Elinks
Òpera - Madama Butterfly
- Any:
- 0000
- Categories:
- Altres
- Generes:
- Música
- Descripció:
- Acte I Durada: 53 min. - Mida: 654 MB ~ Acte II Durada: 53 min. - Mida: 659 MB ~ Acte III Durada: 36 min. - Mida: 450 MB ~
MADAMA BUTTERFLY - Òpera, amb música de Giacomo Puccini - libret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa - Des de L'Arena di Verona
Repartiment:
Cio-Cio-San (Madama Butterfly).............Fiorenza Cedolins
Suzuki.............Francesca Franci
Kate Pinkerton.............Mina Blum
B. F. Pinkerton.............Marcello Giordani
Sharpless............Joan Pons
Goro.............Carlo Bossi
Il principe Yamadori.............Alessandro Battiato
Lo zio Bonzo.............Carlo Striuli
Il commisario Imperiale.............Angelo Nardinocchi
L'ufficiale del registro.............Giovanni Scordino
La madre di Cio-Cio-San .............Veronica Simeoni
La cugina di Cio-Cio-San.............Maria Letizia Grosselli
Orquestra de l'Arena di Verona - Cor de l'Arena di Verona - Director del cor: Marco Faelli.
Escenografia: Franco Zefirelli.
Il·luminació: Paolo Mazzon.
Vestuari: Emi Wada.
Coreografia: Michiko Taguchi.
Direcció d’escena: Franco Zefirelli.
Direcció musical: Daniel Oren.
Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.
Puccini va trobar el tema de la seva òpera a Londres, el juliol de 1900, a la representació d'una obra del dramaturg David Belasco. Aquest, per altra banda, havia basat el seu drama en un conte de l'americà John Luther Long de títol Madam Butterfly, aparegut l'any 1898. Copsat per la intensitat de la història, Puccini va decidir orientar la seva inspiració vers la figura de la infeliç geisha. Hi va treballar intensament, fins a fer d'aquesta òpera una obra mestra que li pertanyia íntimament, com ell mateix va admetre.
Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda a ocórrer. Pinkerton torna a la seva pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seva incòl?lume fe en el retorn del seu estimat.
Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat d'una jove esposa americana. Assabentat pel cònsol Sharpless de l'existència d'un fill, ha resolt emportar-se'l a la seva pàtria i educar-lo a la manera occidental.
Només davant de l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seva gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.
Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seva aparició a la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir.
Acte I
Una casa japonesa situada al mig dels jardins d'un turó. Goro, el matrimonier, condueix a l'oficial de la marina nord-americana F.B. Pinkerton a través de diferents habitacions i descriu les seves comoditats. Goro pica de mans i apareixen Suzuki i dos servents que saluden submisos i cerimoniosos al nord-americà. L'única que parla és Suzuki, triada com a donzella de la futura mestressa de casa, però tot plegat incomoda a Pinkerton. Goro els acomiada. Pinkerton rep Sharpless, cònsol del seu país, que puja pel turó. Pinkerton l'informa que d'acord amb el dret japonès ha adquirit la casa per 999 anys, però el contracte pot ser rescindit en qualsevol moment. Goro els ofereix begudes. Els dos nord-americans celebren un brindis pel jove intrèpid oficial, amo del món: aquest cop no ha anat massa lluny en la seva juvenil lleugeresa?. Pinkerton riu, entremaliat. L'espera la felicitat d'un tendre amor. Ha adquirit una dona, també per 999 anys, segons la llei japonesa i podrà abandonar-la quan ho desitgi, si s'atipa d'ella.
Mentre sonen uns compassos de l'himne nacional ambdós brinden pels Estats Units. Goro el matrimonier, entra corrent anunciant l'arribada de la núvia, que ha volgut fer una entrada solemne, acompanyada dels seus parents i amigues, que molesten a Pinkerton per la seva constant xerrameca. Butterfly es presenta davant Pinkerton, que li fa algunes preguntes; ella respon que, tot i el seu origen familiar noble, s'ha vist obligada a treballar com a geisha a causa del seva ruïna econòmica. Es considera ja gairebé una anciana perquè ja ha complert quinze anys. El cònsol i fins i tot el propi Pinkerton queden impressionats davant la senzillesa i la bellesa de la noia. Arriba ara el comissari imperial així com l'oficial del registre civil. Pinkerton se'n riu de les escenes pintoresques que està presenciant, però Sharpless li recorda que Butterfly s'està prenent la cerimònia seriosament.
Pinkerton es dirigeix a la que ara és legalment la seva dona i aquesta, dolçament, li demana permís per a ficar a la casa els seus records personals. La núvia extreu alguns objectes d'entre les seves mànigues i els lliura a Suzuki perquè els hi guardi. Pinkerton observa amb curiositat. L'últim és un estoig allargat que la jove manipula amb cert misteri. Goro aprofita un instant en què Butterfly s'ha apartat per revelar el secret: es tracta d'un punyal que el Mikado va enviar al pare de Butterfly convidant-lo a que es fes el hara-kiri. Butterfly continua parlant amb Pinkerton i li confessa que, per amor cap a ell, ha estat a la missió i s'ha convertit al cristianisme.
Es fa finalment la cerimònia de casament i Butterfly, encantada, signa l'acta matrimonial, fent notar a les seves amigues que no l'han d'anomenar Madama Butterfly, sinó Madama B.F. Pinkerton. Tots brinden. De sobte se sent arribar a un oncle de Butterfly, és bonze budista, que s'enfronta amb la seva neboda i la cobreix d'improperis per haver renegat de la seva fe i haver-se fet cristiana. La maleeix a crits. Pinkerton expulsa de casa enèrgicament al sacerdot i al seu seguici. Tanmateix, per llarga estona s'escolten els aguts: «Tu renneghiamo!» (Ets repudiada!). Pinkerton tracta d'asserenar Butterfly. La nit cau.
Acte II
Han transcorregut tres anys. Després de passar uns mesos amb Butterfly, Pinkerton l'abandona. Butterfly viu sola a la casa del turó amb Suzuki i el nen nascut després de la partida del seu pare, del qual no en sap res. Abans de marxar li va deixar la casa i una substanciosa suma de diners que li ha permès viure sense problemes, però ara els diners estan ja gairebé esgotats i Butterfly segueix sense tenir notícies del parador del seu marit. Arriba a la casa el cònsol americà, Sharpless, acompanyat del alcavot Goro, que està rondant la casa, doncs hi ha un príncep japonès riquíssim, Yamadori, que s'ha enamorat de Butterfly i que ha pagat a Goro perquè li propiciï a la noia. Butterfly rep sempre l'alcavot amb cares de poc afecte i no accepta les seves propostes. Sharpless porta una carta de Pinkerton, però quan tracta de llegir-la, Butterfly, presa d'una enorme excitació, l'interromp a cada pas, el patetisme de l'amor i la fe de la noia fan efecte en el cònsol, que no sap com donar-li la notícia que Pinkerton s'ha casat i no té la menor intenció de tornar amb ella encara que arribarà a Nagasaki pròximament.
Butterfly li pregunta al cònsol quan fan el niu els pit-rojos a Amèrica, perquè Pinkerton li va prometre tornar en aquest moment. Sharpless confessa a Butterfly que no té coneixements d'ornitologia i ella només entén que el cònsol no sap la resposta. Arriba llavors, el príncep Yamadori, que encara que rebut amb amabilitat, Butterfly li rebutja rotundament la proposta de matrimoni amb el consegüent disgust de Goro que tracta d'explicar la invalidesa del seu matrimoni amb l'americà, ella pensa el contrari en saber que als Estats Units no es poden divorciar fent marxar a la dona de casa com al Japó. Ordena Suzuki sevir el te interrompent a Sharpless que tracta d'explicar la inexactitud d'aquesta afirmació.
Yamadori se'n va i aleshores Sharpless aconsegueix per fi que Butterfly escolti la carta, però només a mitges perquè ella segueix interrompent. El cònsol enfurismat li pregunta llavors que farà si Pinkerton no torna, ella respon amb estranya tranquil?litat que cantaria pels carrers per malviure o millor se suïcidaria. Sharpless li aconsella la seva unió amb Yamadori, però ofesa i oblidant la seva cortesia acomiada al cònsol de la casa. Més tard, s'excusa preguntant per la possibilitat real que Pinkerton l'oblidi, i explicant-li el fruit que va tenir amb ell: un nen que ni Pinkerton ni el cònsol coneixien. Sharpless se'n va molest pel descobriment i promet explicar-ho al mariner.
Entra en escena Suzuki, que perseguia a Goro pel jardí, queden les dues dones soles quan s'adonen de l'arribada d'una nau al port en sentir una canonada: és la fragata Abraham Lincoln de Pinkerton. Arriba el retorn esperat, que fins i tot la pròpia Suzuki comença a creure.
Acte III
Arriba el matí i Pinkerton no ha aparegut. Suzuki es desperta amb un sobresalt i convenç Butterfly que es retiri a descansar amb el seu fill. Més tard entren Pinkerton i el cònsol que volen parlar a part amb Suzuki perquè entre tots convencin a Butterfly de lliurar el seu fill al matrimoni de Pinkerton i Kate, la seva nova esposa. Cio-Cio-San accedeix sempre que la criada l'avisi de l'arribada de Pinkerton. Poc després, acompanyat pel cònsol, Pinkerton truca a la porta. Suzuki els relata la llarga espera de Butterfly i els pregunta qui és la dona que els espera al jardí, la qual no s'ha atrevit a entrar. Sharpless contesta a la criada que és Kate, la dona amb qui Pinkerton s'ha casat en tornar als Estats Units. Mentrestant, Pinkerton se n'ha anat, commocionat i avergonyit en notar que tot en la casa reflecteix el profund amor que Butterfly sent per ell. De sobte apareix en escena la noia, que en veure Kate Pinkerton al jardí comprèn de manera cruel tota la veritat. Tot ha mort i acabat per a ella. En un ària emocionant anuncia a Kate la seva felicitat futura i afegeix que li lliurarà el nen només si Pinkerton el ve a buscar. Quan es queda sola, Butterfly agafa el punyal del seu pare amb la intenció de treure's la vida. La criada sospitant les intencions de Butterfly, entra a l'habitació amb el nen. La jove amaga el punyal i abraça el seu fill. Entonant una de les àries més famoses de l'òpera, s'acomiada del nen i de la vida.
