Òpera, amb música de Giacomo Puccini.
Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Des del Teatro alla Scala di Milano
Repartiment:
Floria Tosca ............ Maria Guleghina
Mario Cavaradossi ............. Salvatore Licitra
Il barone Scarpia ............. Leo Nucci
Cesare Angelotti ............. Giovanni Batista Parodi
Il sagrestano ............ Alfredo Mariotti
Spoletta ............ Ernesto Gavazzi
Sciarrone ............. Silvestro Sammaritano
Un carceriere ............. Ernesto Panariello
Un pastore ............ Virginia Barchi
Escenografia ............. Marcelo Grande
Il·luminació ............. Quico Gutiérrez (A.A.I.)
Vestuari ............. Marcelo Grande
Direcció d’escena ............. Mario Gas
Direcció musical ............. Daniele Callegari
Orquestra del Teatro alla Scala
Cor del Teatro alla Scala
Director del cor: Robberto Gabbiani
Cor de veus blanques del Teatro alla Scala
Cor de veus blanques del Conservatorio "Giuseppe Verdi" di Milano
Director del cor: Bruno Casoni
Tosca és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou. Es va estrenar al Teatro Costanzi de Roma el 14 de gener de 1900.
L'argument de Tosca és de tall polític, inserit en un ambient històric verídic que és l'Europa del 1800, i enmig de la invasió de Napoleó a Itàlia (batalla de Marengo) darrere de les seves idees revolucionàries.
Sinopsi
Lloc: Roma
Temps: Juny de 1800
Acte I
L'església de Sant'Andrea della Valle
Angelotti, un polític caigut en desgràcia i fugitiu de la justícia cerca refugi en l'església de Sant'Andrea della Valle, on la seva família té una capella. La seva germana, la marquesa Attavanti, mentre resava per ell, ha servit de model, sense saber-ho, per al pintor Mario Cavaradossi, que s'hi troba treballant en un quadre de la Magdalena. Tot just després, entra el sagristà, seguit de prop per Cavaradossi, mentre Angelotti s'amaga en la capella de la seva família. El sagristà ajuda a Cavaradossi netejant els pinzells. Cavaradossi deixa de treballar un moment i treu un medalló de la seva butxaca: aquest medalló té un retrat en miniatura de Tosca. El pintor fa una comparació entre Tosca i la model que està pintant (Recondita armonia).
El sagristà fa un controcanto (Scherza con i fanti e lascia stare i santi - riu-te amb el diable i deixa estar els sants), i després deixa sol el pintor. Quan el sagristà se'n va, Angelotti surt del seu amagatall. Cavaradossi és amic i aliat polític seu. Angelotti comença a narrar la seva fugida del castell de Sant'Angelo (presó papal de Roma) però l'arribada de Tosca interromp llur conversa (Tosca : Mario! Mario! Mario!). Cavaradossi dóna a Angelotti quelcom per menjar i l'ajuda a tornar a la capella.
Floria Tosca és una cantant, i penetra en l'església amb la intenció d'invitar Mario Cavaradossi -el seu amant- a una cita després de la seva actuació, aquella mateixa nit. Però Tosca és molt gelosa, i comença a desconfiar de Cavaradossi, en haver-lo sentit parlar amb algú poc abans de la seva arribada. Imagina una intriga amb una dona, i els seus temors es confirmen aparentment pel retrat de Maria Magdalena. Diu que els ulls blaus de la model li resulten molt familiars. Finalment, Tosca s'adona que Mario ha utilitzat la marquesa Attavanti com a model, però Mario intenta esborrar les seues sospites. Tosca té els ulls marrons, mentre que la model els té blaus. (Qual occhio al mondo - "Quins ulls en tot el món poden comparar-se als teus").
Tosca, no obstant haver passat l'atac de gelosia insisteix que el pintor canviï els ulls de la Magdalena al color marró.
Angelotti reapareix, i amb Cavaradossi planeja la seva fugida: haurà de disfressar-se de dona amb uns vestits que la seva germana ha amagat a l'altar i escapolir-se a la vil·la del pintor, on podrà amagar-se. Cavaradossi jura que, fins i tot amb el cost de la seva vida, salvarà Angelotti del malvat Scarpia (La vita mi costasse, vi salveró - "Us salvaré encara que em costi la meva vida"). Se sent un tret de canó des de la fortalesa del castell de Sant'Angelo, que indica que la fugida d'Angelotti ha estat descoberta, el pintor i Angelotti surten de l'església per a executar el seu pla.
El sagristà torna envoltat d'una colla riallera d'acòlits i infants del cor. (Sagristà, cor: Tutta qui la cantoria! - "Ací tot el cor!") Tots creuen, falsament, que Napoleó ha estat vençut i es disposen a cantar un Te Deum en acció de gràcies, quan Scarpia, cap de la policia, arriba amb Spoletta i alguns dels seus homes a la recerca d'un presoner fugit. En la capella dels Attavanti, Spoletta troba el ventall de la marquesa i la cistella del pintor buida de menjar i vi. Scarpia pregunta amenaçadorament al sagristà per aquests fets, però aquest respon que Cavaradossi no tenia la clau de la capella i que no havia mostrat cap interès en el menjar. Scarpia ràpidament conclou que Cavaradossi està implicat en la fugida d'Angelotti.
Tosca torna per avisar a Cavaradossi que ha de cantar en la cantata de la celebració i que no es podran veure aquesta nit. En veure que Cavaradossi se n'ha anat, tornen les seves sospites. Mentrestant, l'església va omplir-se i un cardenal es prepara per al Te Deum.
Scarpia excita la gelosia de Tosca mostrant-li el ventall de l'Attavanti, i Tosca se'n va angoixada. Ordenant a un agent que la segueixi (Tre sbirri, una carrozza - "Tres policies, una carrossa"), declara amb passió el seu amor per la cantant i després s'agenolla amb devoció per a pregar (Scarpia: Va' Tosca, nel tuo cuor s'annida Scarpia - "Vés-te'n Tosca, en el teu cor nia Scarpia"; Cor: Adjutorum nostrum; Scarpia: A doppia mira tendo il voler - "A dos objectes mira el meu desig").
Acte II
Habitació de Scarpia al Palau Farnese (actualment l'ambaixada de França)
Scarpia sopa sol mentre que fora se senten les celebracions. Envia un servent a lliurar una nota a Tosca per a invitar-la a reunir-se amb ell quan acabi la seva actuació. Cínicament canta de plaer (Ella verrà per amor del suo Mario - "Vindrà per amor al seu Mario" i Ha più forte sapore la conquista violenta - "La conquesta violenta té millor gust") presumint que es rendirà davant del seu poder.
Spoletta ha seguit Tosca fins a la vil·la del pintor. Entra amb Cavaradossi, però sense Angelotti, que ha aconseguit fugir. Scarpia interroga al pintor, però aquest no li revela cap informació. Arriba Tosca i el pintor li mormola que no digui res sobre Angelotti. Scarpia envia fora Cavaradossi, perquè sigui torturat, i després fixa la seva atenció en Tosca (Scarpia: Ed or fra noi parliam da buoni amici - "I ara, parlem com bons amics") Scarpia descriu a Tosca, amb detall, els patiments del seu amant sota tortura. Ella pot escoltar els seus crits, però no pot ajudar-lo. Finalment, prostrada, confessa l'amagatall d'Angelotti. El pintor és dut a la presència de Scarpia, qui li diu que ja coneix el lloc on s'amaga Angelotti. En el seu dolor i humiliació Cavaradossi maleeix Tosca per haver-lo traït.
Sciarrone entra per a anunciar que els primers informes eren erronis, Napoleó ha vençut a les forces reialistes en la Batalla de Marengo. Cavaradossi, crida (Vittoria!), i és portat de nou a presó. Tosca intenta seguir-lo, però Scarpia la fa tornar enrere. Ella li demana quin és el preu de la llibertat de Mario (Scarpia: Mi dicon venal - "Diuen que sóc venal.") Li confessa la passió que sent per ella i lascivament li demana el seu cos, la seua virtut, i ella mateixa, per a posar en llibertat a Mario. Tosca intenta fugir però Scarpia l'agafa i intenta forçar-la. Durant la baralla se senten tabals - Scarpia indica que són els tabals que anuncien l'execució de Cavaradossi. Tosca finalment, vençuda, pregunta a Déu la raó de tanta crueltat envers ella (Tosca: Vissi d'arte, vissi d'amore - "He viscut de l'art, he viscut de l'amor"; Scarpia: Sei troppo bella, Tosca, e troppo amante - "Ets massa bella, Tosca, i massa apassionada"). Spoletta entra i anuncia que Angelotti s'ha suïcidat en el moment en què els agents de Scarpia l'han descobert a la vil·la de Cavaradossi.
Sentint que no li queda altra alternativa, Tosca finalment accedeix a la demanda de Scarpia. Aquest, llavors, ordena a Spoletta que organitzi un simulacre d'execució per a Cavaradossi. Tosca li demana sengles salconduits, per a ella i per al pintor, que els permeten deixar el país. Mentre està esperant que Scarpia escriga els salconduits, Tosca veu un ganivet sobre la taula, i pren la decisió d'assassinar Scarpia abans que deixar que la viole. En el moment en què Scarpia s'avança per abraçar-la, aquesta el fereix. (Questo è il bacio di Tosca- "Aquest és el bes de Tosca"). Tosca se'n va amb el so dels tabals en la llunyania (E avanti a lui tremava tutta Roma - "I davant d'ell tremolava Roma sencera").
Acte III
Pis superior del Castel Sant' Angelo, on Cavaradossi ha de ser executat
Les campanes de les esglésies anuncien l'alba, mentre un pastor canta un stornello en romanesco, el dialecte romà. Cavaradossi, empresonat, espera la seva execució. Pel preu d'un anell, la seva darrera possessió, Cavaradossi convenç al carceller que lliuri una nota a Tosca, i després comença a escriure una carta de comiat ( E lucevan le stelle - "I els estels lluïen."). Amb la darrera línia (E non ho amato mai tanto la vita - "I mai no havia estimat tant la vida"), esclata en plor.
Tosca entra amb Spoletta i un sergent, portant el salconduit. Explica a Mario com ha donat mort a Scarpia amb l'objectiu de salvar-se ambdós. (Tosca: Il tuo sangue o il mio amor volea - "Ell volia la teva sang i el meu amor") Després ella li explica que l'execució no serà més que un simulacre, i amb triomfant emoció comencen a somiar en el seu futur. (Duet: Senti, l'ora è vicina - "Escolta, l'hora s'aproxima.")(Cavaradossi: Amaro sol per te m'era il morire - "Morir era amarg només per tu"; Tosca: Amore che seppe a te vita serbare - "L'amor que va saber salvar la teva vida"; duet final: Trionfal... di nova speme - "Triomfants, de nova esperança.")
Els soldats disparen, Mario cau. Tosca festeja la meravellosa actuació de Mario (Ecco un artista - "Vet ací un artista"). Quan els soldats surten, Tosca corre junt a Mario i li demana que s'aixequi. Quan ell no respon, Tosca s'adona de la veritat: Scarpia mai no va voler salvar Cavaradossi, i ha donat a Spoletta l'ordre d'executar-lo. Cavaradossi jeu mort. En el moment en què Tosca s'adona de l'engany, Spoletta, que ha descobert l'assassinat de Scarpia, apareix amb un grup de soldats i acusa a Tosca de la mort del seu cap. Intenta detenir-la, però ella aconsegueix desfer-se dels soldats, puja per les muralles del castell i es llança al buit ("O Scarpia, avanti a Dio!" - "Oh, Scarpia, ens veurem davant de Déu!").
