Elinks

George es dirigeix a les terres salvatges al nord de l'illa de Vancouver per esbrinar on va a parar la pluja tot explorant les coves profundes i humides que hi ha per la zona. Acompanyat d'un grup de covers incondicionals d'Alberta i la Colúmbia Britànica, baixa per quatre coves diferents que s'endinsen en les profunditats de la Terra. Una requereix 40 metres de ràpel per entrar-hi. En una altra s'ha de travessar una cascada.

Acompanyat pel llegendari caçador de tempestes Jim Leonard, George surt a perseguir l'huracà "Dean" al seu pas pel Carib, on arribarà a assolir la categoria 5. Plegats volen fins a Jamaica per interceptar la tempesta i la veuen en la seva plenitud mentre presencien com arrasa la línia de costa de l'illa. Seguidament, George viatja fins a Nova Escòcia per veure els desgavells encara més greus que està causant l'huracà "Noel".

Les mànegues són els cosins nàutics dels tornados: trombes de vapor d'aigua girant en espiral que amenacen mariners i costes exposades. George utilitza una motora, una furgoneta i una avioneta per acostar-se a aquests estranys vents dels Cayos de Florida, l'indret on es formen més mànegues de tot el món. Tot explorant l'extrem sud de Florida, té l'ocasió de contemplar alguns dels 25 milions d'al·ligàtors que viuen a l'"Estat del sol".

George explora la cara salvatge de Hawaii, tot capbussant-se entre taurons de Galápagos, ascendint al cim del Mauna Kea, cobert de neu i en condicions tempestuoses, submergint-se a 26 metres perquè la gamba netejadora li renti les dents, assistint a l'espectacle de Banzai Pipeline, la platja de surf més gran i més dura del món, i finalment deixant que el Kilauea, un dels volcans més actius i més espectaculars del món, li encengui les botes.

Quan l'estiu comença a escalfar-se, les tempestes i els vents s'apoderen de les grans planures de Nord-amèrica. Al principi de desembre, el mateix passa a l'interior sec i polsegós d'Austràlia. George posa rumb cap a aquest país per trobar-se amb el caçador de tempestes australià Jimmy Deguara i plegats surten a presenciar l'espectacle del temporal.

Quina és la temperatura més elevada a què s'ha arribat mai a Nord-amèrica? 134 graus Fahrenheit (56ºC), Death Valley, Califòrnia. I la més baixa? Snag, Yukon, 81 graus Fahrenheit (-62ºC). "Angry Planet" visita ambdós punts: Death Valley a la setmana més calorosa de l'estiu i Yukon durant una onada de fred a mitjans de febrer. A tots dos extrems, George coneix corredors ultramaratonians que se sotmeten al rigor de la calor abrasadora de Death Valley i al fred de Yukon, que glaça els ossos.

Itàlia és l'únic país d'Europa que està amenaçat per quatre tipus de catàstrofes naturals: volcans, allaus, terratrèmols i inundacions. George recorre les Dolomites tot contemplant les allaus que s'estavellen contra els pobles alpins i trobant-se amb italians que tenen altres maneres d'afrontar aquests perills hivernals. A continuació viatja a Venècia, on el creixent nivell de l'aigua està inundant aquesta ciutat renaixentista única.

Quan els patrons climatològics canvien, el temps a la costa escarpada de l'oest del Canadà encara es torna més sever. George mira de fer escalada en glaç en una cascada glaçada de 70 metres. Després es lliga unes pells d'esquí per pujar al cim del mont Garibaldi i des d'allà experimenta l'autèntic hivern canadenc en un llac alpí. Finalment visita una cabana per observar tempestes a Long Beach, la Colúmbia Britànica, un lloc on es fa surf d'hivern -molt dur- i on es produeixen tempestes fortíssimes del Pacífic.

Les extraordinàries característiques geotèrmiques d'Islàndia i les seves formidables glaceres la converteixen no només en un lloc perfecte per a aventurers extrems, sinó també en una nació que ha sabut aprofitar la seva energia geotèrmica com cap altra. George es reuneix amb el president d'Islàndia, Ólafur Grímsson, que ha encapçalat l'ús de l'energia geotèrmica al país, i visita centres geotèrmics com ara Blue Lagoon i els guèisers més famosos del país.

Tombouctou, una de les destinacions més exòtiques del món per a viatges d'aventura, es troba immersa al sud del desert del Sàhara. George viatja per terra per explorar aquesta àrea, calorosa i seca, que genera unes tempestes de pols que poden traslladar-se d'Àfrica a l'Atlàntic i transformar-se en huracans tropicals que travessen l'oceà i posen en perill el Carib i els Estats Units. Tot cercant les tempestes de pols de Tombouctou, George descobreix l'aventura del paisatge i la cultura únics de l'oest africà.

No hi ha lloc a la Terra que suporti un període tan llarg de pluja intensa com l'Índia a l'època dels monsons de l'estiu. George creua aquest enorme país en diagonal per presenciar-ne els forts diluvis i inundacions. A Bombai, travessa l'aigua, que li arriba a la cintura, i a Goa, les cascades, farcides de sangoneres. Però George també veu com la crescuda dels rius s'endú gent i ponts caiguts i reconstruïts, i experimenta l'aglomeració d'una celebració anual hindú molt intensa que exalta aquesta estació única.

Situada ben bé a l'anell de foc del Pacífic, l'illa indonèsia de Java acull molts dels volcans més actius del món. George puja a una barqueta per contemplar les últimes i impressionants expulsions de cendra de l'Anak Krakatoa, on el 1883 es va produir una erupció tan colossal que va reverberar per tot el món. Tot seguit es dirigeix a Merapi, que encara conserva l'escalfor de l'erupció del 2006, i finalment baixa a la mina de sofre infernal de Kawah ljen per explorar el llac d'àcid sulfúric més gran del món amb una pneumàtica.

Al principi de setembre del 2008, quatre huracans van coincidir a l'oceà Atlàntic. En el moment que l'estat de Louisiana ordena una evacuació obligatòria prèvia a l'arribada del "Gustav", George i els seus socis caçadors d'huracans es dirigeixen a l'ull de l'huracà per viure una gran tempesta. Més tard agafa el cotxe fins a les Carolines per interceptar l'huracà "Hanna" i veure què és capaç de fer a les platges, illes i vies fluvials de l'Atlàntic Mitjà.