Documentals

Durada: 53 min. Mida: 549 MB

Mai en la Història no hi havia hagut una situació com l’actual. Mai els països d’Amèrica Llatina no havien tingut, amb l’única excepció de Cuba, presidents escollits democràticament i amb ganes de transformar la realitat social. Mai com fins ara no hi havia hagut un futur que sembla que doni esperança. A través d’històries personals i d’entrevistes a tres presidents i un vicepresident, “Sense ficció” ofereix un retrat dels canvis d’un continent que fa 30 anys tenia tot un seguit de dictadures sagnants. El reconeixement dels drets dels indígenes, la lluita contra la pobresa, la recuperació de la memòria històrica i la justícia són alguns dels temes de què tracta el documental que presentem. Un viatge, un retrat per “una nova Amèrica Llatina”.

Tres presidents i un vicepresident de països d’Amèrica Llatina, així com quatre ciutadans dels països que governen, confessen sentir que estan vivint en un nou continent. L’arribada de la democràcia, l’arribada de governs d’esquerres, la lluita contra la pobresa, per la llibertat d’expressió, per la recuperació de la memòria històrica i la justícia, pels drets dels emigrants, són alguns dels temes que fan nova l’Amèrica Llatina d’avui.

Fa trenta anys, les dictadures llatinoamericanes tenyien el continent de militars sorgits, en la majoria dels casos, de la “Escuela de las Américas”, impulsada pels Estats Units en el marc de la guerra freda. avui, tots els països d’Amèrica Llatina i del Carib, exceptuant Cuba, tenen presidents escollits democràticament, molts d’ells amb governs d’esquerres; fets que han permès el desenvolupament de polítiques socials.

El continent està afrontant una nova realitat amb moltes coses en joc: el desig d’integració territorial - “Vam crear molts països perquè no vam ser capaços de crear la nació. La nació és aquí”, afirma el president Mujica de d’Uruguai en la seva intervenció al documental; el reconeixement dels drets indígenes - el fet que Evo Morales hagi arribat a la presidència del seu país n’és l’exemple més paradigmàtic; la lluita contra l’exclusió social - “no som el continent més pobre. Som el més desigual”, diu en el documental l’exvicepresident de Nicaragua, Sergio Ramírez; el creixement d’una consciència de drets humans, que inclou l'imprescindible llibertat d’expressió perquè un sistema democràtic ho segueixi sent. Tot i això encara es tanquen per ordre governamental emissores de ràdio, diaris i cadenes de televisió; i la voluntat de la recuperació de la mateixa Història i la Justícia - un exemple és el “Museo de la Memoria Histórica y los Derechos Humanos”, fundat a Santiago de Xile per la presidenta Bachelet, qui en la seva intervenció fa una aferrissada defensa de l’aplicació de la justícia perquè “hi ha qui ha volgut tapar el sol amb un dit, però el sol és aquí”, diu.

“Una nova Amèrica Llatina” fa un recorregut, buscant les distàncies curtes, per aquest continent en ebullició.