o bé a través d'Esport3, pretén oferir una mirada més panoràmica al món dels esports. És per això que en aquest capítol de "La meva" Roger de Gràcia assisteix a un partit de bàsquet i descobreix com treballen els càmeres, com de veloç ha de ser el narrador d'un esport tan ràpid com el bàsquet i com es fa per portar a casa de l'espectador els sons propis d'una pista. A més a més, Roger s'acosta al món de la Fórmula 1 per descobrir que es tracta d'un món molt controlat i pautat, on el professional ha de demanar permisos, fins i tot, per mirar. Són dos móns, el del bàsquet i el de la Fórmula 1, que permeten observar com TV3 demostra amb els fets que no només de futbol viu l'amant de l'esport.

De "Les Teresines" a "Plats bruts", passant per "L'escurçó negre", "Els joves" o "Mr. Bean": en aquest capítol, "La meva" s'endinsa en els arxius de TV3 per repassar trenta anys de comèdies televisives. I és que, des que va començar, TV3 ha apostat per emetre les sèries d'humor més transgressores, divertides i intel·ligents. Primer, important les millors comèdies que produïen els anglesos i que han estat la nostra escola per fer humor. I després, aprofitant el talent i l'experiència de les companyies de teatre còmic del país, que van desembarcar a la tele per crear algunes de les sèries de referència d'aquests trenta anys de televisió. A banda de recordar alguns dels moments més divertits d'aquestes sèries, en Roger de Gràcia intentarà descobrir en què consisteixen els mecanismes d'aquest gènere televisiu, un dels més laboriosos i complicats d'escriure, i ens en descobrirà alguns dels secrets. Per aconseguir-ho, investigarà les interioritats de la creació de "Plats bruts" -la nostra primera "sitcom" amb majúscules-, entrevistarà dues de les protagonistes de "Jet lag" i rebrà la visita de les veïnes més recordades de "La meva": les Teresines.

Analitzem amb el director, de "Polònia" Toni Soler, el programa que ha demostrat que es pot fer humor dels polítics, de la monarquia, de l'exèrcit, dels bancs...

"La meva" ha entrat pràcticament a tots els racons de TV3, però n'hi ha un on no hem gosat posar els peus: casa teva. L'audiència. Els que ens mireu. Per això en aquest capítol-resum, el Roger de Gràcia ha pensat que era el moment de fer l'última: colar-se dins d'una casa d'una família que tingui el costum de mirar TV3. Per què la miren? Què els agrada? Què en canviarien? Hem repassat els 24 capítols de "La meva" amb la família Monjo Boldó de Barcelona.

Com s'ho fan, els presentadors de la Marató, per resistir a 15 hores de programa en directe? Quina és la feina que fa un regidor? Què fan, tots els membres d'aquest equip de tele tan immens, durant les pauses de publicitat? I, sobretot, com viuen un dia tan ple d'emocions com aquest les persones que ofereixen el seu testimoni per una bona causa? En aquest capítol, el Roger de Gràcia fa la seva particular Marató, per ajudar-nos a entendre per què La Marató és un dels referents de la cadena, una marca que ha batut tots els rècords i un projecte solidari que ens demostra que TV3 és la tele de tots els catalans.