Documentals

Aquest capítol explora les arrels d'una de les innovacions més profundes en la història humana -La civilització- en el primer episodi d'una sèrie èpica que va de la creació de les primeres ciutats a Mesopotàmia fa uns 6.000 anys, a la decadència i caiguda de l'Imperi Romà. A partir d'Uruk, la "mare de totes les ciutats", al sud de l'Iraq, la sèrie viatja a Síria, Egipte, Anatòlia i Grècia, seguint el naixement i desenvolupament de la tecnologia i la cultura.

L'arqueòleg i historiador Richard Milers fa una ullada als guanyadors, perdedors i supervivents del gran col?lapse de l'Edat del bronze, una catàstrofe regional que va acabar amb els èxits durament guanyats de la civilització a la Mediterrània oriental fa uns 3.000 anys. En la nova era del ferro, la civilització tornaria a sorgir, trempada en les flames del conflicte més dur i més resistent que mai.

Richard Miles explora el poder i la paradoxa del "caràcter grec" una florida de l'art, la filosofia i la ciència que anava de la mà amb la discòrdia política, la injustícia social i la guerra sense fi. Pinta una imatge fascinant de les pressions internes i externes que van impulsar aquest experiment polític i social peculiar, un experiment que podria ser el precursor de molts dels sistemes polítics amb els que encara vivim avui en dia, de l'oligarquia a la tirania, del totalitarisme a la democràcia.

En la història èpica de la civilització, de Richard Milers, hi ha hagut un munt d'exemples dels grans homes de la història, però cap es va acostar a la llegenda d'Alexandre de Macedònia, conegut per nosaltres com "el Gran". Unint les díscoles ciutats-estat gregues, els va conduir a una croada contra el vell enemic, Pèrsia, i en poc més d'una dècada, va crear un imperi que s'estenia des d'Egipte a l'oest a l'Afganistan per l'est.

Però van ser els successors d'Alexandre, els reis hel?lenístics, els que havien de donar sentit al llegat d'aquest aventurer carismàtic. Posant-se a treballar seriosament en el dur treball de la política, els impostos i les obres públiques, van crear alguna cosa molt més duradora que una simple llegenda - van construir una civilització. Richard segueix la ruta d'Alexandre, marcada per la lluita, a través de Turquia, Síria i el Líban fins Egipte i finalment a l'oest de Panjab, Pakistan, on descobreix les petjades fascinants d'una ciutat on l'oest grec i l'est budista es van unir d'una nova manera intrigant.

Com es converteix en el major imperi que el món ha conegut, un grup insignificant de pobles llatins dels límits del món civilitzat? En el cinquè programa de la sèrie, l'arqueòleg i historiador Richard Miles analitza el fenomen de la República romana, des dels seus orígens fratricides mítics, amb la llegenda de Ròmul i Rem, a la violència molt real de la seva fi, arrossegada a la destrucció per senyors de la guerra com Pompeu i Juli Cèsar.

Viatjant cap a Sicília i el nord d'Àfrica, Richard ens explica la història de la lluita centenària de Roma pel domini amb l'altra gran potència regional, Cartago. Va ser una lluita que acabaria amb la destrucció total d'aquest formidable enemic i la transformació del mariner d'aigua dolça, Roma, en un poder naval, i de la República en un Imperi. Però quan ja no quedava ningú per vèncer, l'únic enemic que Roma s'havia deixat era ella mateixa.

En l'últim capítol, l'arqueòleg i historiador Richard Miles examina l'ascens i la caiguda de l'Imperi Romà. En l'apogeu del seu poder, l'Imperi Romà va estendre els beneficis de la seva civilització a uns 60 milions de ciutadans i súbdits d'una franja de territori que s'estenia des del Mur d'Adrià fins a la riba de l'Eufrates. Fins i tot sota el govern d'emperadors bojos, dolents i perillosos, el sistema imperial va demostrar ser robust, reforçat pel suport de les famílies d'elit, en els racons més remots de l'imperi la lleialtat estava assegurada per un sistema d'aspiració cultural, oportunitats econòmiques i coacció militar.

Però els beneficis materials del "bon ordre" donats pel govern romà va proporcionar als seus ciutadans i súbdits de la seguretat per fer preguntes profundes sobre el sentit de la vida, preguntes que el sistema pragmàtic de creences romà politeista, estava mal preparat per respondre. El cristianisme va créixer per a omplir el buit espiritual en el cor de la civilització romana, i finalment reclamar un emperador, Constantí, com el seu major premi. La Ciutat de l'Home seria eclipsada per la Ciutat de Déu.