Cada dijous, una colla de persones grans es retroba al bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La seva història està íntimament lligada a aquest espai. Hi van viure de petits, quan l'espai era l'antiga Casa de la Caritat, un centre de beneficència creat el 1802.
Els protagonistes de "Temps de caritat" eren orfes, fills de mares solteres, algunes víctimes d'abusos sexuals, de famílies que no tenien prou recursos per cuidar-los, nens abandonats o que la Guerra Civil havia deixat desemparats. Entre els anys 30 i 50 del segle XX, van ser hospicians de la Casa de la Caritat, situada entre els carrers de Montalegre i Valldonzella de Barcelona. Abans d'esdevenir el CCCB, el MACBA, la Universitat Ramon Llull o altres edificis de la zona, va ser un espai d'acollida per a infants abandonats que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va reorganitzar i modernitzar a principis del segle XX. Des d'aquell impuls modernitzador fins ara han passat 100 anys, i en tot aquest temps les transformacions d'aquell espai han estat un fidel reflex de les transformacions de la ciutat. La seva història, però, havia quedat oculta o explicada només a retalls fins la producció "Temps de caritat", dirigida per Joan López Lloret.
